La infermera de l’Hospital de Dia de l’Hospital de Bellvitge comparteix la seva passió pels castells, una afició que va descobrir gràcies a la seva filla. En aquesta entrevista, Tarrés ens parla de la seva experiència com a membre de la colla castellera del Poble Sec, on forma part de la pinya, i ens explica com els valors del món casteller, com la força, l'equilibri, el valor i el seny, es traslladen al seu dia a dia a l’hospital.
- D’on et ve l’afició pels castells?
Sempre m'ha semblat fascinant veure la gent que s’enfila, i sentia molt respecte. Després de néixer la meva filla gran, vam començar a anar a les típiques diades a la plaça Sant Jaume. A ella li encantava. Un bon dia vam sentir des de casa timbals que venien del casal del barri. Vam treure el cap per la finestra, i vam veure que assajaven els castells. Vam anar-hi, la meva filla va provar de pujar, i així va ser ens vam unir a la colla de castellers de Poble Sec, on ella va ser enxaneta. Ara ja és gran, té 15 anys, i ha pujat a terços, quarts... Jo formo part de la pinya.
- La pinya és la base de tot, oi?
Evidentment, sense pinya no pot haver-hi castell. La pinya dona suport i força. Encara que es poden fer castells nets, són molt més segurs amb pinya. La idea és no caure [riu], però si ho fem, la pinya ens protegeix.
- A l'hospital feu molta pinya?
I tant! Tenim molt bon ambient. Soc infermera a l’Hospital de Dia i faig tractaments endovenosos a pacients amb malalties cròniques o minoritàries, des de malaltia inflamatòria intestinal, pacients amb Crohn, amb colitis o malaltia de Fabry. Ens encarreguem dels tractaments mensuals o quinzenals, depenent de la necessitat de cada pacient.
- Força, equilibri, valor i seny és el lema dels castells. Es poden traslladar a la teva feina d’infermera?
Sí, però la força és més mental que física. Hem de mantenir la calma i la concentració, centrar-nos sobretot els que estan a dalt, o en el nostre cas, els pacients. Si tinc por, el castell es mourà. Si penso que cauré, allò començarà a bellugar-se encara més. Tots hem de creure que podem carregar el castell i que podem aconseguir-ho per tirar-lo endavant. L’equilibri també és important: hem de gestionar molts medicaments i protocols diferents, mantenint sempre el cap equilibrat.
- I el seny?
Molt de seny i paciència! [riu]
- Si algú de l’hospital està interessat a provar els castells, què els hi diries?
Hi ha moltes colles a Barcelona i al Baix Llobregat. Molts treballadors de l’Hospital de Bellvitge viuen a aquesta zona i seran benvinguts. Als castells, hi ha lloc per a tothom, independentment de l’alçada o condició física.
- Sou molta gent als castellers de Poble Sec?
Els “bandarres” som aproximadament unes 120 membres, una colla mitjana. A vegades, com a la feina d’infermera, hem d’adaptar-nos a noves posicions. Hem de ser polivalents i actuar de pressa en situacions inesperades.
- Has coincidit a plaça amb algun pacient?
Sí, un pacient a qui l’apassiona la fotografia ens ha fet fotos en diverses diades [les podeu veure en aquesta entrevista]. És bonic trobar-te amb pacients fora de l’hospital, els fa gràcia veure’m amb la camisa i la faixa.
- L’hospital i el món casteller són també dos mons molt socials, és així?
Abans, treballava a l’UCI, no pots parlar amb els pacients, però a l’Hospital de Dia tenim una relació més propera. Els pacients ens consideren part de la seva família, i això també passa amb els castells.
- Quins són els pròxims reptes dels “bandarres”?
Just aquest dissabte 6 de juliol celebrem la Diada d’Aniversari dels 25 anys de la colla, que tindrà lloc al pati d’armes del castell de Montjuïc, a les 18.00 h, i durant tot l’any hem preparat tota una sèrie d’actes als quals sou tots convidats