L’Hospital de Bellvitge és un hospital públic, universitari, investigador i innovador. Amb 5.200 professionals experts i compromesos, és l’hospital de proximitat dels ciutadans de l’Hospitalet i el Prat del Llobregat, i centre de referència de màxima complexitat per a 2 milions de persones, tot l’eix sud de Catalunya. Pertany a l’Institut Català de la Salut. Amb 37.803 ingressos hospitalaris, 20.734 operacions de cirurgia major, 327.152 visites de consultes externes i 104.627 urgències ateses el darrer any, és sens dubte un dels grans hospitals de referència del país.
Ara fa cinquanta anys, un 8 de novembre de 1972, va ser inaugurat amb el nom de Ciudad Sanitaria de la Seguridad Social Príncipes de España. Com no podia ser d’altra manera, el seu naixement i la seva evolució han estat sempre estretament relacionats amb el progrés de la medicina i la tecnologia i també amb el context polític, econòmic i social de cada moment. Com a hospital creat durant els anys finals del franquisme, va tenir inicialment una estructura i una direcció característiques de la rígida administració del moment. Després, va ser un dels molts protagonistes de la Transició per la importància que hi van tenir algunes protestes laborals, que van adquirir una inevitable dimensió política. Amb l’aprovació de l’estatut d’autonomia, l’hospital va ser transferit a la Generalitat.
El dinamisme econòmic dels anys vuitanta va ajudar els seus professionals a assolir algunes fites d’excel·lència que encara es recorden avui dia. Al seu voltant, s’hi van establir altres institucions assistencials, docents i de recerca que van començar a configurar un pol biomèdic de gran rellevància. Passats els Jocs Olímpics —durant els quals va ser el centre sanitari referent per a les subseus olímpiques del Baix Llobregat—, la recessió va alentir el creixement de l’hospital. Però, un cop superada la crisi, va poder emprendre una ambiciosa renovació de les infraestructures que va incloure un nou edifici per a les consultes externes. Una segona crisi va situar l’hospital en el centre de les reivindicacions ciutadanes en defensa de la sanitat pública. Després arribaria l’edifici tecnoquirúrgic, que va acollir les urgències, els quiròfans, les cures intensives i altres unitats i serveis. Des de llavors, ha continuat creixent posant el focus en la innovació, el treball en xarxa i la millora de l’experiència del pacient. La recent pandèmia de covid-19 ha tingut també, evidentment, un impacte importantíssim en l’hospital.
Amb la inestimable ajuda de la fotografia, un recurs sempre molt present i valorat en aquest hospital, us convidem a viatjar per cinquanta moments de la història del centre, en paral·lel a cinquanta instants significatius de la història del nostre país i del món.