Un estudi de la UB proposa nous biomarcadors per determinar dany neuronal en la malaltia d’Alzheimer

- Recerca

Es tracta de components moleculars del líquid cefalorraquidi que permetrien determinar el dany sinàptic i la neurodegeneració en els pacients

Aquests indicadors podrien complementar les tècniques diagnòstiques actuals i servirien per conèixer la progressió de la malaltia i avaluar nous tractaments

L’Alzheimer és el principal trastorn neurodegeneratiu en persones d’edat avançada per al qual no hi ha cap tractament o prevenció eficaç. Els mètodes de diagnòstic actuals no detecten una de les alteracions més primerenques i rellevants de la malaltia: el grau de disfunció sinàptica que indica el dany neuronal. Una recerca del Grup de Comunicació Intercel•lular de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro), liderada pel catedràtic Fernando Aguado, ha descobert unes molècules al líquid cefalorraquidi de pacients d’Alzheimer que poden ser un potencial biomarcador del dany a les sinapsis, l’estructura que permet la comunicació entre les neurones.

L’estudi s’ha publicat a la revista Translational Neurodegeneration, en un article que té com a primeres autores les investigadores Neus Barranco i Virginia Plá, i en què també ha participat l’estudiant de doctorat Irene Sánchez. Així mateix, han format part de la investigació Alberto Lleó i Daniel Alcolea, de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Isidro Ferrer, del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la UB i l’Hospital de Bellvitge, i Reiner Fischer-Colbrie, del Departament de Farmacologia de la Universitat de Medicina d’Innsbruck (Àustria).

Components poc estudiats de les vesícules de centre dens del cervell
Els mètodes actuals per diagnosticar l’Alzheimer inclouen proves de deteriorament cognitiu, tècniques de neuroimatge i anàlisi del líquid cefalorraquidi. Els biomarcadors en aquest líquid s’associen amb la presència de plaques amiloides i cabdells neurofibril•lars, les principals marques neuropatològiques de l’Alzheimer. Tot i això, encara no s’han identificat biomarcadors que evidenciïn alteracions primerenques en les sinapsis, que solen estar relacionades amb la pèrdua de memòria i cognició en els pacients amb Alzheimer. Segons Fernando Aguado, és necessari trobar aquests indicadors «per conèixer la progressió de la malaltia i per avaluar nous tractaments contra els processos neurodegeneratius que desencadena».

En aquest treball, els investigadors han analitzat diversos components moleculars de les vesícules de centre dens (dense core vesicle, DCV) de l’escorça cerebral i el líquid cefalorraquidi de pacients d’Alzheimer i els han comparat amb els d’un grup control. Aquestes vesícules secreten transmissors proteics, com ara neuropèptids i factors de creixement, en resposta a l’activitat neuronal i tenen un paper crucial en la modulació de l’activitat i la plasticitat sinàptica dels circuits nerviosos. «En aquest estudi, hem analitzat la possibilitat que components secretables poc estudiats de les vesícules de centre dens del cervell poguessin estar alterats en el líquid cefalorraquidi i el teixit cortical de pacients amb Alzheimer», explica Aguado.

Correlació amb marcadors de neurodegeneració
Els resultats mostren una correlació dels nivells de dos d’aquests components, les proteïnes PC1/3 i PC2, amb el grau de deteriorament cognitiu i amb marcadors establerts de neurodegeneració com l’agregació patològica de proteïnes tau al cervell. «Per primer cop, hem demostrat una correlació entre els nivells d’aquestes proteïnes i graus de deteriorament cognitiu i taupatia. Tenint en compte que PC1/3 i PC2 són produïdes només per neurones i majoritàriament secretades a les sinapsis, proposem l’ús potencial dels nivells d’aquests components de les vesícules de centre dens al líquid cefalorraquidi com a biomarcadors complementaris que puguin ajudar a determinar el dany sinàptic i la neurodegeneració en pacients amb Alzheimer», resumeix Fernando Aguado.

Pel que fa a la possibilitat d’aplicar aquestes troballes, l’investigador assenyala que, tot i que el treball és una evidència de la implicació d’aquestes proteïnes en la malaltia, encara cal fer més recerca perquè es pugui arribar a traslladar a la pràctica clínica.

Article de referència:
Barranco, N.; Plá, V.; Alcolea, D. et al. «Dense core vesicle markers in CSF and cortical tissues of patients with Alzheimer’s disease». Translational Neurodegenerations, 10, 37, setembre de 2021. Doi: https://doi.org/10.1186/s40035-021-00263-0