“El rellotge és l’observador del pas de la nostra vida”
Després d’obtenir el títol de tècnic en manteniment i reparació de rellotges i un any de pràctiques, Fedor Martínez ha convertit el treball amb cada rellotge que arriba a les seves mans en molt més que la intervenció tècnica d’un professional. Assegura que abans de destapar el mecanisme ha de conèixer la història d’aquell rellotge, les mans o els canells pels quals ha passat i si és possible l’origen de les seves cicatrius.
- Què és per a tu un rellotge?
Com a usuari et diria que és com uns pantalons, no puc sortir de casa sense ell. I com a rellotger, si funciona, és un enginy mecànic, i si no funciona, és un repte.
- Has arribat fins aquí des d’un perfil professional força diferent...
He tingut sort que per la feina com a tècnic que havia portat a terme en enginyeries del sector de l’alta tensió durant 26 anys era necessari ser una mica meticulós, ordenat i organitzat. La rellotgeria és quelcom molt semblant, però en una mida més microscòpica. Amb posterioritat i després de portar nou anys treballant com a delineant aquí a Bellvitge necessitava alguna cosa més i un dia xerrant amb un company em va comentar que l’única escola oficial de rellotgeria de tot l’Estat es trobava aquí a Barcelona, a la zona Franca, l’Institut de la Mercè. Vaig anar a la jornada de portes obertes, em va atreure i m’hi vaig apuntar l’any 2021.
- Com vas encarar una formació de dos anys com aquesta?
El primer curs treballes amb rellotges de diferents dimensions i aleshores els resultats i els comentaris del professor, Xavier Tomàs, em van començar a engrescar. A 2n ja comences a treballar amb un rellotge de butxaca i acabes amb un dels que abans es deia rellotge de senyora molt petitet. Els comentaris d’un altre professor, Javier Martínez, continuaven sent molt positius i aleshores van arribar les pràctiques finals, que inicialment havien de ser de 5 o 6 mesos i es van convertir en un any sencer. Vaig tenir la sort de fer les practiques a El péndol, amb el rellotger Joan Domènech, que té 68 anys i porta treballant des dels 17. Treballa tot sol, i estàvem al taller ell i jo i m’anava donant rellotges i més rellotges. Va ser com tenir un professor particular al costat durant tot un any. És un mestre que no ven rellotges, només repara els d’alta gamma. De forma que he aprés moltíssim amb ell.
- I abans d’endegar la teva formació els rellotges t’interessaven de forma especial?
La rellotgeria m’havia cridat l’atenció des d’un punt de vista mecànic, ja que a l’enginyeria on treballava ja veia coses de muntatges electromecànics. No era un inquietud que tingués al darrera, però en aquell moment si que vaig veure que potser allò era el que estava buscant. I quan un senyor amb 50 anys d’experiència et diu que li agradaria que treballessis amb ell, doncs comences a plantejar-te que t’hi pots dedicar.
- I com a usuari o propietari de rellotges?
Només tinc cinc rellotges personals; m’ha d’entrar molt per la vista un rellotge perquè me’l vulgui comprar, perquè sobretot m’interessa el que hi ha a dins, i és igual si és un rellotge senzill o més complicat. Si s’ha de reparar l’objectiu és aconseguir que el rellotge funcioni i que la persona quedi satisfeta.
- A aquest objectiu, que sembla molt planer, li has donat alguna volta, però...
Quan agafo un rellotge me l’he d’incorporar, penso que ho arreglo per a mi i aleshores demano: de qui és aquest rellotge, per quines mans ja passat, intento refer una mica la història d’aquell rellotge. D’aquesta forma treballes tenint present la història d’aquell rellotge i la relació que té amb ell el seu propietari. Tot això m’ajuda molt i fa que quan compro un rellotge als Encants o per wallapop, m’inventi la seva història.
- El teu treball de fi de grau és una bona mostra d’aquesta biografia del rellotge que vols traçar?
