-Has tingut la malaltia?
No.
-Com ha canviat la teva feina amb aquesta crisi?
Ha estat bastant dur a nivell emocional i físic perquè estàvem acostumats a un cert estrès, però aquest estrès ha augmentat amb el fet que la malaltia no es coneix. Moltes complicacions... el pacient en dos minuts estava molt malament, després recuperava... eren tot sorpreses. Tot això treballant amb un equip nou; per tant tot era més estressant del que és habitualment.
-Ha canviat la relació amb els companys?
Em van posar en un equip nou i em van fer referent. La veritat és que em vaig endur una sorpresa perquè, al ser un equip nou, pensava que em costaria més, perquè mai he tingut el rol de referent, va anar tot molt bé, tots es van implicar moltíssim. En una situació tan estressant, o t'uneixes molt o et distancies molt. En el nostre cas, ens vam unir. Ara ja no treballem junts però encara tenim relació. La veritat és que ha estat una experiència molt bona.
-Has tingut por de contagiar-te o de portar la malaltia a casa?
Visc amb un altre infermer de l'hospital, era tot una mica més flexible. Però tampoc he vist els meus pares ni a ningú de la meva família.
-Què és el pitjor que has viscut aquest dies?
La manera com morien els pacients, es morien en un segon, no sabies que fer, ho havies donat tot, era frustrant no saber què més fer... Morien acompanyats per nosaltres, sense les famílies... jo això m'ho emporto amb mi, ha estat una situació molt extrema.
-Cita una cosa positiva d’aquesta crisi...
Hem aprés molt. Protocols i tècniques noves però també hem aprés a manejar emocions, a treballar en equip... ens hem ajudat tant entre nosaltres, tant.. és una passada.