La Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha implantat aquest mes de desembre, per primera vegada al món, un sistema de doble pròtesi valvular cardíaca per via percutània a un pacient amb un cor trasplantat que patia una insuficiència tricúspide severa.
El pacient, de 67 anys d’edat, va rebre un trasplantament de cor fa 21 anys a l’Hospital Universitari de Bellvitge i, malgrat que l’òrgan s’ha mantingut estructuralment sa durant tots aquests anys, amb el temps ha desenvolupat un problema de dilatació de l’anell de la vàlvula tricúspide, que ha provocat una falta de tancament dels vels de la vàlvula, causant una insuficiència tricúspide severa.
La vàlvula tricúspide es troba entre l’aurícula dreta i el ventricle dret, i la seva funció és evitar el retrocés de la sang del ventricle a l’aurícula en el moment de la contracció del cor (sístole). El seu mal funcionament fa que part de la sang retorni indegudament a l’aurícula en lloc de ser enviada a l’artèria pulmonar, disfunció que repercuteix en tot el sistema circulatori i que pot derivar en una cirrosi hepàtica o una insuficiència renal.
A diferència del cor normal, en què la malaltia de la vàlvula tricúspide és poc freqüent, en el pacient trasplantat la insuficiència tricúspide és la valvulopatia més important, amb una freqüència que va del 20% al 60% dels casos quan la supervivència és llarga.
Fins ara, les patologies valvulars en cors trasplantats s’han tractat només amb cirurgia oberta. S’han aplicat diferents tipus de tractaments, entre els quals la col•locació d’anells o de pròtesis valvulars. Al risc més alt de complicacions que sempre implica una cirurgia oberta, s’hi suma el fet que es tracta de pacients que ja han passat almenys per una cirurgia major com és un trasplantament. Per tot això, el risc de mortalitat amb aquest abordatge arriba a ser d’entre el 10 i el 20%.
Ara, per primera vegada al món, l’Hospital Universitari de Bellvitge ha realitzat aquest tipus de tractament a un cor trasplantat mitjançant intervencionisme percutani. L’intervencionisme percutani cardiològic és una àrea que ha experimentat un espectacular desenvolupament a les últimes dècades en permetre la introducció de catèters i altres dispositius a través dels vasos sanguinis, de forma mínimament invasiva, mitjançant una petita punció. És un abordatge ja molt consolidat en procediments com ara el desbloqueig de l’artèria en cas d’infart de miocardi o angina de pit (angioplàstia coronària), però que, a més, permet tractar un nombre important i cada vegada més ampli d’altres cardiopaties, entre les quals les valvulopaties.
En aquest cas, cardiòlegs de l’Hospital Universitari de Bellvitge han introduït mitjançant intervencionisme percutani un dispositiu TricValve –un nou tipus de pròtesi desenvolupat recentment i ja collocat en cors no trasplantats– que consisteix en dues vàlvules que es col•loquen, respectivament, a la vena cava superior i a la vena cava inferior, els dos vasos que subministren la sang desoxigenada a l’aurícula dreta del cor. Un cop col·locades, aquestes pròtesis realitzen la funció d’impedir el retorn de la sang que la vàlvula tricúspide no pot fer correctament.
La implantació portada a terme a l’Hospital Universitari de Bellvitge va ser un èxit i el pacient va ser donat d’alta al cap de 3 dies.
Aquest avenç ha estat possible gràcies al fet que l’Àrea del Cor de l’Hospital Universitari de Bellvitge combina una àmplia experiència i lideratge tant en intervencionisme percutani –és el centre amb l’activitat intervencionista més gran de l’estat espanyol– com en trasplantaments, amb un nivell d’excel•lència avalat per les màximes acreditacions concedides per la Societat Espanyola de Cardiologia.
El Dr. Joan Antoni Gómez Hospital, cap de la secció d’Hemodinàmica Cardíaca i Cardiologia Intervencionista de l’Hospital Universitari de Bellvitge, destaca que la patologia de la vàlvula tricúspide “ha estat relegada fins ara en relació amb altres patologies valvulars” però que “es tracta d’un problema gens infreqüent en pacients trasplantats que limita la seva la qualitat i esperança de vida, al qual calia donar una millor resposta”.
Gómez Hospital es mostra convençut que aquesta primera intervenció serà el tret de sortida “per tractar cada vegada més pacients trasplantats mitjançant intervencionisme percutani”, un fet que, d’altra banda, serà també cada vegada necessari a causa de l’augment del nombre de pacients trasplantats i dels anys de supervivència d’aquestes persones.