“Escriure el relat em va servir per organitzar una mica la meva història, l’explicació d’allò que havia viscut, i per normalizar-ho”
- Què vas pensar quan vas tenir el primer contacte amb el projecte RELAT-Hos? ¿Com el coneixes?
L'any 2018 vaig tenir un accident quan estava com a voluntària a Guinea-Bissau. La veritat és que la meva va ser una història força curiosa, perquè em vaig fer una doble perforació d'esòfag amb una espina de peix. De Guinea Bissau em van traslladar a l'Hospital de Bellvitge. Vaig estar ingressada 12 dies a l'UCI, i hi vaig veure els cartells amb l'explicació del projecte RELAT-Hos. Aquí tothom em demanava què m'havia passat. Aleshores, vaig pensar per què en comptes d'explicar la mateixa història una vegada i una altra per whatsapp no ho escric? I aleshores ho vaig presentar a RELAT-Hos i l’Antonia es va posar en contacte amb mi de seguida. Em va dir que la meva història li havia semblat molt interessant i que s'inclouria al primer llibre de RELAT-Hos.
- Recordes com vas escriure el teu relat (d’una tirada, poc a por en diferents dies...)?
La història va ser molt fàcil d'escriure perquè era simplement tot el que m'havia passat: com em vaig arribar a empassar una espina que em va fer una doble perforació a l'esòfag; com vaig estar cinc dies sense menjar ni beure fins que vaig arribar a Bellvitge… Un cop escrit, la vaig passar a un amic escriptor perquè la corregís i el que em va dir va ser que no podia corregir res si el relat era realment el que havia sentit jo en aquell tràngol.
- Escrius habitualment? Ho havies fet abans?
No, no havia escrit res, aquesta va ser la primera vegada. Després, arran d'aquest relat, vaig inscriure'm en un curs d'escriptura de novel·la. I bé, he estat escrivint alguna cosa i fins avui… però em falta temps per fer més coses! Les circumstàncies del dia a dia fan que no pugui continuar fent-ho de manera més continuada.
- Quines sensacions vas tenir en veure el teu relato escrit al llibre?
Em va encantar, la veritat! Vaig regalar un exemplar del llibre a diversos doctors que apareixen esmentats al relat, a familiars i òbviament tinc el meu. Moltes vegades ho ensenyo i explico el que va passar.
- Creus que l’escriptura és una eina terapèutica important?
Sí, a mi em va servir per organitzar una mica la meva història, l'explicació del que havia viscut i per normalitzar-ho, perquè la veritat és que gairebé em moro, però al final de tot cal aprendre. Treure'l fora, expressar-ho i així normalitzar-ho, compartir-ho també amb altres persones que després podran llegir-ho. Tot això és positiu. Per això RELAT-Hos em sembla una iniciativa estupenda.
- Per últim ens pots recomanar un llibre?
Hi ha moltes novel·les ambientades al món de la nàutica, que és el meu, però n'hi ha dues que m'agraden especialment: El cazador de barcos, de Justin Scott, que tracta d'un vaixell mercant que xoca contra un veler i allà es desencadena una tragèdia important, i després A solas con el mar, de Naomi James, una noia que fa la volta al món en un veler amb el seu gat.