Entrevista a Estibaliz Amatriain Rubio, autora del relat "Tómbola", publicat a "Desde mi habitación, vol. I" (pàg. 125)

Estibaliz Amatriain
Estibaliz Amatriain 1
Estibaliz Amatriain 2

“Escriure el relat em va servir per organitzar una mica la meva història, l’explicació d’allò que havia viscut, i per normalizar-ho”

 

- Què vas pensar quan vas tenir el primer contacte amb el projecte RELAT-Hos? ¿Com el coneixes?

L'any 2018 vaig tenir un accident quan estava com a voluntària a Guinea-Bissau. La veritat és que la meva va ser una història força curiosa, perquè em vaig fer una doble perforació d'esòfag amb una espina de peix. De Guinea Bissau em van traslladar a l'Hospital de Bellvitge. Vaig estar ingressada 12 dies a l'UCI, i hi vaig veure els cartells amb l'explicació del projecte RELAT-Hos. Aquí tothom em demanava què m'havia passat. Aleshores, vaig pensar per què en comptes d'explicar la mateixa història una vegada i una altra per whatsapp no ho escric? I aleshores ho vaig presentar a RELAT-Hos i l’Antonia es va posar en contacte amb mi de seguida. Em va dir que la meva història li havia semblat molt interessant i que s'inclouria al primer llibre de RELAT-Hos.

- Recordes com vas escriure el teu relat (d’una tirada, poc a por en diferents dies...)?

La història va ser molt fàcil d'escriure perquè era simplement tot el que m'havia passat: com em vaig arribar a empassar una espina que em va fer una doble perforació a l'esòfag; com vaig estar cinc dies sense menjar ni beure fins que vaig arribar a Bellvitge… Un cop escrit, la vaig passar a un amic escriptor perquè la corregís i el que em va dir va ser que no podia corregir res si el relat era realment el que havia sentit jo en aquell tràngol.

- Escrius habitualment? Ho havies fet abans?

No, no havia escrit res, aquesta va ser la primera vegada. Després, arran d'aquest relat, vaig inscriure'm en un curs d'escriptura de novel·la. I bé, he estat escrivint alguna cosa i fins avui… però em falta temps per fer més coses! Les circumstàncies del dia a dia fan que no pugui continuar fent-ho de manera més continuada.

- Quines sensacions vas tenir en veure el teu relato escrit al llibre?

Em va encantar, la veritat! Vaig regalar un exemplar del llibre a diversos doctors que apareixen esmentats al relat, a familiars i òbviament tinc el meu. Moltes vegades ho ensenyo i explico el que va passar.

- Creus que l’escriptura és una eina terapèutica important?

Sí, a mi em va servir per organitzar una mica la meva història, l'explicació del que havia viscut i per normalitzar-ho, perquè la veritat és que gairebé em moro, però al final de tot cal aprendre. Treure'l fora, expressar-ho i així normalitzar-ho, compartir-ho també amb altres persones que després podran llegir-ho. Tot això és positiu. Per això RELAT-Hos em sembla una iniciativa estupenda.

- Per últim ens pots recomanar un llibre?

Hi ha moltes novel·les ambientades al món de la nàutica, que és el meu, però n'hi ha dues que m'agraden especialment: El cazador de barcos, de Justin Scott, que tracta d'un vaixell mercant que xoca contra un veler i allà es desencadena una tragèdia important, i després A solas con el mar, de Naomi James, una noia que fa la volta al món en un veler amb el seu gat.

Subscribe to our newsletters

Select the newsletter you want to receive: