Malalties de motoneurona, alzheimer, cefalees i esclerosi múltiple han estat els quatres grans blocs del NeuroDebat, organitzat pel Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge els passats dies 4 i 5 de novembre. Les sessions van ser presentades pel Dr. Antoni Martínez Yélamos, cap de Servei de Neurologia de l’HUB i moderades per professionals del centre i l’Hospital de Viladecans.
El primer bloc, conduït per la Dra. Mònica Povedano, cap de la Unitat Funcional de Malaltia de Motoneurona de l’HUB, va comptar amb les intervencions de la Dra. Ana Martínez, del Centro de Investigaciones Biológicas del CSIC, i el Dr. Andrés Nascimento, de l’Hospital Sant Joan de Deu.
La Dra. Martínez, premi Juan de la Cierva 2022 per les seves aportacions al camp del disseny i desenvolupament de fàrmacs per a malalties neurodegeneratives i infeccioses, ha parlat del seu treball amb biomarcadors i noves dianes terapèutiques relacionades amb el dipòsit de TDP43, una proteïna que es segrega de forma anòmala en pacients amb motoneurona.
De la seva banda, el Dr. Nascimento ha aportat la visió de la recerca i l’experiència clínica directa amb les noves teràpies gèniques per a l’atròfia muscular espinal (AME), que està suposant un canvi en el tractament dels pacients infantils i adults. L’avenç en aquestes teràpies i d’altres dianes terapèutiques el fa mostrar-se convençut que es continuarà avançant en l’abordatge d’aquest tipus de malalties. Es va tractar, en definitiva, de dues visions complementàries que van fer una aproximació a un moment de la recerca que obre noves possibilitats de tractament.
Present i futur dels biomarcadors per a l’alzheimer
L’alzheimer ha centrat el segon bloc del NeuroDebat, moderat pel Dr. Jordi Gascón, de l’HUB, i amb la participació del Dr. Javier Olazarán, de l’Hospital Gregorio Marañón, de Madrid, i el Dr. Albert Lleó, de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau.
Els Drs. Olazarán i Lleó van parlar sobre l’actualitat i el futurs dels biomarcadors diagnòstics en l’Alzheimer i d’altres demències. En aquests moments existeixen biomarcadors d’imatge i en el Líquid Cefaloraquidi (LCR). Els marcadors disponibles en imatge són els PET (Tomografia per emissió de positrons), dividits en dos tipus: un que permet apreciar si hi ha neurodegeneració i un altre que determina si existeix dipòsit de proteïna amiloide (implicada en la fisiopatologia de la malaltia d’Alzheimer).
En el cas del LCR, els biomarcadors disponibles permeten saber si hi ha proteïna amiloide i proteïna TAU a l’encèfal del pacient. Malgrat això, la seva potència i validesa diagnòstica dependrà sempre de que siguin interpretats en el context clínic correcte. El gran valor d’aquests biomarcadors és que permeten fer el diagnòstic en fases primerenques de la malaltia, fet que pot augmentar l’efecte dels tractaments actuals i els que poden arribar en un futur, segons van destacar els professionals.
Pel que fa al futur, les millores tecnològiques i del coneixement de la malaltia han facilitat el desenvolupament de nous biomarcadors, en aquest cas en sang, que podrien ser tant vàlids com els actuals i de molt més fàcil obtenció, com per exemple la TAU fosforilada. Existeixen d’altres en desenvolupament i no està molt lluny un escenari on es podrà disposar de diversos biomarcadors que faran possible confirmar el diagnòstic de les diferents malalties neurodegeneratives i monitoritzar els efectes dels possibles tractaments.
La recerca en migranya i altres cefalees
El Dr. Mariano Huerta, de l’Hospital de Viladecans, ha estat l’encarregat de moderar el tercer bloc del neurodebat, dedicat a les cefalees.
La Dra. Patricia Pozo, de l’Hospital Vall d’Hebron, ha detallat l’actualitat dels biomarcadors en migranya. Ha destacat que el nivell del pèptid CGRP és un biomarcador útil de la migranya, i els seus nivells són més alts en els casos de migranya crònica que a la migranya episòdica. La determinació del CGRP a saliva ha permès avaluar d'una forma més senzilla els nivells basals, més alts als pacients amb migranya, i detectar l'augment del mateix a l'inici de l'atac de migranya. En aquesta línia, la Dra. Pozo va subratllar que per primera vegada un biomarcador, els nivells basals de CGRP a saliva, ha resultat predictor de la resposta a un tractament, l'erenumab.
De la seva banda, l’altre ponent en aquesta sessió, el Dr. Angel Luis Guerrero, de l’Hospital Universitario de Valladolid, va parlar de la relació entre la pràctica clínica i el laboratori en la recerca sobre cefalees. En la investigació clínica en cefalees, va assenyalar, l'observació precisa de la semiologia i fer-se les preguntes adequades, resulta clau per caracteritzar millor les cefalees conegudes o diferenciar entitats noves.
En relació amb els estudis de neuroimatge en migranya, més enllà dels canvis morfològics i funcionals al cervell, es detecten canvis a la seva connectivitat funcional que faran possible conèixer millor la malaltia.
El cas de l’esclerosi múltiple
El programa del NeuroDebat es va tancar el 5 de novembre amb una sessió centrada en l’esclerosi múltiple (EM), que va ser conduïda pel Dr. Sergio Martínez Yélamos, de l’HUB.
En aquest bloc, la Dra. M.Luisa Villar, cap del Servei de Neuroimmunologia de l'Hospital Ramon y Cajal de Madrid, i el Dr. José M. Prieto, cap de Servei de Neurologia del Complex Hospitalari Universitari de Santiago, van conversar sobre el present i futur de diferents biomarcadors per la malaltia.
Segons els dos experts, la determinació de neurofilaments de cadena lleugera en sèrum podria arribar a substituir parcialment la utilització de la ressonància magnètica per al seguiment de les persones amb EM. També en van destacar la utilitat a l'hora d'avaluar de manera objectiva la resposta a determinats tractaments.