L’HUB participa en un estudi que caracteritza genòmicament els serotips predominants de pneumococ causants de malaltia invasiva en adults

- Recerca

Un estudi publicat a Journal of Antimicrobial Chemotherapy caracteritza genòmicament els serotips predominants de pneumococ causants de malaltia invasiva en adults no inclosos a la vacuna conjugada, segons ha fet públic el CIBER. L’Hospital de Bellvitge és un dels centres que ha participat en el treball

Aquest treball és una col·laboració d'investigadors de diferents grups del CIBER a les seves àrees de Malalties Respiratòries (CIBERES) i Malalties Infeccioses (CIBERINFEC). Es tracta d'un estudi multicèntric on participen vuit professionals del Servei de Microbiologia de l'Hospital de Bellvitge (HUB), a més dels hospitals Gregorio Marañón, Donostia, Vall d'Hebron, Parc Taulí, Germans Trias i Pujol i el Laboratori de Referència de Pneumococs (CNM-ISCIII).

La malaltia neumocòcica invasiva (ENI) és una important causa de morbiditat i mortalitat actualment. Tot i que la introducció de vacunes conjugades ha resultat en una reducció important de la incidència de les infeccions causades per Streptococcus pneumoniae, l'epidemiologia d'aquest bacteri ha canviat. L'eliminació dels serotips vacunals ha propiciat l'emergència de serotips nous. Alguns d'aquests serotips presenten altes taxes de no susceptibilitat a beta-lactàmics o altres antibiòtics, per això la seva vigilància epidemiològica és de gran importància.

El principal objectiu d‟aquest estudi ha estat analitzar el genoma dels serotips predominants que causen malaltia invasiva en adults després de la introducció de la vacuna conjugada 13-valent a Espanya. Aquests serotips (8, 9N, 11A, 12F, 16F, 22F i 24F) representen el 42.6% del total d'episodis d'ENI dels anys 2015 i 2016. Tots aquests serotips presenten una alta clonalitat, amb un o dos llinatges predominants. Encara que aquests llinatges són generalment sensibles a tots els antibiòtics, el clon CC15611A presenta resistència d'alt nivell a beta-lactàmics i cotrimoxazol, mentre que el CC23024F s'associa amb resistència a penicil·lina, eritromicina, clindamicina i tetraciclina. La majoria, els gens de resistència adquirida (erm(B), tet(M) i cat) es trobava en transposons de la família Tn5252.

D'altra banda, els estudis pangenòmics ajuden a determinar la proporció de gens del genoma core (compartit per la majoria d'aïllaments) i accessoris (present només en alguns). La proporció de gens accessoris va ser molt més elevat al CC3016F (23.9%) en comparació del CC15611A (8.5%) que va presentar un nivell d'homogeneïtat genòmica més alta.

"La caracterització d´aquests serotips emergents és crucial per al desenvolupament de noves vacunes. Poder entendre la variabilitat genòmica d´aquest bacteri ens permet inferir el futur de la dinàmica de poblacions del pneumococ", segons asseguren els investigadors.

Artícle de referencia:

Aida González-Díaz, Dàmaris Berbel, María Ercibengoa, Emilia Cercenado, Nieves Larrosa, Mª Dolores Quesada, Antonio Casabella, Meritxell Cubero, José María Marimón, M. Ángeles Domínguez, Anna Carrera-Salinas, Jordi Càmara, Antonio J. Martín-Galiano, José Yuste, Sara Martí, Carmen Ardanuy. Genomic features of predominant non-PCV13 serotypes responsible for adult invasive pneumococcal disease in Spain. J Antimicrob Chemother. 2022.

doi: 10.1093/jac/dkac199