La cara B d'Ana Redondo, epidemiòloga de la Unitat de Gestió de Dades i Avaluació i gaitera

- La Cara B

"Una cançó amb la gaita pot omplir-te d'energia o sumir-te a la malenconia"

Des de fa uns mesos, Ana Redondo porta sempre a l'esquena l'estoig amb la seva gaita gallega per aprofitar qualsevol moment per omplir el fol (el pulmó de la gaita) i interpretar alguna de les melodies d'un dels grups o artistes que admira. Als 14 anys va començar a tocar instruments de corda, però no ha estat fins al 2023 que ha pogut fer realitat un desig que li rondava des de nena: convertir-se en gaitera. En aquesta entrevista ens explica com ho ha fet possible.

- Com i quan comença la teva història amb la música?

La música m'ha interessat des de sempre. Amb 11 anys vaig començar a fer ball gallec a l'agrupació folklòrica Cantigas e Agarimos, a Santiago de Compostela, que és d'on sóc. Tot i això, el ball no m'acabava d'omplir, i a través d'una amiga va sorgir la possibilitat de formar part d'una rondalla, que és un grup musical en què els instruments predominants són els de corda, com llaüt, mandolina, guitarra o bandúrria, encara que instruments com pandereta i acordió també formaven part de la varietat. Així és com vaig entrar a la rondalla de la Milagrosa y San José amb 14 anys i vaig aprendre a tocar la guitarra, la bandúrria i el llaüt. Després d'aquests primers anys d'aprenentatge, em començo a interessar per la formació reglada en música i als 18 anys començo els estudis de conservatori fent fins a 3r curs amb formació en guitarra espanyola.

Ana Redondo

 

- Què és exactament una rondalla?

La rondalla és un grup musical compost principalment per instruments de corda. El repertori era similar a les cançons de la tuna, per exemple la cançó de Clavelitos o pasdobles com Carrascosa, Granada…es tocaven a la rondalla. A més a més en el nostre cas, com que la rondalla tenia vinculació amb l'església catòlica, el repertori contenia cançons religioses i per això ens convidaven almenys un parell de vegades a l'any a la Televisió de Galícia per tocar a l'emissió de la missa dels diumenges. Per descomptat també interpretàvem cançons gallegues. La rondalla estava composta per 25-30 integrants amb edats compreses entre els 7 anys fins als 23 anys aproximadament.

- Quant de temps vas formar part d'aquesta rondalla?

Fins als 26 anys més o menys, amb la particularitat que durant alguns anys vaig compartir la direcció musical de la rondalla. Quan el director, que era membre de la Tuna Compostelana, va haver de deixar el càrrec per qüestions familiars, una companya i jo vam assumir la direcció de la rondalla. Ens vam repartir els dies d'assaig i ella s'encarregava de les actuacions a la televisió i jo de la participació a festivals. Als 26 anys (molt a desgrat meu) vaig haver de deixar la direcció de la rondalla, perquè calia dedicar tot el temps a la preparació del MIR.

Ana Redondo

 

- Se't va fer molt coll amunt poder combinar la música i la medicina?

Per res. La música era la meva vàlvula d'escapament com ho era l'esport i era el meu refugi en els moments que necessitava desconnectar tant dels estudis com de la feina (perquè treballava com a infermera mentre estudiava medicina) Però la preparació del MIR marca l'inici d'un parèntesi molt llarg amb la música, que va del 2006 al 2023. En aquest període deixo de tocar. Quan aprovo el MIR i decideixo venir a fer l'especialitat de Medicina Preventiva a Barcelona, vaig buscar associacions gallegues per començar a tocar la gaita, però la residència i les rotacions a diferents institucions em complicaven la constància que necessita un instrument per poder-lo fer sonar, sobre tot la gaita. Després comences a formar una família… i ho vas posposant, posposant, pensant que algun dia arribarà i l'octubre de l'any passat aquell moment va arribar per fi.

