Un estudi en vida real liderat per l’Hospital de Bellvitge i l’IDIBELL indica que una part important de les persones amb migranya classificades com a “no respondedores” als tractaments biològics sí que experimenten millores clíniques rellevants més enllà de la freqüència de cefalea. L’anàlisi, que ha inclòs 415 persones ateses en pràctica assistencial real, mostra que fins al 50% responen al tractament, però quasi un 30% més presenten canvis significatius en el seu dia a dia tot i considerar-se “no responedors” per no reduir el nombre de dies de migranya mensuals.
Els resultats s’han publicat a la revista Headache i s’han presentat al 19è Congrés Europeu de Cefalees (EHF), celebrat a Lisboa del 3 al 6 de desembre.
Els criteris actuals se centren en el nombre de dies i no en la qualitat de vida Actualment, un tractament biològic es considera eficaç quan la persona redueix almenys un 50% dels dies de migranya mensuals (en alguns casos el 30%). Aquest criteri, però, no té en compte altres aspectes que també condicionen la qualitat de vida.
Segons l’estudi, moltes persones que no arriben a aquest llindar experimenten millores com ara una menor intensitat del dolor, una menor necessitat de medicació de rescat, menys dies d’incapacitat i una reducció dels episodis de migranya greu.
“Aquestes millores poden suposar un canvi important en la qualitat de vida, fins i tot quan el nombre de dies de migranya no disminueix de manera clara, perquè sí que ho fa el dolor, la intensitat o la discapacitat que provoca”, explica el Dr. Albert Muñoz-Vendrell, neuròleg de la Unitat de Cefalees de l’Hospital de Bellvitge, investigador de l’IDIBELL i autor principal de l’estudi.
“Aquestes dades ens ajuden a interpretar millor l’evolució de cada persona i a evitar suspendre tractaments que poden aportar beneficis reals”, afegeix.
Què són els tractaments biològics anti-CGRP? Els anticossos anti-CGRP són fàrmacs disponibles des de 2019 que bloquegen selectivament el CGRP, una proteïna implicada en els processos de dolor i vasodilatació associats a la migranya. Gràcies a la seva actuació específica sobre aquesta proteïna, són tractaments eficaços i molt ben tolerats, amb pocs efectes adversos.
L’efecte secundari més freqüent és l’estrenyiment, ja que el CGRP també és present a les neurones de l’intestí. Tot i això, es consideren una opció terapèutica segura perquè actuen únicament sobre la via del dolor associada a la migranya.
Cap a una avaluació més personalitzada de la resposta
L’equip investigador proposa incorporar indicadors més amplis per valorar la resposta als tractaments biològics, com ara la intensitat del dolor, l’impacte en la vida quotidiana, els dies d’incapacitat i la necessitat de medicació addicional.
Aquest enfocament permet una avaluació més personalitzada i ajustada a la realitat de cada persona, especialment en casos de migranya crònica.
La migranya, una de les principals causes de discapacitat al món A Catalunya es calcula que prop de 900.000 persones pateixen migranya, sobretot dones en edats joves. Els episodis poden provocar una incapacitat gairebé completa, ja que el trastorn no només causa dolor intens, sinó també intolerància als estímuls externs, dificultat per fer activitat física i nàusees.
Segons l’OMS, la migranya és la sisena malaltia més incapacitant del món i la segona causa de discapacitat entre els trastorns neurològics, només per darrere de l’ictus. Aquest impacte global reforça la necessitat d’eines que permetin valorar millor l’efectivitat real dels tractaments i millorar l’abordatge clínic d’un trastorn tan prevalent i discapacitant.
Referència bibliogràfica
Muñoz-Vendrell, A. et al. False nonresponders to anti-calcitonin gene-related peptide monoclonal antibodies: A real-world analysis beyond migraine frequency reduction. Headache. The Journal of Head and Face Pain, 2025. DOI: 10.1111/head.70012