“De petit gravava les competicions, els mundials, les rutines dels Jocs Olímpics en vídeo VHS, em fascinava!”
Després de practicar durant molts anys, i deixar després, la natació convencional, l’Òscar va trobar a Panteres Grogues l’alternativa ideal per començar en la natació sincronitzada, que l'atreia des de ben petit, en un club LGTBIQA+ & friends que impulsa la pràctica esportiva lliure de cap tipus de discriminació. I es va llençar a la piscina!
- Què és Panteres Grogues?
Ens definim com un club esportiu LGTBI+ & friends amb un total de 19 seccions diferents, cadascuna de les quals funciona de forma independent, és a dir, compta amb un seguit de persones que l’integren i s’autogestiona tant pel que fa a competicions, entrenaments, etc com a la resta d’activitats més lligades al col·lectiu. La secció de natació artística ja fa més de 15 anys que existeix, impulsada pel que fa fins poc va ser el nostre coordinador després de veure un equip de París que feia una rutina de natació artística exclusivament masculina. Això va passar inicialment fora de Panteres Grogues i va ser més tard quan va sorgir la secció al club, el més representatiu del col·lectiu aquí a Catalunya. D’aquesta forma, la secció de natació artística és qui representa la inclusivitat a Catalunya en aquesta disciplina esportiva.
- I competiu de manera federada?
Sí, principalment som nedadors de categoria màster. Això vol dir que, un cop superats els 25 anys els esportistes que fem natació artística participem en aquesta categoria agrupats en blocs d’edat de cinc anys: 25-29, 30-34... La nostra secció va treballar molt dur perquè els màsters de natació artística tinguessin presència a nivell de competició. I afortunadament, amb la col·laboració de la Federació Catalana de Natació, ha estat possible; amb la qual cosa, sí, som nedadors/es federats doncs és un requisit per a la participació en les competicions.
- Crec que la secció de natació artística o sincronitzada de Panteres Grogues va més enllà de l’àmbit competitiu, no?
Sempre hem promogut els valors de salut i de gaudi de la natació artística o sincronitzada perquè tothom hi tingui cabuda. Per això tenim diferents grups: el d'iniciació, per a gent nouvinguda a la sincro; un grup intermig, per als que portem dins del club uns anys i, finalment, un grup avançat, que són companys i companyes que porten molts anys dins de la secció o bé nedadors i nedadores que havien fet natació Artística abans (i que, per tant, tenen un bagatge i un recorregut). I també està la secció dels Kids, que promou la pràctica igualitària d’aquesta disciplina esportiva des de la infantesa i on també, gràcies a determinats ajuts econòmics que l'Institut Barcelona Esports ofereix, nens i nenes de famílies que ho sol·liciten han pogut tenir accés a gaudir de la natació sincronitzada. D’altra banda, com a membres d’un club LGBTIQA+, ens impliquem en actes o esdeveniments allà on calgui fer presència o visibilitzar, com per exemple a la Diada contra la LGTBIfòbia a l’esport que es va dur a terme al Club de Natació Granollers en col•laboració amb l’Associació Trenquem Armaris; a la Jornada Inclusiva de Natació Artística organitzada pel Club de Natació Les Franqueses (on també assisteixen diversos clubs amb integrants amb diversitat funcional de Catalunya i fora d’Espanya) o bé quan vam col·laborar en el videoclip Lo quiero todo, de FuturaChicaPop.
- I com arribes a la natació artística i a Panteres Grogues?
Des de ben petit havia fet natació, tot i que val a dir que vaig arribar-hi una mica forçat. Els meus pares em van apuntar a fer natació perquè em feia por l’aigua. D’aquesta forma, vaig fer natació ben bé fins a arribar a la universitat. Practicava natació convencional i no se’m donava malament, però competir suposa un sacrifici i una exigència important en hores d’entrenament. Va arribar un moment en que em volia centrar en la meva carrera i ho vaig deixar. Passat el temps, l’any 2013 ja treballant, un company de la UCI em va parlar de Panteres Grogues, que no sabia que existien. Vaig pensar que potser era l’oportunitat de fer un voluntariat lligat al col·lectiu LGTBI i alhora reprendre la natació.
- I vas decidir-te de seguida per la natació sincronitzada?
Als anys 90 per als nens gais de la meva època hi havia esports que encara que t’agradessin era molt difícil practicar, bé perquè no existien en categoria masculina o bé perquè no tenies a prop una instal•lació que oferís la possibilitat de fer-ho. Era el cas de la natació sincronitzada o de la gimnàstica rítmica, per exemple. Això em va fer pensar que era l’oportunitat de provar-ho i treure’m una mica l’espina, perquè des de petit m’agradava molt veure a la tele les competicions de natació sincronitzada. Gravava les competicions, els mundials, les rutines dels Jocs Olímpics en vídeo VHS, em fascinava! Va ser en Pau Ribes, pioner en la natació artística masculina en participar als Mundial de Kazan l’ any 2015, qui va obrir camí a tots aquells que érem amants d’aquest esport. Tot i això, suposo que per dubtes o inseguretats, encara vaig tardar uns anys en formar part de les Panteres Grogues (va ser al 2020 quan m’hi vaig ficar de cap).
- I recordes quines van ser les teves primeres impressions en començar la pràctica de la natació artística?
Podríem dir que va ser com una gran hòstia, d’arribar a pensar “no podré treure ni el cap de l’aigua”. No és el mateix veure esportistes d’elit, que fan que sembli senzill el que fan, a provar de fer-ho tu; pensava que amb el bagatge de la natació i altres esports que practicava no seria tan complicat. Es cert, però, que ho vaig començar tot just després de la pandèmia i havent passat la Covid feia un mes, i no estava en el meu millor moment esportiu. El primer dia d’entrenament vaig sortir de la piscina abans que acabés la sessió, pàl•lid i amb ganes de vomitar, i això que el primer dia era només un tast! Sempre he estat força orgullós, i aleshores vaig pensar: tens dues opcions: o t’enfonses o tires cap endavant. La meva entrenadora em va dir que no esperés veure uns mínims resultats en dies o setmanes: “Et passaràs mesos topant contra una paret i dient-t’hi ‘no em surt, no em surt, no serveixo per això’; és normal, fins que un dia t’aixecaràs, faràs un clic i et sortirà”. Ni més ni menys, així va ser. Principis bàsics de posicions, mantenir-te en estàtic, figures que en mig any no havien sortit, un bon dia van començar a sortir. L’actitud i les ganes juguen un paper molt important.
- Llavors, els entrenaments són molt exigents?
Molt. Veus una rutina de potser quatre minuts i això és el reflex de mesos de feina, sinó anys. Molta gent potser no s'imagina tota la feinada que hi ha darrere: entrenaments de força, de flexibilitat, de memoritzar totes les rutines i de treballar en equip. Els entrenaments els comencem amb un treball físic fora de l'aigua, després fem físic dins de l'aigua, treballem la tècnica (des de posicions, transicions, elements, figures, etc.), i acabem amb la part específica de sincro (assajant la rutina que estiguem preparant per a la competició). És a dir, ni molt menys t'estàs tot l'entrenament fent coses de sincro. Segurament nosaltres no fem tantes hores d’entrenament com caldria, fem com a mínim tres hores a la setmana en dues sessions. No podem oblidar que no som professionals i tots tenim una vida més enllà de l’esport. Aquestes són les hores mínimes per treballar la rutina que presentem i les jornades prèvies a les competicions intensifiquem els entrenaments, que ens poden ocupar tota la setmana. Això, clar, parlant de la rutina d’equip; si algun nedador/a competeix amb un duet o un solo, suposa hores d’entrenament addicional.
- Es fan moltes competicions de natació sincronitzada?
Totes les persones de la secció poden triar si volen competir o no. D’altra banda, però, Panteres Grogues com a un dels clubs més actius perquè que s’establís la categoria màster, quan es fa una competició d’aquesta categoria màsters aquí a Catalunya ha de ser-hi per donar-li visibilitat i fer palès que s’ha de mantenir. Com a mínim es fan tres competicions aquí a Catalunya, amb rutines tècnica, lliure i combinada. A banda d’això, nosaltres com a club organitzem un Open Masters, en que els participants són exclusivament d’aquesta categoria. També ens hem fixat l'objectiu d'anar com a mínim a una de les competicions internacionals. I en aquests darrers anys hem anat a la que organitza París Aquatique, a París. Hem anat també a Brussel·les, Estocolm, i aquesta setmana els companys competiran als EuroGames a Lió, un esdeveniment esportiu que celebra la inclusió, la diversitat i la unió a través de l’esport.
- Per posar punt i final a aquest rutina lliure amb una bona puntuació del jurat: com resumiries la teva atracció per la natació artística?
Crec que, de petit, em resultava fascinant de la natació sincronitzada veure com dins l'àmbit aquàtic, que sempre m’havia semblat un mica hostil, hi havia esportistes que es movien d'una manera tan fluïda, plàstica, amb elegància, i no només nedant. És increïble sumar tota una sèrie d’elements dins l’aigua, com ara la indumentària, la coreografia i l'expressivitat, per explicar una història, transmetre unes emocions i fer-les arribar al públic. Això, juntament amb un bon treball en equip, la motivació d’una bona entrenadora que cregui en nosaltres i aposti per empoderar-nos, és el que aconsegueix que molts nedadors de categoria màsters continuem gaudint d’aquest esport que ens apassiona.
