“La ceràmica té 6000 anys d’antiguitat documentada, és un mon tan ric que no te l’acabes!”
Amb 10 anys, la Mei va posar a assecar al sol les seves primeres peces fetes amb el fang del riu Sec, a Alacant. Des de llavors, la seva relació amb la ceràmica s’ha anat modelant capa a capa, fins arribar al seu taller, on continua experimentant amb materials, textures, temperatures de cocció, formes i pigments.
- Tots hem jugat amb el fang i la plastilina quan érem infants, com va ser la teva iniciació?
Recordo des de sempre haver tingut interès per agafar la terra humida i donar-li forma amb les mans. Els pares tenien una casa al camp a Alacant, entre Mutxamel i Xixona. A prop estava el riu Sec, que no porta gaire aigua, però que quan plovia s’omplia d’una terra humida molt dúctil, de fet era una argila. Allà m’anava a jugar, modelava coses i després les posava a assecar. Passades unes hores, tornava per veure com havien quedat, crec que tenia 9 o 10 anys.
- I t’ho vas prendre molt seriosament, crec...
Somiava que podria treballar como artesana, fent ceràmica, però et vas fent adulta i aquell somni va quedant enrere, i comences a buscar alguna ocupació que et doni una certa estabilitat, que et permeti guanyar-te la vida sense maldecaps. Potser si fa 50 anys hagués estat adulta i no una nena, las coses podrien haver anat d’una altra manera, perquè a Alacant existia molta tradició terrissaire, per exemple amb les fogueres de Sant Joan, quelcom semblant a les falles, que ocupaven a artesans durant tot l’any per fer les estructures en argila sobre les quals es posava el cartró-pedra que donava forma a la figura. Tot i això, val a dir que una de les raons que em va portar a Barcelona va ser una exposició en la Caixa d’Estalvis d’Alacant sobre la ceràmica i l’Escola Massana, l’any 1983. Vaig quedar fascinada per aquella mostra de ceràmica contemporània.
- I et vas venir a Barcelona per estudiar ceràmica a la Massana?
Vaig venir-me a Barcelona, si, i vaig anar a matricular-me a l’Escola Massana, però en fer la inscripció vaig escollir finalment Gràfica Publicitària per allò de les possibilitats laborals. De seguida vaig començar a treballar, perquè en el camp del disseny gràfic estava tot més estructurat, amb sortides laborals de disseny industrial, arts gràfiques, editorials, en estudis gràfics petits, que aleshores eren abundants.
- Et vas deslligar de la ceràmica?
Ha estat un camí una mica revirat. A l’estiu, quan tornava a casa dels pares, tenia l’oportunitat de marranejar un mica amb el fang, però era quelcom diferent, una mena de manualitats que feia amb unes planxes foradades. D’altra banda, abans de venir a Barcelona havia fet dos cursos d'arts plàstiques i de modelatge en fang, tenia una sèrie de palillos i estris de modelar que calia cuidar i netejar amb oli, i que encara conservo. Estant ja a Barcelona, vaig fer també uns quants cursos d’estiu a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal de l’Empordà. Després si que vaig desconnectar de la ceràmica alguns anys, em vaig dedicar més a dibuixar, perquè per fer ceràmica necessites anar a un lloc ben equipat; a casa tenir un taller era molt complicat, perquè a més que s'embruta tot, hi ha materials tòxics perquè has de jugar amb òxids i molts altres materials.
- Hi ha un punt de tornada, no?
I tant! L’any 2010 torno a la ceràmica. Vaig estar un temps de baixa i em va ajudar molt començar a anar al taller proper a casa d’una artesana japonesa, Missako Homma, una ceramista excepcional amb els esmalts el torno, que s’havia format al Japó, on tenen una visió de la ceràmica molt diferent a la nostra. Vaig estar allà com un any. Després vaig estar també en el taller de l’Hospitalet d’una altra artista, la xilena Nevenka Pavic. Pot ser com a conseqüència de tot això, decideixo muntar-me un petit taller, perquè a casa meva no el podia tenir, no hi tenia espai! Amb l'experiència ja tenia molt clar tot allò que necessitava, aquest forn, aquest torn, les matèries primeres… Va ser una inversió considerable, però són elements molt duradors. Un forn ceràmic, si el cuides et dura tota la vida, i el torn també. Això va ser l'any 2012. El taller propi et dóna l'oportunitat de fer ceràmica quan vulguis, sinó l'opció eren espais de coworking, però acostumen a ser tallers molt grans on tens un espai mínim amb un preu desmesurat, i a més has de pagar les coccions a banda. Ara tinc la ceràmica com un hobby, perquè la feina i el manteniment de la vida quotidiana no et deixen gaire temps lliure. Ara hi dedico poques hores, unes 30 mensuals.