El rellotge objecte del meu treball de fi de curs era d’un ferroviari. D’ell va passar durant la Guerra Civil a un brigadista que va creuar la frontera d’Extremadura a Portugal. D’allà va marxa a Gran Bretanya i d’allà als Estats Units. Després va participar a la 2a Guerra Mundial. Després el rellotge va tornar a mans del ferroviari i finalment em va arribar a mi. Aquesta és la història que em vaig inventar sobre el rellotge, que vaig comprar per 5 euros a un senyor de Lleida, que no tenia molta informació sobre el seu origen, però jo necessitava involucrar-me amb aquest rellotge. Tot això que explico és ficció, però necessitava implicar-me més amb la peça, perquè sinó no deixava de ser una màquina per arreglar. T’ho pots inventar, però aquestes històries existeixen i quan pregunto me les expliquen.
- I acompanyes la reparació d’un informe ben singular...
Normalment es fan uns informes més tècnics que històrics, de només tres o quatre pàgines. Ofereixo als clients la possibilitat de fer aquests informes, i en moltes ocasions els hi regalo, amb una descripció prèvia de l’estat del rellotge; del context històric, si s’escau; dels detalls de la reparació o la restauració, i en alguns casos del recorregut que ha fet la peça abans d’arribar a les meves mans. Sinó, em queda coix lliurar només el rellotge reparat.
- Tens alguna història real que t’hagi arribat de la ma d’un rellotge?
Una vegada vaig comprar un rellotge per 5 euros. Vaig tenir l’oportunitat de parlar amb el venedor, que em va explicar que el rellotge havia estat de la seva mare, que havia arribat molt jove a Barcelona per servir en una casa. La senyora de la casa li va donar aquell rellotge de sobretaula com a regal de noces i des de llavors havia estat amb ella. Li donava corda cada dos o tres dies i el senyor m’explicava que en veure el rellotge li recordava de forma repetida la seva mare. Li vaig explicar que el valor del rellotge era molt superior al preu pel qual me’l venia, però tot i això em va insistir perquè me’l quedés, que estava segur que jo en tindria cura.
- Aleshores, després de l’Institut de la Mercè estaves convençut que volies créixer com a rellotger?
Quan la persona que t’ha orientat en les pràctiques, amb 50 anys d’experiència, et diu que tens sensibilitat i cura per als rellotges, que t’hi podries dedicar és quan començo a muntar un petit taller a casa de la mare, a la meva antiga habitació, on ara tinc tres tauletes per treballar diferents coses. Aleshores comencen a sortir encàrrecs i penses, ‘ostres, si això m’hagués passat fa 10 o 15 anys probablement seria rellotger. I la feina va venint, normalment per el boca a boca. Per exemple, em va arribar una senyora de Lugo que havia vingut a visitar la seva filla amb un rellotge senzill però al que tenia molta estima per si podíem fer alguna cosa, li vaig fer una neteja amb ultrasons, canvi de les agulles.. Quan li vaig lliurar no s’ho creia. Està nou, deia, i es va comprometre a portar altre rellotges seus i de les seves amigues en la seva propera visita.
- I així va sorgir el Taller de Poesia Micromècànica, un nom fantàstic...
El rellotger del Pèndol amb qui vaig fer les pràctiques té una mitjana de set rellotges diaris, amb intervencions que poden anar des de canviar la pila fins a desmuntar un rellotge sencer. Aleshores, quan veia que jo em mirava i remirava un rellotge que en acabava d’arribar em deia: ‘Fedor, li poses massa poesia als rellotges, has de ser més pràctic’. I d’aquí va sortir la idea del nom de Taller de Poesia Micromecànica, TPM.
- I realment el desenvolupament de molts dels teus encàrrecs té ingredients gairebé literaris...
Segons les característiques d’un projecte nou puc estar-me un parell de mesos pensant com abordar-lo abans de posar-m’hi de forma pràctica. Per exemple, una companya de feina em va portar el rellotge de la seva àvia que volia reparar amb peces originals i vaig tardar gairebé tres mesos en trobar una peça que tenia trencada; és un rellotge dels anys 60 i no hi ha peces noves. Finalment vaig trobar un senyor a Itàlia que tenia la peça. Fins i tot no li vaig canviar el vidre original, només el vaig polir, perquè volia conservar-lo.
- El col·leccionisme té una certa obsessió per les peces originals?
