Les pacients intervingudes per cirurgia reconstructiva de mama mostren un alt grau de satisfacció amb la micropigmentació i la reconstrucció quirúrgica de l’arèola i el mugró, segons un estudi liderat per professionals d’infermeria de l’Hospital Universitari de Bellvitge i el grup d’investigació infermera GRIN-IDIBELL que ha publicat aquest mes de març la revista científica Enfermería Clínica.
Aquest és el primer estudi ampli que es fa a Espanya sobre la satisfacció de les pacients sotmeses a aquesta tècnica aplicada per millorar l’autoimatge i la qualitat de vida després d’una reconstrucció mamària. El treball ha estat liderat per Anna Padullés, infermera clínica de cirurgia plàstica i reparadora de l'Hospital Universitari de Bellvitge i membre del grup de recerca infermera GRIN-IDIBELL.
L’estudi ha inclòs l’opinió de 110 pacients tractades amb micropigmentació després d’una reconstrucció mamària oncològica a l’Hospital Universitari de Bellvitge, mitjançant un qüestionari de satisfacció que se’ls va realitzar dos anys després de l’aplicació de la tècnica.
La satisfacció mitjana amb la reconstrucció quirúrgica de l’arèola i el mugró va ser d’un 3,79 en una escala d’1 a 5. El 96% van considerar que la posició del mugró va ser l’adequada, si bé el 54,5% van afirmar que el neomugró havia quedat més petit del que preveien.
Sobre la micropigmentació, la satisfacció va ser d’un 4,4 entre 1 i 5. Per a un 97,2% de pacients, la dimensió de l’arèola va ser correcta i per al 75,7% el color va ser adequat. Tanmateix, en un 91% de casos van destacar com a inconvenient el fet que el color s’havia anat esvanint amb el temps. Per aquest motiu, en preguntar-los si repetirien amb aquesta tècnica o bé s’inclinarien per un tatuatge més durador amb tinta permanent, un 51,4% van declarar que preferirien el tatuatge. Addicionalment, l’estudi va constatar que l’índex de complicacions va ser molt baix.
Segons ressalta Anna Padullés, el treball mostra “l’alta satisfacció global de les pacients pel fet d’haver pogut recuperar un aspecte natural per a tot el conjunt de la mama, però sense oblidar la relativa insatisfacció amb la projecció del mugró i amb la durada del color”. Pel que fa a això últim, destaca que, encara que actualment a Espanya i a la majoria de països es treballa bàsicament amb pigments en l’àmbit mèdic, el tatuatge permanent podria ser una alternativa a considerar. En tot cas, conclou, les dades que han sorgit del resultat d’aquest projecte “obren una nova línia d’investigació per a la professió infermera”.
La micropigmentació (també anomenada dermopigmentació) és un procediment pràcticament indolor, realitzat per una infermera experta, que contribueix a millorar l’autoestima, l’autoimatge i la qualitat de vida de les pacients. L’Hospital Universitari de Bellvitge va ser pioner l’any 2000 en la posada en marxa d’aquest procediment després d’una reconstrucció mamària, de manera que ja compta amb més de vint anys d’experiència. Actualment és referent a tot l’Estat en aquesta tècnica i des de l’hospital s’imparteix formació a d’altres centres.
Es calcula que cada any es fan més de 5.000 cirurgies per càncer de mama a Catalunya, de les quals 1.500 poden requerir mastectomies i, d’aquestes, fins a 900 micropigmentacions del mugró.
Article de referència
Anna Padullés-Escarré, Anna López-Ojeda, Antonio Sánchez-Egea, Jordi Adamuz-Tomás. Grado de satisfacción de las mujeres tratadas con reconstrucción y dermopigmentación del complejo aréola-pezón tras la reconstrucción mamaria. Enfermería Clínica. DOI: 10.1016/j.enfcli.2023.12.002