L’IDIBELL, l’HUB i l’ICO avancen en la comprensió de les complicacions de les immunoteràpies oncològiques

-

El grup de recerca en neurooncologia de l’IDIBELL, l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’ICO ha descrit en un estudi publicat a la prestigiosa revista JAMA Neurology dos patrons clínics diferents de les encefalitis que es produeixen com a efecte secundari d’un tractament del càncer amb immunoteràpia.

Aquest treball ajudarà a fer un diagnòstic precoç i a millorar el tractament dels pacients que presenten efectes secundaris de les immunoteràpies oncològiques. La immunoteràpia és un tipus innovador de tractament contra el càncer que restaura o intensifica la capacitat del sistema immunitari per combatre el càncer. A diferència de la quimioteràpia o la radioteràpia, és un tractament específic que es dirigeix a parts molt concretes de les cèl·lules. A més, es tracta d’un tipus de teràpia que genera memòria immunològica que pot ser molt útil si el càncer reapareix uns anys després.

Tot i això, tal com també succeeix amb els altres tipus de tractaments, no està exempt de possibles efectes secundaris.

En el 2-6% de casos, les immunoteràpies amb inhibidors dels punts del control immunitari tenen repercussions neurològiques, entre les quals destaca la inflamació del cervell o encefalitis. Fins ara, les característiques clíniques d’aquestes encefalitis no s’havien estudiat de manera sistemàtica.

El grup de recerca de neurooncologia, liderat pel Dr. Jordi Bruna, coordinador de la Unitat Funcional de Neurooncologia HUB-ICO, juntament amb el CRES (Clinical Research in Solid Tumors) de l’IDIBELL, ha caracteritzat aquesta complicació amb l’anàlisi dels seus propis casos i una revisió sistematitzada dels publicats a la literatura mèdica. L’estudi ha conclòs que aquesta inflamació del cervell es pot manifestar segons dos patrons diferents, cadascun amb un pronòstic concret.

Un primer grup de pacients presenten una inflamació difusa del cervell i les meninges que es tradueix en mal de cap, febre i impediments en el llenguatge. Aquests pacients solen tenir un pronòstic favorable.

Un segon grup desenvolupen síndromes més agressives focalitzades en regions concretes del cervell. Si això es combina amb la presència d’autoanticossos al líquid cefaloraquidi, el pronòstic és molt desfavorable.