“És molt emocionant veure les teves paraules en un llibre físic que qualsevol pot comprar, et dona valor com a persona”
- Què vas pensar quan vas tenir el primer contacte amb el projecte RELAT-Hos? Com el coneixes?
Yolanda Garmón.- El vaig conèixer estant ingressada a l'Hospital de Bellvitge. Em van portar a fer una radiografia en una cadira de rodes i ho vaig veure de passada. Em va agradar molt el nom i quan vaig arribar a l'habitació vaig enviar el meu pare a recepció a buscar tota la informació.
- Vas tenir clar des del començament que volies participar?
Y.G.- La primera persona en qui vaig pensar va ser a la meva mare, que és l'escriptora de la família, ja té 4 llibres publicats! La vaig convèncer perquè escrivís un relat i el presentés, ja que el projecte era per a pacients o familiars. Tot i això, en un gir inesperat de la vida un mes més tard vam acabar ingressades totes dues i en aquella ocasió va venir a veure'ns la infermera Antonia Castro i entre totes dues em van convèncer que jo també havia d'escriure un relat.
- Quines sensacions vas tenir en veure el teu relat escrit al llibre?
Y.G.- És molt emocionant veure les teves paraules en un llibre físic que qualsevol pot comprar, et dona valor com a persona. I sobretot aquest llibre, que està pensat per donar ànims a les persones que poden estar a la teva mateixa situació en algun moment de les seves vides.
- Creieu que l'escriptura és una eina terapèutica important?
Y.G.- Sí, és una tècnica molt bona. Crec que quan ho estàs passant malament, escriure sobre el que t'està succeint, o qualsevol idea que et passi pel cap, és una forma d'evadir-te de la realitat que estàs vivint, i això ajuda molt a la ment, a trobar un moment de felicitat.
- Recordes com arribes a escriure el teu relat (d'una tirada, a poc a poc en diferents dies...)?
Y.G.- Jo soc de les que ho deixen tot per a l'últim moment i recordo la meva mare ajudant-me perquè l’havia de presentar ja!. Així que m’hi vaig posar una nit… i fins que el vaig acabar. Va ser molt fàcil perquè el tema el coneixia bé, només em calia buscar les paraules adequades que encaixessin les unes amb les altres.
- Escrius habitualment? Si la resposta és afirmativa, això t'ho va posar més fàcil per fer el teu relat?
Y.G.- No havia escrit mai res, i encara menys publicat, però sempre he llegit tots els contes que ha escrit la meva mare. Porta més de 120 escrits i m'encanta pensar en com podrien seguir les històries. Suposo que tot s’encomana.
- Si aquesta va ser la primera vegada, has continuat fent-ho des de llavors?
Y.G.- Des d'aquest relat no havia escrit res, però actualment estem treballant a quatre mans en el 5è llibre de la meva mare.
- Per últim, ens pots recomanar un llibre?
Y.G.- Com no podia ser d’altra manera Los cuentos de la Maragata – 4 – Astorga. Conté 6 contes per a totes les edats. És una lectura lleugera, que et porta a la fantasia, i sempre amb una lliçó per fer-te reflexionar.
A la foto, Yolanda Garmón (a la dreta), amb la seva mare, Carol Simón, també relathadora, i Antonia Castro (al centre).
Foto: Cheryl_Holt_from_Pixabay