Investigadors de l’Hospital Universitari de Bellvitge han participat en un estudi coordinat des de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol sobre l’ús de plasma convalescent en pacients amb malaltia per SARS-CoV-2 lleu. Es tracta d’una assaig clínic multicèntric controlat a doble cec que no ha detectat beneficis en un tractament amb plasma convalescent contra la covid-19.
El treball, titulat High-titre methylene blue-treated convalescent plasma as an early treatment for outpatients with COVID-19: a randomised, placebo-controlled trial’, el publica avui amb accés obert The Lancet Respiratory Medicine Journal, la revista més prestigiosa del món en la publicació d’assajos de fàrmacs per a la covid-19.
A diferència de la vacunació, que és una immunoteràpia activa que estimula a l’organisme humà a produir anticossos, el plasma convalescent és un tipus d’immunoteràpia passiva que administra directament anticossos al pacient. Es tracta d’un producte de cost relativament baix i de producció senzilla.
L’estudi ha comptat amb la participació de 376 voluntaris no hospitalitzats de les regions Metropolitana Sud i Metropolitana Nord i de Barcelona i de la Catalunya Central. A la meitat se’ls va administrar una infusió intravenosa de plasma convalescent i la resta van rebre una infusió de sèrum salí com a substància placebo. A totes les persones participants se’ls va fer un seguiment mèdic durant 60 dies.
Els resultats han revelat que l’administració de plasma convalescent amb índexs alts d’anticossos a pacients amb covid-19 lleu en els primers 7 dies des de l’inici de símptomes no redueix la progressió a malaltia greu i hospitalització. Tampoc té un efecte sobre la càrrega viral dels pacients.
Aquests resultats no descarten definitivament l’ús d’aquesta teràpia amb plasma, que encara podria ser efectiva si es millora la dosis i l’afinitat dels anticossos i els procediments per processar el producte.
L’assaig clínic ha estat liderat per l’equip del Dr. Oriol Mitjà amb la Fundació Lluita contra la Sida i el Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. El Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha jugat un paper destacable en l'estudi en ser el centre que hi ha inclòs més pacients després de l’Hospital Germans Trias i Pujol. També hi han participat el CUAP de Manresa, l’Hospital Sant Bernabé de Berga, les Gerències Territorials Metropolitana Nord i Catalunya Central de l’ICS i el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, entre d’altres institucions catalanes, amb el suport de Grífols S.A i de la iniciativa solidària #JoEmCorono.
El Servei d’Urgències de l'Hospital de Bellvitge ha comptat, en aquest estudi, amb la col·laboració del Banc de Sang, el Laboratori Clínic, el Servei de Microbiologia, i la Unitat de Suport a la Recerca HUB-IDIBELL. Els autors principals de l’article de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL han estat el Dr. Pierre Malchair, Dr. Sebastià Videla, Dra. Aurema Otero, Dr. José Carlos Rubial, Dr. Álvaro Zarauza, Dr. Ferran Llopis, Dr. Orlando Rodríguez i Dra. Vanessa Garcia. També són autors de l’estudi 11 altres investigadors de l’HUB i l’IDIBELL que formen part del grup d’estudi CONV-ERT.