El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), a través del programa eduCAC, i la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) han elaborat uns materials didàctics per promoure un ús saludable i un consum crític dels videojocs, així com per prevenir i identificar conductes problemàtiques relacionades amb el joc i les apostes en línia.
Es tracta de la unitat didàctica Què t’hi jugues?, adreçada a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO. L’activitat, dissenyada per desenvolupar-la a classe, està programada a partir de les competències de l’àmbit Cultura i Valors Ètics (i Tutoria) del currículum de secundària.
Les activitats didàctiques prenen com a punt de partida recursos externs (articles, reportatges, etc.) i l’experiència de l’alumnat per aconseguir que, a partir de la seva realitat, reflexioni i prengui consciència del funcionament social i psicològic dels videojocs i els jocs d’atzar en línia, amb la finalitat de fer un consum responsable i crític de l’entreteniment.
La unitat ha estat presentada avui, 17 de desembre, en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya, per part del president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i la coordinadora de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge i investigadora de l’IDIBELL Susana Jiménez Murcia.
Loppacher ha explicat que l’augment detectat pels experts en els darrers anys de joves que desenvolupen joc patològic o addiccions als videojocs és molt preocupant i que cal prendre mesures per evitar-ho. “Els informes del CAC revelen que els joves estan molt exposats a la publicitat dels jocs i les apostes en línia, i, per tant, a més d’una regulació estricta i necessària, cal educar i fomentar l’esperit crític davant missatges que mostren aquest joc com una manera de viure”, ha dit.
Així mateix, ha destacat que “els videojocs són avui una de les principals fonts d’entreteniment dels joves i, per tant, cal dotar-los de les eines necessàries per tal que en facin un ús crític, responsable i no abusiu. De ben segur que, d’aquesta manera, gaudiran més jugant i tindran una millor base per prevenir futures conductes de risc que puguin desenvolupar una addicció o un joc patològic.”
Gonzàlez-Cambray ha destacat la importància d’iniciatives com aquesta, que ajuden al professorat, alumnat i famílies a disposar de més eines per afrontar els riscos dels jocs i apostes en línia: “Benvinguda sigui aquesta proposta de treball als centres educatius que pot empoderar als nois i a les noies davant d’aquests impactes publicitaris dels jocs d’atzar i les apostes esportives en línia. La digitalització del coneixement i la comunicació són una enorme oportunitat per a l’educació. Ara cal acompanyar els infants, els joves i les seves famílies en aquest nou context ple de riscos i d’oportunitats. I aquests materials didàctics proposats pels equips del CAC i de Bellvitge ens hi ajudaran”.
Argimon, ha felicitat el CAC per la iniciativa i ha assenyalat que en 15 anys s’ha multiplicat per cinc els joves d’entre 16 i 21 anys atesos a la Unitat de Joc Patològic i altres Addiccions, de l’Hospital de Bellvitge. També ha detallat que les persones que tenen unes taxes superiors són les més desafavorides i ha recordat que la Llei d’Addiccions és de 1985. En aquest sentit, ha afirmat que d’aleshores ençà “han passat moltes coses, no hi havia videojocs. Estem treballant per poder-la presentar el més aviat possible”, ha explicat el conseller.
Jiménez ha dit que “si l’any 2005 només un 2% dels pacients que sol·licitaven tractament a la Unitat tenien entre 16 i 21 anys, durant el 2021 aquesta taxa ha augmentat fins al 9,5%”. De tots aquests adolescents i joves, un 26,4% ho fa per problemes amb l’ús dels videojocs i un 63,6%, per addicció als jocs d’atzar. I, més concretament, un 52,4% ho fa per jocs de tipus estratègic, com ara les apostes esportives.
“L’edat mitjana, quan arriben a consulta, és de 19 anys i l’evolució del seu trastorn és molt ràpida, de prop d’un any i mig, i gairebé un 40% d’ells ja acumulen deutes”, diu Jiménez, que afegeix, en relació amb l’efecte que ha tingut la pandèmia, que, “comparant dades d’abans i després del confinament, s’ha pogut identificar una disminució de l’edat i més nivell d’estudis, en el moment de la consulta, així com un increment dels casos per addicció als videojocs”.
El risc de desenvolupar addiccions i joc patològic
Estudis recents indiquen que el 82,2% dels estudiants de 14-18 anys juguen a videojocs (96,0% nois i 69,0% noies). Com més joves són, més freqüent és l’ús dels videojocs. En concret, els i les alumnes de 14 anys tenen una prevalença del 85,5% d’ús de videojocs, percentatge que va baixant conforme es fan grans, fins al 78,1% dels alumnes de 18 anys.
