La teràpia tèrmica de vapor d'aigua no requereix anestèsia general, el que evita l'ingrés hospitalari. Es tracta d’una patologia que afecta al voltant d’un 50% dels homes a partir dels 50 anys.
Un total de 7 pacients han estat els primers en ser intervinguts amb èxit pel Servei d’Urologia amb la teràpia tèrmica de vapor d’aigua per alleujar els símptomes associats a la hiperplàsia benigna de pròstata (HBP) el passat mes desembre. D’aquesta forma, l’Hospital Universitari de Bellvitge esdevé el primer centre públic de Catalunya en utilitzar aquest procediment.
La hiperplàsia benigna de pròstata és una malaltia molt prevalent que afecta al voltant de la meitat dels homes a partir dels 50 anys, i que es caracteritza per l'engrandiment excessiu de la glàndula prostàtica, que entre altres complicacions, pot arribar a comprimir la uretra i bloquejar el flux de l'orina.
La teràpia consisteix a injectar vapor d'aigua a la pròstata a través de la uretra, el que causa la mort cel·lular del teixit, que després absorbeix el propi cos, prevenint així les complicacions provocades pel creixement anormal de la glàndula prostàtica. El sistema per condensació de vapor ocasiona un ràpid col·lapse vascular a la zona del tractament, el que possibilita una intervenció sense pèrdua de sang.
“Es tracta d’una tècnica mínimament invasiva amb un temps d’aplicació molt més curt que d’altres tècniques utilitzades fins ara i que és útil per a pacients amb pròstates d’unes característiques concretes o situacions clíniques en que calgui evitar anestèsia general. Permet, a més, alleujar els símptomes i millorar la qualitat de vida dels pacients, evitant els efectes secundaris produïts per d’altres teràpies”, explica el Dr. Francesc Vigués, cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge. L’equip d’Urologia que va realitzar les intervencions amb la nova tècnica el completen la Dra. Cristina Ferreiro i els Drs. Xavier Bonet i Narcís Camps.
La reducció del temps de tractament permet, a més, un ús més eficient dels quiròfans, en poder tractar més pacients per jornada quirúrgica que amb la resta de tècniques.
D'altra banda, en tractar-se d’una intervenció ambulatòria mitjançant sedació endovenosa, els pacients poden abandonar l'hospital poques hores després de la intervenció, amb una sonda que serà retirada entre tres a cinc dies més tard. D'aquesta manera, es poden reduir els símptomes sense necessitat de recórrer a implants permanents o a la prescripció de medicaments.