Soc partidari dels rellotges que han estat mantingut en bon estat en el temps, de forma que quan t’arriben són antics, no vells. Per això no ens em d’obsessionar amb les peces originals, si tens un cotxe dels anys 50 i li vas donar un cop al 1955, és normal que el reparessis i el pintessis de nou, això vol dir que l’has cuidat. La gent pot ser no n’és conscient que s’ha de fer un manteniment dels rellotges cada cinc o set anys com a màxim, per netejar-lo, posar-li olis nous, etc. Sinó, quan portes a arreglar el rellotge de l’avi et diuen que el preu és molt alt perquè no se li havia fet cap manteniment i el rellotge es queda en un calaix, o es ven a wallapop per 50 euros...
- El manteniment és la clau aleshores?
Els rellotges mecànics, sinó els maltractes poden funcionar durant generacions. El rellotge del meu treball de fi de curs és del 1930, gairebé té cent anys i és va poder reparar, amb un rellotge de quars segurament això no seria possible. I si no trobes la peça original que et fa falta, la pots fabricar. Hi ha gent especialitzada només en això, o en esferes, i hi ha només tres o quatre tallers a Barcelona que puguin fer-ho.
- La de rellotger és una professió cada vegada més minoritària?
Es cert que van tancant tallers de rellotgeria, però també ho és que s’estan formant nous professionals. De fet, a l’Institut de la Mercè aquest any van optar a les places una trentena de persones, dels que finalment s’han quedat 15, però és que abans optaven 15 i es quedaven 9 o 10. Pot ser això respon a que s’està tornant a entendre una mica el sentit del que és un rellotge. Ho comparo una mica amb el que és un telèfon mòbil i un smartphone d’última generació, que fas servir per a tot menys per parlar. Doncs amb els rellotges passa una cosa semblant, estem ara amb els rellotges intel·ligents, que nosaltres no anomenem rellotges perquè no ho són, sinó que són una eina que fa moltes coses i a més et pot dot donar l’hora, però ni tan sol és un quars, no té parts mecàniques, són circuits integrats.
- Creus que tornarem a recuperar els rellotges clàssics, d’esfera?
La gent està començat a valorar de nou el que és un rellotge. Al meu fill gran, per exemple, li vaig regalar un Tissot quan va fer 18 anys, i torno una mica a la història que jo m’invento: quan era petit, el meu oncle em parlava sempre del Duward que el seu pare li va regalar en començar batxillerat. Somiava per a mi alguna cosa semblant, però mai vaig tenir-lo. Per això volia regalar al meu fill un rellotge maco i va esta molt content. El meu fill petit, en canvi, em deia que no se m’acudís fer-li el mateix regal en arribar els 18 perquè ell ja feia amb el mòbil. A mida que s’apropava la data, però, va anar canviant de parer fins que vam acabar triant un rellotge plegats que li vam regalar el dia del seu aniversari i no se’l treu mai, i ja té 21 anys.
- On és el paradís d’un rellotger?
Si pogués m’agradaria molt poder fer un curs a Suïssa. El que fem a l’Institut és una introducció, el pas següent seria anar a les escoles suïsses, allà tenen la rellotgeria com una formació molt elevada. Per dedicar-s’hi de forma professional has de fer, però, una inversió inicial important. Es diu que la rellotgeria és la professió de les 1000 eines, fins que arriba el moment en que t’has de fabricar les teves per algun rellotge o encàrrec concret. És una inversió, unes pinces senzilles poden costar 70 o 80 euros, una rentadora de rellotges, que és absolutament necessària, fins a 6.000 euros, tinc un cronocomparador senzill, de 180 euros, però arriben fins els 1.000...
- Quin és el repte més important amb que t'has trobat com a rellotger?
Una màquina París del 1880. Vaig haver de reparar les intervencions “desafortunades” prèvies per arribar a reparar-ho. Vaig tardar 4 mesos.
- El tic-tac d'un rellotge és un so que tots tenim al cap lligat a la literatura, el cinema... Pot aportar informació rellevant sobre un rellotge aquest so tan característic?
Ostres!!! Quina pregunta. Deixa’m que et digui que no només és el so. Aquest so ens indica el ritme d’una tragèdia a punt de passar, l’hora assenyalada d’un esdeveniment. El nostre cor batega al seu ritme esperant el desenllaç, o no. Però no només és el so. El rellotge en sí és un catalitzador per desenvolupar una història, pot ser el punt de partida o final de la mateixa. El rellotge és un testimoni que només marca el pas del temps i que ens indica que endarrerir-ho o avançar-ho no suposarà cap canvi, ni del passat, ni del futur. És l’observador del pas de la nostra vida.
