-Has tingut la malaltia?
No
-Com ha canviat la teva feina amb aquesta crisi?
Ha estat una experiència molt nova perquè ningú s’ho esperava; mai havíem passat una cosa així. D’entrada, molta sensació de desconeixement del que estava passant... i davant el desconegut, una mica de por. Quan veus que van caient els companys, et planteges on pots fer la millor tasca. Els més joves han estat a primera línia, i s’ha de dir que han fet una feina espectacular, i nosaltres, els més veterans, hem fet una feina més de suport, uns dies des de Consultes Externes, altres dies des de casa... Hem après a fer interconsulta. Aquesta situació ha provocat una manera diferent de treballar davant els pacients. A principi vàrem trucar als pacients perquè no vinguessin, excepte que estiguessin molt malament. Hem fet canvi de medicació i visites via telefònica, això ha significat una manera de fer força diferent al que fèiem fins ara, estàvem molt acostumats a fer la visita presencial. Ha estat tot nou i crec que encara ens estem adaptant. Fins ara ha estat una obligació, però ara ens comencem a plantejar si alguna cosa d’aquestes les podem seguir fent d’ara endavant... D’alguna manera, de la necessitat fer-ne virtut. Ens podem plantejar que alguns malalts no vinguin tantes vegades de forma presencial i fer més visites de forma telemàtica.
-Ha canviat la relació amb els companys?
Quan vàrem reconduir l’activitat de Reumatologia ens van posar tots a la planta 2 de Consultes Externes amb companys d’altres serveis, amb els que vam tenir un contacte més estret i vàrem forjar nous vincles. He de destacar la relació amb la infermeria, hem tingut una molt bona sintonia. He de dir que al nostre servei sempre hem tingut una bona relació amb la nostra infermera, però ens en hem adonat que la infermeria ha fet un treball espectacular, ens han donat moltíssim suport a l’hora de visitar els malalt, i això que no era la infermera que tenim sempre!
-Has tingut por de contagiar-te o de portar la malaltia a casa?
La meva dona és metge, ella està a Pneumologia de l’Hospital de Sant Pau, té més risc de contagi que jo, i els meus dos fills són metges i un d’ells ha tingut la Covid-19, però aquests dies no estaven a casa. Jo no tinc por, el que tinc es molt de respecte envers la malaltia ja que estic una miqueta a la frontera dels del mal pronòstic -aquest any he fet 60 anys- però tampoc tinc especialment por, soc bastant positiu.
-Què és el pitjor que has viscut aquest dies?
El pitjor són els casos dramàtics de companys, tinc un company que els seus sogres han mort de coronavirus i la seva donar també el va agafar i ell, sent metge, no va poder fer res, ni tant sols va poder abraçar a la seva dona per consolar-la quan estava destrossada per la mort dels seus pares... Quan t’expliquen això, et marca moltíssim. Aquí, a l’HUB, es van viure moments molt dramàtics. Els companys m’explicaven la dificultat de prendre decisions sobre malalts que estaven molt malament, de parlar amb els familiars d’aquest malalts... Quan els companys m’explicaven això, pensava que era horrorós. El mèrit ha estat fer aquesta feina amb condicions molt dures, si més no al principi, quan hi havia escassetat d’equips de protecció.
-Alguna cosa positiva d’aquesta crisis...
La solidaritat entre els companys, el fet que ningú ha donat un pas enrere, la professionalitat de tots els col·lectius implicats en la medicina, des dels zeladors, auxiliars, infermeria, medicina, administratius, neteja, ha estat brutal. Això és el que més admiro i em sento orgullós de pertànyer a aquest mon de la medicina.