“RELAT-Hos m’ha ajudat amb les meves patologies i a ser una persona que lluita per la seva vida”
Què és el primer que vas pensar quan vas tenir el primer contacte amb el projecte RELAT-Hos? Com te’n vas assabentar?
Joan Guasch.- Vaig estar ingressat a diferents plantes de l’hospital des del 18 de març fins al 17 de juny del 2019. On vaig estar-m’hi més temps va ser la planta 12, concretament a l’habitació 1218, encara ho recordo. Allà hi tenia una llibreta on apuntava impressions meves cada dia. Les infermeres i auxiliars se’n van adonar, igual que la Dra. Imma Grau Garriga i els seus ajudants. Crec que es comentava molt i suposo que va arribar també a oïdes de la Sra. Antonia Castro, que va venir un dia i em va explicar que l’hospital convidava els pacients que volguessin escriure las seves coses.
Vas tenir clar des del principi que voldries participar-hi?
J.G.- Doncs m’ho vaig pensar i li vaig dir que ho intentaria. M’ho vaig plantejar com un repte. No havia escrit mai abans un relat, ja que venia d’un món laboral molt diferent.
Recordes com arribes a escriure Sueños que podrían ser reales?
J.G.- De seguida em vaig sentir confiat que tindria un moment d’inspiració i, coses de la vida, aquella nit mateixa vaig tenir un somni que al matí vaig plasmar en uns folis. Vaig sol·licitar la presència de la Sra. Antonia, que el va llegir i en acabar em mirava amb els ulls plorosos d’emocionada que estava. Vaig escriure el relat en castellà per no cometre faltes. Ja se sap, soc del 41 i en aquells temps només parlàvem en català a casa i poca cosa més! Tot va ser molt ràpid, i m’adonava que com més plasmava el meu somni més ganes tenia d’entendre el final una mica sentimental que té.
Creus que l’escriptura és una eina terapèutica important?
J.G.- Ara n’estic convençut. Estic molt agraït de l’oportunitat que va suposar per a mi RELAT-Hos, que m’ha ajudat amb les meves patologies i a ser una persona que lluita per la seva vida
Ja ens has explicat que aquesta era la primera vegada que et posaves a escriure un relat, una narració creada per tu...
J.G.- Sí, abans no havia escrit res d’aquest estil. Quan em vaig jubilar l’any 2006, després d’haver cotitzat gairebé 50 anys, un dia em vaig preguntar I ara què Joan? Què faràs? Anar pels bars? Anar a jugar a la petanca? Aleshores, em vaig plantejar respondre a dues preguntes molt concretes: D’on vens? i Cap a on vas? I així vaig estar tres anys fent recerca per les rectories de diferents poblets de l’Alt Penedès per conèixer les meves arrels. Aquella va ser la primera vegada que escrivia un relat. Ara torno a estar en una residència fent rehabilitació, i com que el tema sembla que s’allarga, he llegit ja diversos llibres sobre les històries medievals de poblets de la comarca. Ara fa unes setmanes que em van tornar a venir ganes de posar-me a escriure i ja porto mitja dotzena de petites històries en format de Relat-Hos, Alguns ja li he enviat a la Sra. Antonia. Puc escriure’n molts més, perquè gràcies a Déu tinc força memòria.
Per acabar, ens pots recomanar un llibre?
J.G.- Quan agafo un llibre, si m’interessa, de seguida prenc el paper del protagonista i així ric, ploro... i em sento molt bé. Podria recomanar La catedral del Mar, per exemple, o El fil de la memòria, d’Isabel Berenguer. Però amb els llibres que gaudeixo més són els que estudien la ciència de la genealogia. També he començat un esborrany de les meves memòries que comença des que tenia quatre anys.