En la darrera validació, l’algoritme va detectar el 100% de les infeccions quirúrgiques i va reduir entre un 82% i un 98% les històries que calia revisar manualment
L’Hospital Universitari de Bellvitge ha implantat un sistema semiautomatitzat de vigilància de les infeccions quirúrgiques, basat en l’aplicació informàtica d’un algoritme. El sistema permet recollir les dades de manera més eficient, reduir el risc d´errors humans i disminuir substancialment la càrrega de revisió manual dels professionals de control d’infecció.
La implantació d’aquest sistema ha anat precedida d’una recerca que ha comparat la seva eficàcia amb la revisió manual tradicional dels casos. Arran dels bons resultats, des de 2025 l’Hospital de Bellvitge ha substituït la revisió sistemàtica de totes les històries clíniques per un model semiautomatitzat que concentra la valoració manual dels professionals en els casos amb indicadors de risc seleccionats per l’algoritme.
El sistema s’aplica actualment a la vigilància d’infeccions en cirurgies ortopèdiques (pròtesis totals de genoll i maluc), cirurgies cardíaques (substitucions valvulars i bypassos coronaris) i cirurgia mamària amb implant protètic.
Com a valor afegit, el projecte incorpora la digitalització integral de tot el procés. També s’ha desenvolupat un quadre de comandament per monitorar els resultats i un sistema d'enviament directe i automatitzat de les dades al programa de vigilància de les infeccions hospitalàries de Catalunya, VINCat. Aquesta integració permet agilitzar i homogeneïtzar la notificació de la informació.
Infeccions després d’una operació
Les infeccions relacionades amb l’atenció sanitària constitueixen un problema sanitari important arreu del món. A Europa, el 6% dels pacients hospitalitzats n’adquireixen alguna durant la seva estada. Entre les més freqüents hi ha les infeccions de localització quirúrgica, que poden aparèixer a la zona del cos on s’ha practicat una intervenció.
En determinades operacions, la vigilància i el seguiment d’aquestes infeccions s’estenen durant els 90 dies posteriors a la intervenció. Tradicionalment, aquesta tasca ha estat realitzada manualment pels professionals dels equips de control d’infecció i els ha requerit moltes hores de dedicació.
La informatització de les històries clíniques i dels processos hospitalaris ha obert la porta a automatitzar bona part d’aquesta tasca.
En concret, l’algoritme analitza quatre paràmetres: les peticions de cultius microbiològics, l’ús d’antibiòtics, els reingressos i les reintervencions. A partir d’aquestes dades, identifica els casos amb indicadors compatibles amb una possible infecció postquirúrgica.
D’aquesta manera, els professionals de control d’infecció concentren la revisió manual en els casos seleccionats per l’algoritme i poden dedicar més temps a altres tasques, com ara dissenyar estratègies d’intervenció o fer treball de camp a les plantes d’hospitalització.
En la validació realitzada durant 2024, el sistema va assolir una sensibilitat del 100% en totes les cirurgies analitzades, és a dir, va identificar totes les infeccions detectades durant el període d’avaluació.
L’avaluació de milers de cirurgies realitzades a l’Hospital de Bellvitge mostra que l’algoritme redueix entre un 82% i un 98% la necessitat de revisar manualment les històries clíniques, segons l’especialitat quirúrgica, mantenint una sensibilitat del 100% en la validació de 2024.
Projecte extensible a altres centres
La implantació del sistema culmina diversos anys de treball de l’Hospital Universitari de Bellvitge en aquest àmbit. El centre ja va participar en un estudi internacional d’avaluació d’aquest tipus de sistemes, coordinat per l’University Medical Center d’Utrecht, als Països Baixos, i realitzat conjuntament amb l’Hospital Amphia de Breda, també als Països Baixos, i l’Hospital Universitari Dupuytren de Llemotges, a França.
El projecte actual està liderat per la Dra. Mireia Puig-Asensio, del Programa de Prevenció i Control d’Infecció del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge, i per la Unitat de Gestió de Dades i Avaluació de l’hospital, amb la col·laboració dels serveis d’Informàtica, Farmàcia i Microbiologia, així com dels diferents equips quirúrgics implicats.
Segons assenyala la Dra. Puig-Asensio, “la clau de l’èxit i la sostenibilitat del sistema de digitalització ha estat la dedicació i el compromís multidisciplinari de tots els participants”. Així mateix, destaca que “l’èxit i la robustesa d’aquest model obren la porta a avaluar-ne l’escalabilitat i la implantació futura en altres centres hospitalaris”.