Un equip de l’IDIBELL i l’Hospital Universitari de Bellvitge ha analitzat l’epidemiologia de la infecció pel bacteri Haemophilus influenzae al llarg dels últims anys en l’entorn clínic.
Els resultats mostren que la mortalitat ha anat disminuït concentrant-se principalment en persones de risc: majors de 65 anys amb comorbiditats.
A més, es constata un increment de la resistència als antibiòtics.
Haemophilus influenzae és un bacteri que pot provocar infeccions respiratòries lleus com la sinusitis o la conjuntivitis, però també altres de més greus com la pneumònia, complicacions de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) o la malaltia invasiva – quan el bacteri penetra teixits profunds, com la sang o el líquid cefalorraquidi.
El grup d’investigació en epidemiologia de les infeccions bacterianes de l’IDIBELL i l’Hospital Universitari de Bellvitge, juntament amb el servei de microbiologia del mateix hospital, ha presentat un informe actualitzat de la situació epidemiològica de H. influenzae. L’article s’ha publicat a la revista Microbial Genomics i mostra com ha evolucionat la incidència i la mortalitat d’aquesta infecció del 2008 al 2019 en aquest hospital, a més d’analitzar com ha augmentat la resistència als antibiòtics en aquest període.
L’estudi descriu que des del 2008, la incidència de la malaltia invasiva causada per H. influenzae en la població general s’ha mantingut estable. La gran majoria de casos són provocats per bacteris no capsulats, anomenats NTHi, i afecten principalment persones de més de 65 anys o que pateixen altres patologies. Es tracta d’una malaltia que en alguns casos es pot manifestar de forma molt severa i arribar a causar la mort, sobretot en persones de risc. Segons l’estudi, però, la mortalitat per aquesta malaltia ha anat disminuint al llarg dels últims anys.
En aquest sentit, els antibiòtics són una eina clau per lluitar contra les infeccions bacterianes: com més aviat s’administrin, més probabilitats de supervivència hi ha. Els microorganismes, però, tenen les seves pròpies eines per defensar-se. La més coneguda és l’adquisició de resistència als antibiòtics, que, tal com constata aquest estudi, ha anat augmentat. Això posa de manifest que “per tal de dissenyar estratègies de prevenció efectives és necessari monitoritzar l’augment de la resistència als antibiòtics”, explica la Dra. Sara Martí, líder de l’estudi. I afegeix que també cal mantenir la vigilància epidemiològica de la infecció per H. influenzae.