Després de rebre un trasplantament de cor a Bellvitge, en Jordi Garcia no només s’ha convertit en el primer trasplantat de cor en travessar els Pirineus en bicicleta, sinó que també ha transformat la seva experiència en una força de canvi. Amb la creació de l'associació "Mou-te per la Vida", en Jordi es dedica a inspirar altres pacients abans i després del trasplantament, oferint-los suport i orientació en el seu camí cap a la recuperació. A més de promoure l’activitat física i un estil de vida saludable, l'associació treballa per incentivar la donació de sang, òrgans i teixits, i col·laborar en la investigació de cardiopaties.
● Fa vuit anys que estàs trasplantat, oi? Explica'ns com ha estat el teu camí fins aquí
Fins als 40 anys tenia una vida normal, però un dia vaig començar a sentir un dolor estrany a la panxa quan caminava, com un cansament intens. Després de diverses proves, em van diagnosticar amb hipertròfia ventricular del ventricle esquerre. Em van dir que, tard o d'hora, necessitaria un trasplantament, però que faltaven molts anys. No obstant, només van passar cinc anys i em van derivar a Bellvitge, on em van trasplantar el 12 de maig. La meva situació era molt crítica, estava en cadira de rodes. Les meves opcions de supervivència eren molt reduïdes. Però després del trasplantament em vaig començar a recuperar. Aquesta millora em va motivar a tornar a agafar la bicicleta i a fer activitat física, que ha estat clau en la meva recuperació.
● D'aquesta experiència neix l'associació "Mou-te per la Vida"?
Sí, exactament. Tot va començar parlant amb uns amics mentre fèiem bicicleta. Vam pensar a participar en alguna cursa solidària, inicialment la Titan Desert, que és molt icònica, però després vaig reflexionar que el desert és un entorn massa complicat per a un trasplantat, especialment per la calor. Així que vam decidir buscar una alternativa, i mentre ho fèiem, vam tenir la idea de crear una associació.
D'aquesta forma va néixer "Mou-te per la Vida", una associació que té com a objectiu principal promoure l'esport entre les persones trasplantades, però també entre la societat en general. Sabem que l'esport és salut, però també és una manera de crear comunitat i de trobar-nos fora de l'àmbit sanitari. Organitzem activitats com excursions, paddle surf i altres esdeveniments, i convidem tant trasplantats com personal mèdic dels hospitals. Ens ha sorprès molt positivament la resposta que hem tingut fins ara.
● Qualsevol persona trasplantada es pot unir a l'associació?
Sí, tothom és benvingut a l'associació, sigui trasplantat o no. Tot i que el nostre objectiu és promoure l'esport entre els trasplantats, volem que qualsevol persona que tingui ganes de participar i conèixer-nos s'uneixi a les nostres activitats. Hem organitzat caminades, tastos de formatge i vi, i altres esdeveniments que estan oberts a tothom. L'esport és salut, i creiem que és important que tothom, independentment del seu estat físic, se senti motivat a participar.
● I a aquelles persones trasplantades que mai no han fet esport, què els hi diries?
És important començar a poc a poc i adaptar-se a les capacitats d'un mateix. Si mai no has fet esport, no cal començar amb una activitat molt exigent. Una caminada curta pot ser un bon inici. Nosaltres sempre adaptem les activitats perquè tothom pugui participar, encara que sigui parcialment. El que és important és començar, fer la primera passa i, a partir d'aquí, anar progressant segons les teves possibilitats. L'esport no només millora la salut física, sinó també l'estat d'ànim i la qualitat de vida en general.
● Has estat el primer trasplantat de cor a travessar els Pirineus en bicicleta, és així?
Sí, és cert. He participat en la Transpyr, una cursa que travessa els Pirineus del Mediterrani a l'Atlàntic. Són 800 km i 18.000 metres de desnivell positiu acumulat. Va ser una experiència molt emotiva per a mi, sobretot pel simbolisme de portar una ampolla amb aigua del Mediterrani fins a l'Atlàntic i ajuntar les aigües dels dos mars. Per a mi, que tinc un cor trasplantat, aquesta metàfora va ser molt significativa.
