L’Aliança Global en Malaltia d’Erdheim–Chester (ECDGA), amb seu als Estats Units, ha designat l’Hospital Universitari de Bellvitge com el primer centre de referència d’Espanya en aquesta malaltia.
La malaltia d’Erdheim–Chester és una patologia minoritària que afecta unes 1.500 persones arreu del món, si bé és possible que estigui infradiagnosticada. Es tracta d’un tipus de càncer de la sang que causa una acumulació en teixits i òrgans d’histiòcits, cèl·lules que normalment combaten les infeccions. A causa de la infiltració dels histiòcits, els teixits i òrgans es tornen densos i fibròtics. Se sol manifestar clínicament en forma d’inflamacions que poden afectar qualsevol part del cos, com ara els ossos, els vasos sanguinis, el sistema endocrí o el sistema nerviós central. En alguns casos, pot revestir una gran gravetat.
D’aquesta manera, l’Hospital Universitari de Bellvitge s’uneix als més de 35 centres d’arreu del món considerats referents per l’ECDGA, una organització sense ànim de lucre que es dedica a la conscienciació i al suport a l’educació i la recerca en aquesta malaltia. Per a aquesta designació, s’han tingut en compte factors com ara el nombre de pacients tractats, el caràcter multidisciplinari de l’atenció o l’activitat en recerca en aquest camp a l’Hospital de Bellvitge. La designació implica el compromís de col·laborar per garantir que tots els afectats rebin un tractament actualitzat i donar suport a metges d’altres centres quan ho necessitin. El grup d’experts en malaltia d’Erdheim–Chester de l’Hospital de Bellvitge està coordinat pel Dr. Xavier Solanich i el formen principalment especialistes en medicina interna, anatomia patològica, radiodiagnòstic, hematologia (Institut Català d’Oncologia), endocrinologia i medicina nuclear.
El grup ha atès en les darreres dècades una vintena de malalts procedents de tot Catalunya, un nombre significatiu tenint en compte el caràcter molt minoritari de la patologia.
Segons destaca el Dr. Solanich, la malaltia “té uns trets característics que fan que no sigui de les més difícils de diagnosticar”, però això requereix que el pacient arribi a ser examinat per un metge coneixedor de la malaltia.
L’existència d’una unitat referent, afegeix el Dr. Solanich, també és important “per garantir que el pacient pot rebre una atenció coordinada per part dels diferents especialistes, i per garantir que rep la medicació adequada de la forma més precoç possible i evitar així seqüeles posteriors”. En aquest sentit, des de fa uns deu anys ha aparegut un nou grup de fàrmacs que aconsegueixen revertir de manera específica la infiltració dels histiòcits i que han significat un avenç força important en la qualitat de vida dels malalts.