L’Hospital de Bellvitge – IDIBELL i l’Institut Josep Carreras descobreixen un mecanisme clau en la recuperació de la funció dels trasplantaments renals

- Innovació

Han descrit una causa per la qual les cèl·lules progenitores renals de vegades no poden reparar els teixits danyats.

L’estudi s’ha publicat a ‘American Journal of Transplantation’, la revista de major impacte en trasplantament.

Un estudi de l’Hospital de Bellvitge, l’IDIBELL, l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i l’Hospital Infantil Meyer de Florència ha descobert un mecanisme clau relacionat amb la recuperació de la funció del ronyó després d’un trasplantament. En concret, l’estudi ha descrit una causa per la qual les cèl·lules progenitores renals de vegades no poden reparar els teixits danyats durant un trasplantament.

L’estudi, publicat a American Journal of Transplantation, la revista de major impacte en trasplantament, aporta un important coneixement per ajudar a trobar nous tractaments que previnguin la necessitat de fer diàlisi després d’un trasplantament, el que es coneix com a funció retardada de l’empelt renal. Es tracta d’una complicació freqüent, que no té tractament i que afecta al voltant d’un de cada 3 trasplantaments. A més, té unes conseqüències negatives en termes de més dies d’hospitalització, augment del risc de rebuig agut i reducció de la durada del ronyó trasplantat.

Sempre que es trasplanta un òrgan com ara un ronyó, es produeix en alguna mesura un dany anomenat lesió per isquèmia i reperfusió. Aquest dany deriva, entre d’altres factors, de les característiques del donant i del temps que el ronyó està preservat en fred, i acostuma a ser reparat a partir de l’activitat de les anomenades cèl·lules progenitores renals, les quals tenen la propietat de poder dividir-se i convertir-se en altres tipus de cèl·lules. Aquest pioner estudi ha descobert que la mateixa lesió d’isquèmia i reperfusió, quan és prou greu, provoca canvis epigenètics en les cèl·lules progenitores renals que afecten negativament la seva acció reparadora. Així mateix, l’estudi ha identificat un gen anomenat LHX1 com un protagonista principal d’aquesta afectació.

Per arribar a aquestes conclusions, l’estudi ha portat a terme l’anàlisi epigenètica de tot el genoma de cèl·lules progenitores aïllades de l’orina i ronyons de donants i trasplantats renals. Així mateix, l’estudi ha inclòs treballs amb ratolins i estudis funcionals.  El treball ha estat liderat pel Dr. Josep M. Cruzado, cap del Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i del Grup de Recerca en Nefrologia i Trasplantament Renal de l’IDIBELL, i la Dra. María Berdasco, líder del Grup de Recerca en Teràpies Epigenètiques de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Segons destaca el Dr. Cruzado, “aquesta investigació s’inscriu en una línia de recerca que no pretén evitar directament el dany dels teixits, sinó protegir i potenciar l’acció de les cèl·lules encarregades de reparar aquests danys”. En la mateixa línia, la Dra. Berdasco subratlla que l’estudi “obre noves perspectives perquè puguem arribar a desenvolupar teràpies epigenètiques que puguin prevenir de manera molt efectiva un fracàs renal després del trasplantament”.

Subscriu-te als nostres butlletins

Selecciona el butlletí que vols rebre: