“M'encantaria poder seguir en aquest món, continuar amb un format de programa com El Camerino”
Fins fa un any, el Gerard s’havia col·locat sempre darrera una càmera, ja fos com a director en els dos curtmetratges que ha dirigit, enregistrant intervencions en els quiròfans o fent fotos de professionals de l’HUB. Quan va guanyar el concurs per fer el videopòdcast El camerino de Cultura Jove, amb el seu company Dimas, va fer el salt i es va plantar a l’altra banda de la càmera, i sembla que li agradaria quedar-se una estona.
- El videopòdcast El camerino ha estat el teu primer contacte amb el món de la producció audiovisual?
He fet un curs de guió per a cinema i audiovisuals en general, i allà vaig realitzar, l’any 2021, un curtmetratge, que es diu Porta Gayola, que va ser el meu primer projecte en el món audiovisual. Em va permetre estar en alguns festivals de cinema, més petits. Vaig seguir estudiant producció audiovisual, i vaig fer un segon curtmetratge després de guanyar un concurs organitzat per Netflix i Turespaña. El curt es diu L’enxaneta, i gira al voltant dels món dels castellers.
- I a partir d’aquí ja no et vas aturar...
Després dels curts, amb el meu company Dimas, amb qui faig El camerino, vam començar a fer vídeos per a les xarxes, com frescos i amb un toc d'humor i que en certa forma em van servir com a base per presentar-nos al concurs que va convocar Cultura Jove per fer el videopòdcast El camerino. Vam proposar una cosa semblant al que fèiem nosaltres, i va agradar.
- Us vau presentar al concurs per fer el videopòdcast de Cultura Jove així a la valenta, amb quina proposta?
Sí, sí, jo no havia fet mai res semblant, amb entrevistes i en un format de mitja hora més de programa. La nostra proposta era fer un programa d'entrevistes molt desenfadades, amb un format molt juvenil i poc seriós. La idea era portar cada setmana un convidat i aconseguir que se sentís com a casa, o com a casa d'un amic on t’estàs el dia després d'haver sortit de festa i estàs allà com empoltronat. Aquesta era la idea de les entrevistes, fer-les divertides i informals.
- On estan els límits d'edat d’aquest públic juvenil a qui s’adreça el videopòdcast?
La franja d’edat ja venia clarament marcada en les bases del concurs. Cultura Jove és una iniciativa del Departament de Cultura que se centra en joves d’entre 18 i 30 anys. Al web de Cultura Jove hi ha moltes entrades per a concerts, teatre i tot tipus d'esdeveniments culturals, que surten més econòmiques per als joves que tenen entre 18 i 30 anys. Aleshores, nosaltres el que fem amb les entrevistes és promocionar als artistes responsables de tots aquests espectacles.
- Aquest mes de juliol fareu l’últim programa per deixar pas a un nou equip, continuaríeu si poguéssiu?
Sí, i tant! Ens hem divertit molt, que és una de les principals coses que buscàvem, i després hem après molt, moltíssim. M'encantaria poder seguir en aquest món, poder continuar amb aquest format de programa.
- Amb quin perfil professional heu trobat més complicitat entre els convidats?
Portem molts actors i actrius i músics. Potser perquè no els fan tantes entrevistes perquè no hi tants programes culturals centrats en el teatre, per exemple, però el cas és que els actors i actrius s’agafen amb moltes ganes programes com aquest. Amb ells hi ha hagut molta complicitat, entren molt més al joc. Els músics en general també, tot i que també ens hem trobat amb convidats amb un perfil més taciturn. En qualsevol cas, però, hem après també a saber portar les converses amb aquesta gent, que és una cosa que és molt difícil. Al principi se'ns feia a bola quan veníem convidats que semblava que no tenien ganes de parlar.
- Tot i que volguéssiu donar-li aquest aire de frescor, suposo que hi ha una tasca de preparació de cada programa, no és seure allà a veure què passa...
Sí, sí, tot i que a mesura que hem anat fent programes cada vegada dediquem menys temps al guió. En començar, ens ocupava molt de temps i ara com que hem agafat una dinàmica molt més fluïda, cada vegada necessitem menys temps, però sí que hi ha molta feina al darrera perquè ens ho fem pràcticament tot, començant per la feina de producció, buscar convidats, que és mal de cap constant, perquè els convidats cauen, o volen canviar la data... Després s’han de fer els guions, que suposa sobretot tenir una base de preguntes, perquè de vegades ens passa que tenim més preguntes de les que fem realment; normalment els convidats entren al joc i potser en una pregunta ens estem una bona estona.
- I ja teniu pensat si fareu alguna cosa especial en el darrer programa a finals de juliol?
Per ara l’estem plantejant sense convidat per fer una mica de recull dels millors moments de la temporada. A tots els convidats els demanem que portin un queco, aquell objecte que tens per casa i que no saps on posar-ho ni com desfer-te. Doncs demanem que ens portin un i que se'ls regalin entre ells, és a dir, el convidat porta un queco i se'n porta a casa el que va deixar el convidat de la setmana passada. D’aquesta forma hem aconseguit que l'estudi se sembli cada vegada més a la taula del Broncano, on cada vegada hi ha més objectes que ningú ha recollit. Volem fer alguna cosa amb els objectes que ens ha portat la gent.
- I quin és el queco més estrambòtic que us han portat?
Vam entrevistar un grup que es diu La Élite, que són dos nois de Tàrrega que fan música com punk i electrònica. Són dos paios molt simpàtics però molt particulars. Aleshores baixaven de Tàrrega per fer l’entrevista i com no portàvem cap queco van decidir aturar-se a la benzinera del Bruc i allà van comprar una estàtua de ferro de dos quilos d'un torero torejant un toro i ens la van portar. I allà continua, perquè, òbviament, el següent convidat no va voler portar-se allò. Potser serà el nostre llegat per a la nova temporada del pòdcast.
- I us heu quedat amb ganes de poder portar algun convidat que pel que sigui s’ha resistit?
Estem pendents de poder portar, perquè ens van dir que si, els Tyets i la idea seria que vinguessin per algun dels últims programes, perquè han fet un disc molt estiuenc que aniria molt bé per tancar ,la temporada.
- I després de l’últim camerino de la temporada?
Ara el que estem fent és pensar noves propostes, més radiofòniques, perquè en fer aquesta temporada ens hem adonat que ens agrada molt. Vull seguir formant-me, fent cursos de ràdio per exemple, i també vull seguir fent més projectes d’aquest tipus. A banda, també hem pensat tornar a fer continguts i vídeos per les xarxes, que amb El camerino vam deixar una mica de banda.
- Creus que la ràdio té capacitats, secrets diferents?
M'atreu molt la idea que la ràdio és el format més clàssic, i té una estructura de programes molt marcada. Mires una graella de qualsevol ràdio gran i sempre trobes el matinal, programes d'entreteniment, el magazín de la tarda que és un calaix de sastre i finalment la franja nocturna, amb un caràcter com més íntim per anar a dormir. Aleshores crec que és món molt estructurat que amaga moltes possibilitats, moltes oportunitats per innovar, per exemple incorporant la imatge. A diferència de la televisió, crec que la ràdio té més capacitat d’adaptació als nous temps. La tele té competidors molt més directes.
- Per acabar, quin seria el teu projecte somiat?
Fer un programa semblant a La competència dels Òscars. M’encantaria poder tractar l'actualitat amb humor. M’agraden molt aquests programes capaços de riure-se’n de tot el que passa.