Un estudi del Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge destaca la necessitat de conscienciar més i millor tant a candidats al trasplantament com a possibles donants
En el darrer mig segle l’obesitat ha crescut entre un 5% i un 10% en la població masculina i entre un 8% un 14% entre la femenina. Segons diferents estimacions més de 650 milions de persones tenen problemes d’obesitat. Aquest augment de la prevalença de l’obesitat s’ha reflectit també en els donants i receptors de trasplantament renal. El Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha publicat un estudi a la revista Nephron que revisa els darrers treballs publicats sobre el creixent impacte de l’obesitat en les diferents etapes i actors implicats en el transplantament renal.
Una de les principals conclusions de la revisió que han dut a terme els nefròlegs de l’Hospital de Bellvitge és que la pèrdua de pes és un requeriment que ha de d’esdevenir molt més rellevant com a pas previ al trasplantament. En aquest sentit, subratllen la necessitat d’incloure de forma més explícita a les guies clíniques de trasplantament, i com a campanya de sensibilització entre els candidats, la rellevància de la pèrdua de pes prèvia, juntament amb l’exercici físic i una dieta saludable. “El trasplantament és el tractament que aporta més qualitat de vida a les persones amb una malaltia renal crònica greu i estudis recents mostren que perdre pes una vegada rebut el ronyó no comporta millores significatives en la supervivència de l’empelt”, explica la Dra. Maria Quero, del Servei de Nefrologia de l’HUB.
Els pacients que reben hemodiàlisi es troben amb un fenomen d’epidemiologia inversa: l’obesitat i d’altres factors de risc cardiovascular tenen una certa funció de protecció envers la seva malaltia renal. Tot i això, el trasplantament renal és el millor tractament possible a llarg termini, segons s’evidencia als treballs previs que s’han revisat per a l’estudi.
L’obesitat apareix com un dels criteris de valoració per als pacients candidats a rebre un trasplantament renal. És un factor de risc cardiovascular i d’altres trastorns del metabolisme molt important. El trasplantament renal augmenta la supervivència dels pacients de malalties renals cròniques, però tot i així un 17% de les morts de receptors d’un trasplantament renal es deu a una malaltia cardiovascular.
Un índex de massa corporal (IMC) a partir de 30-35 pot suposar que una persona amb malaltia renal crònica estigui més temps a la llista d’espera o que no pugui afegir-se a la mateixa si arriba a nivells d’obesitat mòrbida. Tot i que l’obesitat s’associa amb complicacions en el trasplantament renal, diferents estudis analitzats en el treball permeten concloure que el trasplantament també millora la supervivència dels pacients obesos amb malalties renals cròniques. En aquest sentit, l’estudi de l’Hospital de Bellvitge subratlla la conveniència de no utilitzar l’IMC com a criteri únic de classificació dels pacients a les llistes d’espera. En comptes d’això, proposa analitzar cada cas de forma individual i tenir en compte altres factors que poden explicar l’augment de pes, com ara l’acumulació de líquids o la distribució de la massa muscular.