Amb un model d’atenció integral i multidisciplinari, la nova unitat funcional ha aconseguit reduir la llista d’espera per a primera visita a només 15 dies. La Unitat de Memòria de l’HUB és l’equip de referència per a la valoració cognitiva dels ciutadans de l’Hospitalet de Llobregat Sud i del Prat de Llobregat i atén més de 2.000 persones.
El passat mes de març la Unitat Funcional de Demències del Servei de Neurologia de l’Hospital de Bellvitge va passar a anomenar-se Unitat de Memòria. Més enllà de fer més amable per a pacients i familiars l’abordatge del deteriorament cognitiu, el canvi de nom comporta un concepte més ampli en l’atenció d’aquestes patologies, que inclouen des de la malaltia d’Alzheimer fins a d’altres més minoritàries, a més de tot un seguit de millores assistencials que ja han permès reduir a 15 dies la llista d’espera, que fins fa poc podia arribar als 12 mesos per a una primera visita de neuropsicologia.
Això ha estat possible gràcies a la reorganització de la unitat i la incorporació d’una nova neuropsicòloga. “Hem concentrat totes les consultes i proves en un matí, començant amb la visita de neuropsicologia, fonamental perquè permet establir el grau de deteriorament cognitiu de la persona, aportant així una informació essencial per al diagnòstic del neuròleg, que es complementa amb diferents proves diagnòstiques, com ara una analítica i un TAC que proporcionen els companys d’Atenció Primària amb antelació”, tal i com explica el Dr. Jordi Gascon, cap de la Unitat de Memòria de l’Hospital de Bellvitge. En la mateixa sessió s’afegeixen una visita d’infermeria, que permet valorar l’evolució, els riscos i l’estat del cuidador, i una altra amb Treball Social de l’hospital. D’aquesta forma, el pacient compta amb les valoracions mèdica, infermera i social de forma integrada en un matí i en el mateix espai de consultes.
Els canvis assistencials són les primeres accions de millora que s’han implementat, d’un paquet de 25 que es van definir en el procés de transformació cap a la Unitat de Memòria i que afecten a d’altres àmbits essencials com la coordinació amb l’atenció primària i els hospitals comarcals; l’ús del bigdata a partir d’una nova forma d’introduir i tractar les dades clíniques de cada pacient al SAP (el sistema de gestió clínica hospitalària), o la millora de l’experiència del pacient.
El procés de transformació de l’atenció al deteriorament cognitiu s’ha desplegat a partir de la inclusió de la demència com una de les primeres patologies abordades als projectes DAIPO (Noves capacitats i transformació digital en l’atenció integrada a pacients amb patologies complexes) de l’Hospital de Bellvitge, uns projectes promoguts i finançats pel Servei Català de la Salut i que forma part dels projectes transformadors del SISCAT. El projecte DAIPO té com a objectiu transformar l’atenció dels pacients amb malalties complexes i cròniques per a les quals es duu a terme un treball de reenginyeria de processos, s’aporten nous equipaments per a la millora del diagnòstic i tractament i es desenvolupa una aplicació mòbil i materials audiovisuals de consulta i activitat física per millorar l’apoderament i l’experiència dels pacients.
Val a dir que la nova Unitat de Memòria s’alinea amb les línies estratègiques marcades al Plademcat, el pla d’atenció sanitària a les persones amb deteriorament cognitiu lleu i demència a Catalunya.
Grups focals, col·laboració entre dispositius, docència, innovació i recerca
En la definició de bona part del paquet de millores que s’estan introduint des de la Unitat de Memòria de l’HUB s’ha tingut en compte la veu del pacient mitjançant grups focals, que per exemple han fet palesa la necessitat de reforçar la informació i el suport a la figura del cuidador, gairebé sempre un familiar molt proper al pacient.
En aquest sentit, en el properes setmanes es posaran en marxa diferents i innovadores mesures incloses en el paquet de millores, com ara la tutoria entre iguals, en que “cuidadors experts” transmetran la seva expertesa a d’altres que estiguin començant aquesta tasca; una nova app amb continguts formatius per als cuidadors i de gamificació per a l’estimulació cognitiva del pacient; programes de musicoteràpia o tallers de mindfulness per a cuidadors.
D’altra banda s’intensificarà la col•laboració amb els hospitals comarcals i l’atenció primària, amb rotacions a la Unitat de Memòria d’un mes de durada de metges de família perquè després esdevinguin referents o enllaç entre els dos dispositius. També amb la primària està previst posar en marxa el “Codi Alzheimer”, que donarà suport telefònic als metges de família que fan atenció a domicili en situacions agudes per evitar derivacions a Urgències que no siguin necessàries. El nou model d’atenció territorial a les demències també potencia línies de recerca, com ara el desenvolupament, ja molt avançat, d’un biomarcador per diagnosticar la malaltia d’Alzheimer en sang de forma més precoç que amb els biomarcadors actuals.
Tal i con conclou el Dr. Gascon, es tracta d’un projecte “que millora la qualitat de vida de pacients i cuidadors; que és segur i aporta valor i sostenibilitat, i que estableix una base sòlida per al treball en xarxa”.