-Has tingut la malaltia?
No
-Com ha canviat la teva feina amb aquesta crisi?
Hem passat de treballar en unes unitats on estava tot muntat a haver de treballar als mòduls nous, on hi havia màquines diferents, havent-nos d'adaptar ràpidament al canvi. Afrontar el nou pacient, la informació la incorporàvem dia a dia, ha sigut una evolució i una adaptació constant. Quan entraven a l'habitació d'un malalt que teníem aïllat per la Covid-19 ens havíem de posar la bata aïllant, una mascareta les ulleres de protecció... Havíem d'estar de 2 a 4 hores amb les proteccions posades, això suposava molta angoixant. Treballar així és molt incòmode.
-Ha canviat la relació amb els companys?
Hem hagut d'adaptar diferents rols. De ser pràcticament principiant, he passat a ser referent perquè, dels equips que formaven nous, era la que més temps portava treballant amb aquest tipus de malalt.
-Has tingut por de contagiar-te o de portar la malaltia a casa?
Si. Però tinc la sort que visc amb la meva parella i no tenim cap persona amb factors de risc a casa. Però, al arribar a casa, si que era com un ritual, deixar la roba a l'entrada, no barrejar roba, mantenir distanciament social...
-Què és el pitjor que has viscut aquest dies?
El pitjor ha sigut veure les condicions en què morien els pacients, al principi morien sols, després ja podia entrar un familiar. És frustrant donar-ho tot pel pacient i veure com es complica en un moment i no pots fer-hi res.
-Cita una cosa positiva d’aquesta crisi...
El creixement personal i professional.