-Has tingut la malaltia?
No, que jo sàpiga no, hi ha hagut moments que m'he trobat malament però era degut al cansament i a l'estrès.
-Com ha canviat la teva feina amb aquesta crisi?
Quan vaig acabar els estudis d'auxiliar d'infermeria, em vaig trobar amb la pandèmia, de cop em van posar a treballar a las trinxeres, a les UCIS. He après molt, les infermeres i els fisioterapeutes ens han ensenyat molt a tots els auxiliars.
-Ha canviat la relació amb els companys?
Amb alguns companys havia coincidit en altres llocs i tenia una relació molt diferent de la que he tingut ara, abans érem companys de feina i ara som com família, hem viscut situacions molt dures i horaris molt llargs i això ha fet que ens unissim molt. En els moments dolents, com que no teníem a la família i amics al nostre costat, ens hem recolzat en els companys. Hem fet molta pinya.
-Has tingut por de contagiar-te o de portar la malaltia a casa?
Per mi no, visc amb la meva parella i ell també treballa aquí, a l'hospital, si un dels dos es contagiava, ens contagiàvem els dos. Patia pels meus pares, com que no els puc veure, no sé si els poden contagiar quan surten al carrer.
-Què és el pitjor que has viscut aquest dies?
Els èxitus... teníem un senyor, que no l'oblidaré mai, estava intubat, el vam extubar; estava molt millor, vam fer videotrucada amb la seva família, cantava, ballava amb nosaltres... al dia següent el vaig tornar a veure intubat i al següent va morir... ho vaig passar molt malament, perquè els pacients no tenen a la família al seu costat i nosaltres ens convertim en família, creem vincles molt forts amb els pacients, ho vaig passar molt malament...
-Cita una cosa positiva d’aquesta crisi...
Molta humanitat, molt de companyonia entre tots, metges, fisioterapeutes, infermeres... ens hem unit molt. Veure l'afecte de la gent externa cap a l'hospital és molt emotiu. Sempre intento quedar-me amb la part bona de les coses.