Es tracta d’una malaltia amb un fort impacte sobre la qualitat de vida i que afecta un 4% de la població española. L’Hospital de Bellvitge compta des del 2022 amb la 1a consulta específica per a la malaltia que es va crear a l’Estat
La rinosinusitis crònica (RSC) és una malaltia inflamatòria crònica que afecta al nas i als sins paranasals. Els símptomes habituals de la malaltia: congestió, dolor i inflamació a la cara, mucositat, mal de cap, pèrdua d’olfacte o tamponament de l’orella es veuen agreujats amb l’aparició de pòlips nasals, un dels fenotips de l’RSC. El desenvolupament de fàrmacs biològics a partir d’anticossos monoclonals està aportant una solució terapèutica eficaç per millorar la qualitat de vida de molts dels pacients amb la variant més greu de la malaltia.
El Servei d’Otorrinolaringologia de l’Hospital de Bellvitge va crear l’any 2022 la 1a consulta específica a Espanya per als casos més severs de rinosinusitis crònica amb pòlips. Des d’aleshores ha consolidat la seva expertesa en aquest àmbit i ha tractat més de 150 pacients, afectats en molts casos també d’asma greu, que sovint apareix associada a la rinosinusitis crònica amb pòlips. “Aquests són els casos d’inflamació T2, majoritària als països occidentals, de caràcter multifactorial i que en un 40% dels casos pot requerir atenció hospitalària, perquè els símptomes poden ser greus”, tal i com explica el Dr. Xavier González Compta, del Servei d’Otorrinolaringologia de l’Hospital de Bellvitge. Un 50% d’aquests pacients han rebut tractament biològic, “sent molt ben tolerat i amb resultats molt esperançadors”, afirma el Dr. González Compta.
El desenvolupament de la medicina personalitzada ha comportat l’aparició de diferents tractaments biològics que s’han mostrat eficaços contra la inflamació T2. En molts casos la simptomatologia severa afecta a la qualitat de vida i feia necessària l’administració de corticoides orals, amb un alt risc d’efectes secundaris, o la cirurgia endoscòpica nasosinusal, en ocasions amb reintervencions perquè els pòlips es reprodueixen.
Una de les millores més notables derivades dels tractaments biològics s’ha registrat en la recuperació de l’olfacte. “L’atenció a l’olfacte va guanyar protagonisme arran de la pandèmia, fins aleshores l’únic tractament possible era la rehabilitació i amb resultats molt limitats; ara, en canvi la majoria dels tractaments biològics milloren l’olfacte”, assegura el facultatiu de l’HUB.
Els pacients de rinosinusitis crònica amb pòlips que accedeixen als tractaments biològics han de complir alguns criteris restrictius, com ara tenir un deteriorament sensible de la qualitat de vida, una pèrdua important del sentit de l’olfacte, la necessitat de prendre corticoides i presentar pòlips nasals malgrat haver rebut cirurgies prèvies.