Un estudi liderat per professionals d’infermeria del Programa Territorial d’Atenció Integrada al Pacient amb Insuficiència Cardíaca Comunitària ha demostrat que els nivells d’autocura dels pacients amb insuficiència cardíaca crònica influeixen positivament en la mortalitat.
L’estudi, titulat The relationship between self-care, long term-mortality and heart failure hospitalization: insights from a real-world cohort study, s’ha publicat al número de febrer d’European Journal of Cardiovascular Nursing.
Les seves autores i autors són Esther Calero Molina, Encarna Hidalgo, Laia Rosenfeld, José M. Verdú Rotellar, José Verdú Soriano, Alberto Garay, Lidia Alcoberro, Santiago Jiménez Marrero, Paloma Garcimartín, Sergi Yun, Carmen Guerrero, Pedro Moliner, Cristina Delso, Laia Alcober, Cristina Enjuanes, i Josep Comín Colet.
Fins ara no estava establert si una millor autocura en insuficiència cardíaca es tradueix en millores en la mortalitat o en l’hospitalització a llarg termini. L’estudi va incloure 1.123 pacients consecutius amb insuficiència cardíaca crònica. Per mesurar l’autocura global, va utilitzar la versió de 9 ítems de l'escala europea de comportament d'autocura d'insuficiència cardíaca (EHFSCBS-9), així com tres dimensions específiques de l’autocura que inclouen l’adherència basada en l’autonomia, la conducta de consulta i el proveïdor adherència.
Després d'un seguiment mitjà de 3,3 anys, es va produir la mort per qualsevol causa en 487 pacients (43%). En l'anàlisi ajustada, les puntuacions més altes d’autocura es van associar a un menor risc de mort per qualsevol causa, de mort per causa cardiovascular, i d’hospitalització per insuficiència cardíaca. De manera similar, l’autocura global deficient, l’adherència basada en l’autonomia deficient i les dimensions del comportament de consulta deficient es van associar a un major risc de mortalitat per totes les causes.
Com a conclusió, l’estudi ha demostrat que una pitjor autocura és un predictor independent de mortalitat a llarg termini (tant per a totes les causes com per a mort cardiovascular), i d’hospitalització per insuficiència cardíaca. Les dimensions importants de l’autocura, com ara l’adherència basada en l'autonomia i la conducta de consulta, també determinen el risc de tots aquests resultats a llarg termini.
L'estudi s'emmarca en les accions endegades des del Programa Territorial d’Atenció Integrada al Pacient amb Insuficiència Cardíaca Comunitària de la Gerència Territorial Metropolitana Sud de l’ICS. Aquest programa, que té un lideratge compartit entre l’hospital i l’atenció primària, està coordinat pel Dr. Josep Comín, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, i la Sra. Coral Fernández Solana, adjunta a la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Sud i es basa en el manteniment de la continuïtat assistencial entre l’hospital i l’atenció primària.