Un estudi liderat per l'IDIBELL i l'Hospital de Bellvitge demostra que durant el confinament els pensaments relacionats amb el suïcidi van ser més freqüents entre les persones amb TOC
El risc d'infectar-se per el SARS-CoV2 també ha emergit com una nova obsessió
Un estudi publicat aquest mes de juny a la revista Psychiatry avalua l'impacte de la pandèmia de COVID-19 en pacients amb TOC de l'Hospital Universitari de Bellvitge, valorant no només els canvis en la gravetat del TOC, sinó també en les condicions preexistents, les noves condicions provocades per l'emergència sanitària, el tractament, l'ús de recursos de salut mental, el desenvolupament de temors obsessius per a la contaminació per SARS-CoV-2 i l'ús de la regulació emocional i estratègies per afrontar l'estrès.
El distanciament social i l'adopció d'una higiene respiratòria i de mans estricta han estat algunes de les estratègies clau per controlar la infecció de la COVID-19. Els recordatoris constants per al rentada freqüent de mans i la disminució del contacte físic amb altres persones o qualsevol superfície han generalitzat comportaments que s'assemblen als que normalment presenten els pacients amb TOC, amb obsessions per contaminació i compulsions per rentar-se. Més enllà dels temors relacionats amb el risc de contagi, els canvis socials i econòmics han generat factors estressants potencialment poderosos, com el confinament a la llar, la llibertat limitada, la incertesa econòmica i les dificultats per accedir als serveis de salut mental.
L'estudi analitza les dades de 127 pacients amb TOC, avaluats per un especialista de l'Hospital de Bellvitge durant la fase inicial de la pandèmia, mitjançant les proves específiques de TOC i una entrevista estructurada que va recollir informació clínica i sociodemogràfica. Els resultats es van comparar amb els de 237 controls sans de la mateixa àrea geogràfica que van completar una enquesta en línia.
Els resultats de la feina, liderat per la Dra. Pino Alonso, integrant del grup de Psiquiatria i Salut Mental de l'IDIBELL que lidera el Dr. José Manuel Menchon, i psiquiatre de l'Hospital de Bellvitge, permeten concloure que encara que molts pacients amb TOC van ser capaços d'afrontar l'estrès emocional del brot de COVID-19 i les seves conseqüències durant la fase inicial de la pandèmia, l'evolució de la mateixa constitueix un factor de risc per a un agreujament significatiu dels símptomes i la ideació suïcida en un de cada tres pacients obsessius. "Un 65% dels pacients amb TOC van descriure un empitjorament dels seus símptomes i aquest deteriorament va ser molt significatiu en el 31% dels pacients entrevistats", segons destaca la Dra. Pino Alonso. D'altra banda, el risc d'infectar-se pel virus va ser reportat com una nova obsessió per la meitat d'ells, encara que només es va convertir en la principal preocupació obsessiva en aproximadament el 10% dels pacients.
Paral•lelament, els pensaments relacionats amb el suïcidi van ser més freqüents entre els pacients de TOC que entre els controls sans. Així mateix, la presència de depressió prepandèmica, les puntuacions més altes de l'escala YBOCS (que avalua la gravetat dels símptomes de TOC), la presència de temors per a la contaminació, rituals de rentada/neteja previs i un suport social percebut com més baix, van predir un risc significativament major d'empitjorament del trastorn obsessiu compulsiu.
En l'estudi també han participat investigadors del Centre d'Investigació en Medicina Molecular i Malalties Cròniques de la Universitat de Santiago de Compostel•la, el CIBERER de la mateixa universitat, la Fundació Pública Gallega de Medicina Genòmica de SERGAS, l'Institut d'Investigació Sanitària de Santiago de Compostel•la i el Laboratori de Neurociència Psicològica de la Universitat del Minho, de Portugal.