L’etiquetatge fals té diverses conseqüències greus com l’ús d’alternatives més cares i menys eficaces, l’augment del temps d’hospitalització o el creixement de la resistència a antibiòtics.
L’estudi multicèntric, on han participat especialistes en Al·lergologia, Farmàcia i Farmacologia Clínica dels hospitals públics de l’Institut Català de la Salut, confirma els resultats d’investigacions similars.
La majoria d’etiquetes falses procedeixen de la infantesa, tot i que l’al·lèrgia als antibiòtics se sol desenvolupar entre els 26 i els 54 anys.
Gairebé tres de cada quatre pacients etiquetats com a al·lèrgics als antibiòtics beta-lactàmics o penicil·lines són falsos positius. Així ho demostra un estudi realitzat per un grup clínic encapçalat pel Dr. Gustavo Molina, especialista del Servei d’Al·lergologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB). S’han analitzat 249 casos d’al·lèrgics a beta-lactàmics, procedents de set hospitals públics de l’Institut Català de la Salut (ICS): l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, l’Hospital Verge de la Cinta, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i l’Hospital Universitari Joan XXIII. Del conjunt de pacients examinats, en 186 casos (el 74,3% del total) s’ha retirat l’etiqueta després de l’estudi al·lergològic. A l’anàlisi, que referma els resultats d’investigacions similars, hi han participat especialistes en Al·lergologia, Farmacologia Clínica i Farmàcia dels hospitals públics de l’ICS.
“Les falses etiquetes d’al·lèrgia a penicil·lines i altres beta-lactàmics no són un assumpte menor, es tracta d’un problema de salut pròpia i pública”, apunta el Dr. Gustavo Molina. El sobrediagnòstic d’al·lèrgies a medicaments té diverses conseqüències greus com l’ús d’alternatives terapèutiques més perjudicials, més cares i menys eficaces, l’increment d’infeccions de ferides quirúrgiques o la pujada del temps d’hospitalització. Així mateix, també propicia el creixement de la resistència a antibiòtics, en un context global d’augment de les bactèries multiresistents, que suposa una amenaça cada cop més gran per a la salut pública mundial.
La majoria de falsos positius examinats a l’estudi provenen de la infància, tot i existir prou evidència sobre que l’al·lèrgia als antibiòtics se sol desenvolupar entre els 26 i els 54 anys. “Les dades mostren la necessitat d’augmentar la formació en al·lèrgia i hipersensibilitat, per tal que el personal sanitari millori competències en la identificació de reaccions i els efectes adversos esperables dels fàrmacs”, sosté l’especialista del Servei d’Al·lergologia de l’HUB.
L’estudi multicèntric en set hospitals públics de l’Institut Català de la Salut (ICS), per avaluar si els pacients etiquetats d’al·lèrgia a la penicil·lina ho són realment o no, ha estat becat amb un FIS (Fondo de Investigaciones Sanitarias) per part de l’Instituto de Salud Carlos III. A més, i amb l’objectiu de millorar el diagnòstic en l’especialitat, el Servei d’Al·lergologia de l’Hospital de Bellvitge ha elaborat protocols de treball per harmonitzar la pràctica clínica del centre.
Matí Al·lergològic 2024 a l’Hospital de Viladecans:
L’Hospital de Viladecans acollirà el proper dissabte 27 de gener el Matí Al·lergològic 2024, organitzat pels Serveis d'Al·lergologia de l’Hospital de Viladecans i l’Hospital Universitari de Bellvitge. Un centenar d’al·lergòlegs d’arreu de Catalunya es reuniran al centre municipal Can Calderón de Viladecans per presentar i discutir casos clínics d’especial interès. La jornada coincideix amb el primer aniversari del Servei d'Al·lergologia a l’Hospital de Viladecans, impulsat a finals de 2022 i que enguany ha atès a més de 500 pacients.
Aquest nou equip, coordinat pel servei d’Al·lergologia de l’Hospital de Bellvitge, atén a pacients amb patologia al·lèrgica no complexa de les poblacions que tenen l’Hospital de Viladecans com a referent (Viladecans, Castelldefels, Gavà, Begues i Sant Climent de Llobregat). A més, durant aquest any 2024 entrarà en funcionament el nou Hospital de Viladecans, una reivindicació històrica del territori que permetrà triplicar la superfície actual de les instal·lacions del centre.
Sobre l’especialitat d’al·lergologia:
La millora en el procés d’identificació d’una possible reacció al·lèrgica i en la derivació a l’especialista en al·lergologia ha de permetre l’optimització dels recursos assistencials, un correcte diagnòstic, reduir el risc per als pacients i una adequada priorització dels estudis preferents. L’estudi de l’al·lergologia es caracteritza per la seva complexitat, no exempta de risc, i requereix un criteri clínic fonamentat, a més d’un anàlisi individualitzat de cada cas. Els facultatius de l’especialitat insisteixen que els diagnòstics d’al·lergologia són de caràcter no predictiu.
Programa PROA:
L'actual complexitat en el maneig de les Malalties Infeccioses i l'augment de les resistències als antibiòtics fa imprescindible l'establiment de programes d'optimització de l'ús d'antibiòtics (PROA) en els centres sanitaris. Actualment, una de les principals vessants d’aquest programa és en l’àmbit de l’Atenció Primària i Comunitària (estratègia PROA VINCat Comunitària). L’optimització del tractament antimicrobià també inclou un correcte estudi de les reaccions al·lèrgiques a antibiòtics i la retirada de falses etiquetes d’al·lèrgia als beta-lactàmics.