- Com es posa en marxa el teu procés creatiu?
Moltes vegades tot comença com un petit repte a partir d'una peça ja feta que t'agrada i que vols reproduir. D’aquesta forma, primer la imito i després ja introdueixo alguns canvis. La ceràmica té documentats uns 6000 anys aproximadament, amb centenars o milers de tècniques i processos descrits. Per exemple la de la corda seca, que és originària de l'Islam. Nosaltres en vam ser receptors, de manera que es va consolidar i tenim escoles molt destacades en aquesta línia, per exemple a València; la ceràmica d'efecte metàl•lic, els dibuixos en cobalt i en crom… existeix una riquesa increïble de tècniques, materials, pigments... A mi m'agrada més que fer peces d'autor experimentar amb materials, combinar procediments... així faig moltes proves, també amb el color, i les vaig documentant. També m'interessa el tema de la fotoceràmica. Els pigments s'afegeixen amb la llum solar i vas veient com canvien fins a assolir el resultat final, com amb el revelat d'una foto tradicional. M’agrada molt experimentar amb el color. En resum, el de la ceràmica és un món que no te l’acabes. I després està l'emoció del forn: pots preveure el que sortirà, però sempre té un punt d'incertesa.
- I com és el procés per fer una peça ceràmica?
Comença amb en el torn. Jo, que sóc aficionada, puc donar-li forma a una peça en uns 10 minuts, però un professional et faria aquest procés en 1 minut, o menys. És un procés llarg, la peça s'ha d'assecar abans d'entrar al forn i això són com a mínim tres dies, és a dir, que de pressa cap. Els passos següents depenen del procés que vulguis aplicar. Si li vols donar solera, el petit vorell de la base que entrarà en contacte amb el forn, has de tenir cura de no sobrepassar el punt d’assecat perquè sigui dúctil. A continuació, tot depèn si fas engalba, una argila per donar color a la pasta o per crear una capa intermèdia entre la pasta i l'esmalt. S’aplica sobre la peça crua abans de la segona cocció. Una vegada al forn, són necessàries unes 12 hores de cocció com a mínim i altres tantes perquè baixi la temperatura. Aleshores la peça surt en cru i si la vols esmaltar haurà d'entrar una altra vegada al forn per a una segona cocció, encara que hi ha fangs que permeten la monococció. Els esmalts són especials per a terrisseria i amb els mateixos paràmetres de dilatació que el fang, perquè si no s'esquerdaria. Després ja t'enamores de la peça. Faig sèries de tasses, potser de 20 peces, amb els seus dibuixos, és un procés més o menys seriat, perquè és artesania, no faig serigrafiats perquè això ja és de caràcter industrial. Hi afegeixo algun dibuix i entra de nou al forn i ja està.
- Has exposat la teva ceràmica alguna vegada?
No, perquè el que faig crec que està entre l'artesania i la manualitat. No vaig per la via de fer peces d'art contemporani, no em plantejo fer ceràmica per sentir que estic fent una obra d'art, simplement m’agrada menjar i beure a casa meva amb els plats i les tasses que he fet, o il·luminar-me amb un llum que també ha sortit del meu taller. Tot i això, si que faig de tant en tant alguna peça més “artística”, com ara un estudi anatòmic modular del qual estic especialment satisfeta i que tinc al taller. D’altra banda, abans anava a fires a Barcelona i sí que he venut moltes tasses, per exemple. Ens ajuntàvem amb dues ceramistes més i veníem conjuntament. Després, a partir de la pandèmia, ho vam deixar de fer.
- I de tot aquest univers tan enorme de la ceràmica que t’interessa ara per ara més?
Ara estic amb l'esgrafiat, on vas dibuixant traient capes. També tinc fetes moltes proves de color amb diferents materials que m'agraden força. Ara fa poc he hagut de reajustar el forn i això m'obligarà a reavaluar les dades amb els colors que tenia registrats, cal veure si la temperatura s'ha desviat molt. I hi ha multitud de publicacions i revistes que has de seguir per mantenir-te al dia. En qualsevol cas, la ceràmica m'omple totalment, quan entro al taller no existeix res més, m'oblido de tota la resta.