- Per què decideixes llançar-te amb la gaita?

Sempre he volgut tocar la gaita, no et podria dir el perquè, només sé que la gaita em crida. A casa meva no podíem permetre'ns comprar una gaita. És un instrument car. I per tant una guitarra, que era el que ja tenia a casa perquè el meu pare va començar de jove a tocar-la, era l'instrument que em podia permetre i és per això que començo a la rondalla.

Ana Redondo

 

- Com t'estàs formant com a gaitera?

Des de l'octubre del 2023, estudio a l'Escola de Gaites i Danses Toxos i Xestas a Barcelona, creada el 1977 per Xosé Lois Foxo Rivas, que acaba de rebre la medalla de l'Ordre del Mèrit Civil per la seva trajectòria en la conservació de la música tradicional gallega. A l'escola hi ha 3 nivells de gaita (principiant, intermedi i avançat). Al nivell inicial es practica amb flauta dolça la digitació, i s'aprèn solfeig. Com vaig veure que avançava força ràpid, vaig decidir que era el moment de comprar-me la gaita, i ho vaig fer el mes d'abril passat. El primer dia que vaig inflar la gaita, vaig pensar que estava trencada, no hi havia manera de fer-la sonar, però a poc a poc amb constància i dedicació diària, he aconseguit que la gaita soni tres mesos després. Tot i que ja començo a tocar diverses cançons, a l'escola vull anar pas a pas. Després dels tres anys de formació de l'escola, entres a formar part de la banda; la meva mestra diu que el curs que ve entra directament a banda, però anem a poc a poc, ara ja no tinc pressa, vull gaudir cada moment d'aquest aprenentatge.

Ana Redondo

- Hi ha diferents tipus de gaita?

Sí. Hi ha gaites a molts països. Tinc especial predilecció per la gaita irlandesa perquè va lligada a la música cèltica, música que em captiva i em porta a una altra dimensió. De fet, la música cèltica barrejada amb rock o pop és una combinació que em fascina. Los Celtas Cortos va ser el primer grup musical on vaig descobrir que la combinació celta i pop era espectacular i si a aquesta combinació se li afegís una gaita en algun tram de cançó, estaríem fregant la perfecció. Però la perfecció la vaig conèixer de la mà del grup Mago de Oz, en aquell moment em vaig adonar que aquesta era la meva música. Em vaig plantejar que algun dia tocaria la gaita i que la incorporaria a un grup com a Mago de Oz, però anem pas a pas que primer cal saber tocar. A Irlanda i Escòcia hi ha molts grups que fan aquest tipus de música, a Espanya tenim Carlos Núñez entre altres músics i a Catalunya tenim el grup El Pony Pisador que barreja estils de música folk i tradicional. M'agrada que la gaita no sigui la protagonista absoluta dels temes, sinó que tingui els seus moments específics dins dels temes.

Ana Redondo

- I què és el que t'atreu del so de la gaita?

Sempre m'ha agradat el so dels instruments de vent, i el primer record que tinc és una pel·lícula de dibuixos animats, El flautista de Hamelin, en que em va atrapar el so de la flauta. Vaig tenir la mateixa sensació la primera vegada que vaig sentir la gaita. La gaita té la virtut de fer sonar una melodia que t'ompli d'energia i felicitat a portar-te a un estat de malenconia total (la gaita sap plorar). Això és una cosa que no percebo en altres instruments. - Tot indica que has tancat el parèntesi amb la música de manera definitiva… He tornat al meu origen i aquesta vegada acompanyada de la gaita. Continuo en el camí de la música, amb més força i sobretot amb més anys d'experiència a la vida el que em fa gaudir de cada èxit, de cada pas. Nous reptes m'esperen... La música és sens dubte el llenguatge de l'ànima.

En aquest enllaç podeu veure i escoltar la gaita d'Ana Redondo en un vídeo gravat per a aquesta entrevista

Subscriu-te als nostres butlletins

Selecciona el butlletí que vols rebre: