Descobreix tots els "relats del mes"
Pensaments
Desde mi habitación (volum 1)
Em llevo, em dutxo, i vaig pensant...
Agustí, avui serà un dia gran, per què?, perquè amb un bisturí et furgaran.
Ben en dejú i a primera hora, em presento davant la supervisora.
ADMISSIONS, posa un rètol, “Bon dia: nom, cognoms i tot el que tingui de ferro”.
Somnis que podrien ser reals
Desde mi habitación, vol. II, pàg. 49
Em llevo com qualsevol dia quan la infermera de torn pica a la porta de l'habitació i el primer que fa és pujar la persiana de la finestra perquè entri el sol.
Before, After y volver a empezar
Desde mi habitación, vol. I (pag. 19)
Vivimos a distintas velocidades según nuestras vidas ocupadas. Todo suele estar medido, calculado, estipulado y normalmente no tenemos tiempo ni espacio para detenernos. Nos detenemos lo imprescindible para alimentarnos y descansar un mínimo para continuar una frenética huida hacia delante.