També va ser un repte físic important. Encara que vaig utilitzar una bicicleta elèctrica, el repte no era només la bicicleta, sinó la superació personal, la preparació i la determinació per arribar a la meta. Em vaig preparar durant molts mesos, i poder completar la cursa va ser una gran satisfacció.
"L'esport no només millora la salut física, sinó també l'estat d'ànim i la qualitat de vida en general".
● Com t'has preparat per a una travessa tan exigent?
Des del moment en què vaig sortir de l'hospital després del trasplantament, tenia ganes de recuperar-me físicament. Un dels doctors, el Dr. Carles Díez, em va motivar molt. Em va dir que havia de començar pujant un esglaó, i quan pogués pujar escales, ja podria sortir de l'hospital. Això em va donar la motivació necessària per tirar endavant.
Quan vaig decidir participar en la Transpyr, vaig començar a entrenar-me un any abans. Vaig seguir un pla d'entrenament que incloïa sessions de força i sortides regulars amb bicicleta. També vaig comptar amb l'ajuda d'una preparadora física que em va guiar en tot el procés. Sabia que, com a trasplantat, la recuperació seria més lenta, així que vaig entrenar a poc a poc, sense forçar massa el cor, però mantenint una disciplina constant.
● En què s'assembla la travessa dels Pirineus al viatge del trasplantament de cor?
Hi ha moltes similituds. Tant en la travessa com en el trasplantament, la paciència és clau. Les pujades llargues als Pirineus són feixugues, però saps que quan arribis a dalt, tindràs una vista espectacular i una baixada per gaudir. Amb el trasplantament és similar: no saps quan arribarà el moment de la cirurgia, però quan finalment arriba, la recompensa és immensa. Després de la recuperació, cada dia és com gaudir de la baixada d'una muntanya, apreciant cada pas, cada millora, cada moment de vida.
● Teniu també un lema que és "Transplant & Life". Què significa per a vosaltres?
"Transplant & Life" va ser un projecte que vam iniciar l'any passat amb l'associació Atida d'Andorra. L'objectiu era promoure la donació d'òrgans i demostrar que, malgrat tot, la vida continua i es pot gaudir al màxim. Vam participar en la Mussara 24 hores, una cursa al circuit de Montmeló, on van participar trasplantats de diferents òrgans i de diverses parts d'Espanya i Andorra. Va ser una experiència molt enriquidora, on es va crear un gran sentiment de comunitat entre tots els participants.
● Moltes persones tenen dubtes sobre la donació d'òrgans. Què els diries per convèncer-los?
El més important és entendre que, quan una persona mor, els òrgans que deixa enrere poden salvar vides. No hi ha res més gratificant que saber que, gràcies a un acte altruista, has donat una segona oportunitat a algú altre. És important parlar-ne amb la família i deixar clar que vols ser donant. Això facilita molt les coses en un moment difícil.
● I ara, Jordi, quins reptes tens després de la Transpyr?
Ara mateix, estic en fase de recuperació després d'haver patit unes arrítmies. El meu repte immediat és posar-me bé i poder tornar a agafar la bicicleta. Si tot va bé, m'agradaria participar en els mundials de trasplantats que se celebraran l'any que ve a Alemanya. A més, com cada any, tornarem a les 24 hores de Montmeló amb els altres trasplantats, un esdeveniment molt especial.
● Hi ha alguna cosa més que vulguis afegir?
Només vull recordar que l'associació "Mou-te per la Vida" és petita, però estem creixent i organitzant moltes coses. Volem que la gent sàpiga que la donació d'òrgans salva vides i que l'exercici físic és essencial per a la salut, tant si ets trasplantat com si no. Ens agradaria que tothom qui vulgui unir-se a nosaltres ho faci, perquè junts podem fer molt per promoure la vida activa i saludable després d'un trasplantament. Cada activitat que organitzem, cada esdeveniment, és una oportunitat per demostrar que hi ha vida després del trasplantament i que es pot viure amb plenitud. Així que, sigui quin sigui el teu nivell, t'animem a sumar-te a les nostres activitats i a formar part d'aquesta comunitat tan especial.
