-Has tingut la malaltia?
En principi no, almenys no n’he tingut cap símptoma.
-Com ha canviat la teva feina amb aquesta crisi?
Completament, les prioritats que teníem establertes, els manteniments programats, els correctius que no eren urgents i més... ho hem deixat tot per prioritzar les necessitats dels professionals assistencials. Aquestes necessitats han estat molt variades, per exemple: instal·lar un sistema de videovigilància pels pacients a la planta 16 perquè, d’aquesta manera, els sanitaris no haguessin d’entrar tan sovint a l’habitació i poguessin fer una primera assistència visual des del control; posar en marxa 56 llits de UCI a l’edifici tècnic quirúrgic; avançant-nos a l’obertura de les noves UCIS; transformar el vestíbul de CEX en un hospital de campanya; recuperar altres zones antigues, com els antics quiròfans, per si s’hagués necessitat més llits...
-Ha canviat la relació amb els companys?
Sí. Ha canviat molt. En primer lloc la jornada s’ha allargat moltíssim. Ha canviat el tipus de treball, abans tothom tenia la seva parcel·la i els seus treballs més organitzats i ara anem tots a una, hem conviscut moltes més hores junts i això ens ha acabat unint més.
-Has tingut por de contagiar-te o de portar la malaltia a casa?
Al principi sí, quan hi havia més desconeixement, incertesa i no sabíem com podia afectar el virus en el nostre hospital, tenia por. Tinc una filla de tres mesos i portar això a casa... Però després van anar passant les setmanes i vaig veure que la gent no es contagiava i jo tampoc, et quedes amb el convenciment que si compleixes les mesures de precaució d’higiene i portes la mascareta estàs protegit.
-Què és el pitjor que has viscut aquest dies?
Des del punt de vista emocional, ha sigut veure la por a l’equip, sobretot per desconeixement i, molt al principi, per no saber si tindríem suficients EPIS, això va ser difícil de gestionar. També, malauradament, un company del nostre equip es va infectar i va estar més d’un mes ingressat a la UCI, això es un mal record. Afortunadament ja està recuperant-se a casa. Voldria donar-li una abraçada en nom de tot l’equip i desitjar-li que es recuperi aviat. Des del punt de vista tècnic, el pitjor ha estat enfrontar-se a un augment de consum d’oxigen quatre cops superior a l’habitual; amb l’afegit que saps que l’oxigen és vital perquè els pacients es recuperin i puguin tirar endavant... és una pressió extra amb la que has de lluitar. A més a més, a l’edifici antic les instal·lacions estan envellides i no estan dimensionades per afrontar una demanda d'oxigen tant gran. Per poder donar resposta a aquesta necessitat vam instal·lar un dipòsit d’oxigen auxiliar. A l’edifici d’urgències ja ens tenim uns que són els principals, però no eren suficients, llavors vàrem instal·lar uns altres dipòsits ubicats més pròxims al punt de consum. Això ha permès augmentar molt el subministrament d’oxigen i garantir les pressions que ens demanaven a l’edifici antic.
-Cita una cosa positiva d’aquesta crisi
Em quedo amb la resposta que ha tingut l’equip, tant els encarregats com els operaris, l’esforç, el compromís i la capacitat de treball, han donat el 200% i han demostrat que tenim un equip excel·lent de professionals, estic content d’ells i molt orgullós.