La prevalença de trastorns a causa dels videojocs està estimada entre l’1,96% i el 3,05% de la població, en funció de la metodologia utilitzada, segons un estudi que recull les dades de 53 estudis realitzats entre 2009 i 2019 en 17 països i que analitzen un total de 226.247 persones.
Pel que fa als jocs d’atzar o d’aposta, el 10,3% dels joves de 14 a 18 anys han jugat diners en el darrer any, malgrat que és una pràctica prohibida per als menors d’edat. La prevalença per sexes és del 17,4% per als nois i del 3,6% per a les noies. Al contrari que en els videojocs, en el cas dels jocs i les apostes en línia, la prevalença creix amb l’edat. Així, el 8,0% dels joves (nois i noies) de 14 anys aposten diners en línia i el percentatge creix gradualment amb l’edat, fins arribar al 14,6% en el cas dels joves de 18 anys.
Segons un estudi realitzat entre adolescents de 7 països europeus (incloent-hi l’Estat espanyol), un 3,6% dels participants presenta risc o pateix una addicció als jocs d’atzar o d’aposta.
Els materials didàctics
El material didàctic Què t’hi jugues?, que es pot descarregar al web del programa eduCAC, està integrat per 15 activitats didàctiques dividides en tres parts: videojocs, jocs d’atzar i apostes en línia, i una part final per avaluar les matèries apreses, així com per fer un projecte d’aula, en el qual poden organitzar un campionat d’e-sports a l’escola o enregistrar un podcast.
En la part dedicada als videojocs, es reflexiona sobre quins hàbits tenen (si juguen, a quins jocs, quantes hores, com se senten quan juguen, si segueixen els directes de Twitch, etc.), se’ls convida que facin un seguiment de quantes hores juguen a la setmana i si això interfereix o condiciona altres formes de lleure, s’aborda el tema de la seguretat de les plataformes de videojocs i se’ls introdueix en el codi PEGI (senyalització).
Així mateix, es reflexiona sobre els valors que transmeten els videojocs i sobre els estereotips de gènere. La unitat també analitza les loot boxes, caixes botí virtuals en els videojocs que la persona jugadora pot obtenir de dues maneres: comprant o jugant, és a dir, invertint diners (pay to win) o temps. Contenen objectes, accessoris, vides extra, skins, etc. que no es poden aconseguir directament, sinó que depenen de l’atzar. Aquestes caixes utilitzen patrons de reforç aleatoris que poden generar un procés addictiu que comparteix similituds amb els jocs d’atzar. En aquest sentit, la unitat ofereix recursos com ara testimonis de persones que han desenvolupat algun tipus d’addicció als videojocs.
Pel que fa a les sessions dedicades als jocs d’atzar i a les apostes en línia, reflexiona sobre el negoci que hi ha darrere d’aquests jocs i analitza els valors que transmeten els tipsters (experts en apostes a internet) i si fan publicitat encoberta. També repassa les polítiques d’accés a les webs d’apostes i la normativa per jugar, i planteja un debat a partir del testimoni de persones que han patit addiccions i han hagut de rebre tractament.
Les escoles poden treballar el conjunt de la unitat didàctica de manera global (15 sessions) o poden optar per sessions més específiques d’una hora sobre temes més concrets, com ara l’autocontrol a l’hora de jugar a videojocs, els estereotips, els valors o les conductes problemàtiques que poden transmetre, així com treballar el joc patològic i ser crítics davant els tipsters.
Aquesta és la 13a unitat didàctica del programa eduCAC, que ofereix altres materials a les escoles per fomentar l’esperit crític en àmbits com la desinformació, la identitat digital, la publicitat encoberta o els valors en la ficció.
Prova pilot el primer trimestre del 2022
Amb l’objectiu d’estudiar els hàbits de joc social, problemàtic i patològic, així com l’ús de videojocs en adolescents, i testar els materials, conjuntament amb les persones expertes de l’Hospital de Bellvitge, es durà a terme, de gener a març del 2022, una prova pilot a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO de dos instituts, la participació dels quals ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’IDIBELL.
Durant la prova pilot, els investigadors estudiaran els hàbits de joc social, problemàtic i patològic, i l’ús de videojocs en els adolescents, amb l’objectiu d’avaluar la funcionalitat i l’eficàcia de la unitat didàctica.
Durant tot el procés, tant els docents i els alumnes com les famílies rebran suport per part dels experts del CAC i de l’Hospital de Bellvitge. Així mateix, el CAC recollirà les observacions i propostes dels docents que hi participin.