Ho han comprovat a partir de l’estudi de l’evolució de la segona mostra de pacients més nombrosa al món, tractats i seguits per un equip multidisciplinari a Bellvitge des de l’inici del programa el 2007.
Els resultats apunten que, a més de reduir els símptomes obsessius, el tractament disminueix l’ansietat i la depressió en aquests pacients.
Aproximadament una de cada deu persones que pateix Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) presenta una forma crònica i incapacitant de la malaltia. Aquests casos més severs són resistents als tractaments convencionals -psicoteràpia i fàrmacs- i comporten gran patiment tant a pacients com a família. En els darrers anys, l'estimulació cerebral profunda ha començat a estudiar-se com a alternativa terapèutica per aquests pacients. Un equip multidisciplinari de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i l’IDIBELL ha confirmat que aquesta és una tècnica segura i efectiva, amb una reducció dels símptomes obsessius en un 42,5% a llarg termini.
Fins ara, el coneixement dels efectes a llarg termini d’aquesta opció terapèutica eren molt limitats. El cap de Servei de Psiquiatra de l’HUB, José Manuel Menchón, coordina el grup del CIBERSAM de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), que ha estudiat la segona mostra de pacients de TOC resistent tractada amb estimulació cerebral profunda més nombrosa al món. El seu equip, ubicat a Bellvitge, ha determinat que aquesta opció terapèutica és una alternativa segura i eficaç a curt i llarg termini.
Què és l’estimulació cerebral profunda?
Es tracta d’un tractament quirúrgic que consisteix en implantar uns elèctrodes que permeten estimular elèctricament punts específics del cervell, de forma selectiva i reversible, aconseguint beneficis terapèutics en malalties resistents a tractaments, com la malaltia de Parkinson, la tremolor essencial, la distonia o l’epilèpsia. Els Serveis de Psiquiatria i Neurocirurgia de l’HUB van iniciar el programa de tractament amb estimulació cerebral profunda per a pacients amb TOC resistent i sever al 2007. Gabinet de Premsa Gerència Territorial ICS Metropolitana Sud premsa.bellvitge@bellvitgehospital.cat 932 607 455 / 675 78 00 73
L’equip multidisciplinari de l’HUB ha estudiat l’evolució de pacients tractats en aquest centre hospitalari entre 2007 i 2020 durant una mitjana de 6,4 anys i els han comparat amb un grup de pacients obsessius severs i resistents, als que es va oferir la possibilitat de rebre estimulació cerebral profunda, però la van rebutjar. Els resultats, publicats a la revista científica Brain Stimulation, determinen que, a més de reduir els símptomes obsessius, l’estimulació cerebral profunda també ha incidit en una millora de l’ansietat i la depressió en aquests pacients i una recuperació significativa de la seva capacitat funcional. L’estudi ha comprovat, a més, que pocs pacients experimenten efectes adversos i que la majoria d’aquests són lleus i transitoris.
El TOC, la “malaltia del dubte”
Les persones que pateixen Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) presenten pensaments, imatges o impulsos no desitjats (obsessions) que provoquen comportaments o accions mentals repetitives (compulsions). Aquestes obsessions i compulsions, així com les conductes evitatives, impacten en les activitats de la vida quotidiana, causant-los-hi un gran patiment emocional. Aproximadament, un 2% de la població general desenvolupa un TOC, i no se’n coneix una causa específica, tot i que intervenen factors genètics i ambientals. “Un de cada tres pacients amb TOC va patir un deteriorament molt significatiu durant la pandèmia”, afegeix la psiquiatra Maria del Pino Alonso, membre de l’HUB i integrant del grup de Psiquiatria i Salut Mental de l’IDIBELL i del CIBERSAM. Aquesta unitat és referent en recerca en TOC en l’àmbit internacional i segueix fent recerca per millorar la qualitat de vida de les persones que ho pateixen.
Article de referència
Mar-Barrutia L, Ibarrondo O, Mar J, Real E, Segalàs C, Bertolin S, Aparicio MA, Plans G, Menchón, J.M, Alonso, P. 2022. Long-term comparative effectiveness of deep brain stimulation in severe obsessive-compulsive disorder. Brain Stimulation. DOI: 10.1016/j.brs.2022.07.050