L’abordatge de la malaltia d’Alzheimer es sosté sobre quatre grans pilars: ciència, experiència, innovació i humanització. Les connexions entre aquests quatre grans eixos van centrar la 1a Jornada de la malaltia d’Alzheimer que sota el lema “Nous temps, noves respostes”, va organitzar l’Hospital de Bellvitge el passat 19 de setembre.
La inauguració i benvinguda de la jornada va anar a càrrec de Rosa Soldevila, directora d’Infermeria de l’Hospital de Bellvitge (HUB); el Dr. Antoni Martínez Yélamos, cap del Servei de Neurologia del centre i el Dr. Jordi Gascon, cap de la Unitat de Memòria.
Precisament el Dr. Gascon va ser l’encarregat d’obrir el complet programa de la jornada presentant el nou model d’atenció territorial a les demències impulsat per l’HUB, que es desplega a partir de la nova Unitat de Memòria, que ha fet canvis en el circuit assistencial amb l’objectiu de respondre el més ràpid possible als problemes i les necessitats dels pacients i el seus cuidadors.
Una de les peces clau d’aquest model és la disposició de la consulta amb les neuropsicòlogues com a primera estació del circuit del pacient. La Dra. Cristina Sánchez-Castañeda, neuropsicòloga de la Unitat de Memòria, va explicar com l’exploració neuropsicològica avalua amb una sèrie de tècniques i proves el funcionament cognitiu, conductual i emocional del pacient, aportant així una valuosa informació per al diagnòstic del neuròleg.
Un altre dels suports del nou model assistencial de les demències és la tecnologia. En aquest sentit, la infermera de la Unitat de Memòria de l’HUB Esther Caballero va presentar la web app per a persones amb Alzheimer i els seus familiars que l’HUB ha impulsat com a part del projecte transversal DAIPOS i que prova com la tecnologia pot esdevenir un vincle, una connexió entre pacients, familiars i professionals, tot aportant suport constant; consells i orientacions pràctiques, comunicació continua, accessibilitat i monitoratge.
La infermera de la Unitat de Memòria també va ser l’encarregada de presentar el beneficis per als pacients d’Alzheimer que suposa comptar amb un entorn acollidor, capaç d’alleugerir el patiment. Factors com la simplicitat i l’ordre, l’eliminació d’obstacles, una senyalització clara, comptar amb zones de descans i confort o música relaxant poden conformar un espai que abraci el pacient.
La Dra. Helena Bejr-Kasem i el Dr. Jaume Campdelacreu, ambdós del Servei de Neurologia de l’Hospital de Bellvitge, van repassar l’estat actual dels tractaments i diagnòstics de l’Alzheimer. La Dra. Bejr-Kasem va recordar que hores d’ara no existeix un únic test que pugui diagnosticar l’Alzheimer. Per tant, els professionals han de combinar historia clínica, examen neurològic, exploració pneuropiscològica i biomarcadors d’imatges i fluids per assolir un diagnòstic el més precís possible.
En aquest sentit, l’Hospital de Bellvitge ha tingut un paper clau en la validació clínica d’un nou biomarcador en sang descobert i desenvolupat a Catalunya que, presentat fa pocs dies i que per primera vegada permet anticipar la progressió del deteriorament cognitiu lleu cap a la demència d’Alzheimer. A diferència d’altres biomarcadors en sang desenvolupats recentment per equips internacionals, que serveixen per confirmar la presència de patologia cerebral, el nou test MAP-AD® és pronòstic i aporta informació clínica decisiva sobre l’evolució futura de cada pacient. El test ha estat creat per la companyia ADmit Therapeutics, spin-off sorgida de l’IDIBELL.
De la seva banda, el Dr. Campdelacreu va repassar els principals tractaments que s’administren actualment, subratllant que no són curatius, però que milloren els símptomes. En aquest escenari el desenvolupament dels anticossos monoclonals contra la proteïna amiloide són la millor alternativa per a un futur immediat.
La psicòloga clínica Olga Jordana va posar de relleu la importància cabdal d’agreujar la sobrecàrrega dels cuidadors, que comporta riscos per a la seva salut física i mental. En aquesta línia va apuntar estratègies d’autocura com l’activitat física, el suport emocional, “baixar revolucions” o la formació per trobar recursos adequats.
El deteriorament cognitiu va estretament relacionat amb comorbiditats en gent gran com ara la insuficiència cardíaca, la diabetis, la hipertensió o la depressió. El Dr. Francesc Formiga, del Servei de Medicina Interna i especialitzat en l’atenció a la gent gran, va destacar com a fonamental un enfocament multidisciplinari i centrat en la persona per respondre al repte clínic d’assolir una atenció geriàtrica integral.
Per tancar aquesta completa 1a Jornada de la Malaltia d’Alzheimer, tots els professionals van compartir un animat torn de preguntes amb els assistents, que van tenir l’oportunitat de resoldre dubtes, ampliar informació o aportar la seva experiència en l’abordatge de la malaltia.