“Quan veus el text escrit, és com s’hi t’haguessis alliberat d’un pes i no et fes tant de mal”
- Què vas pensar quan vas tenir el primer contacte amb el projecte RELAT-Hos? Com el vas conèixer?
- Carme Anguera.- Vaig veure un anunci penjat a la paret de la sala d’entrada a les habitacions. Normalment no en faig massa cas perquè són moltes informacions i no m’interessen gaire. Com que hi vaig passar diverses vegades, em va començar a cridar l’atenció i, finalment, vaig pensar per què no? Ho provo? Vaig demanar paper i boli, perquè no en tenia, i em vaig posar a la feina. Mai vaig pensar que es publicaria en un llibre.
- Vas tenir clar des del principi que voldries participar-hi?
- C.A.- No vaig tenir clar de participar-hi fins que no em vaig posar a escriure i vaig veure que ho podia fer. Jo no volia oblidar tot el que havia viscut quan vaig estar cinc setmanes a l’UCI i una bona manera de no oblidar-ho era escriure-ho. Quan ho vaig escriure ja havia passat un any, però encara ho tenia molt present. No volia fer un relat imaginatiu, sinó que volia explicar les meves pròpies vivències. Penso que poden ajudar a altres persones malaltes i a personal sanitari. Els metges i les infermeres tampoc coneixen prou bé tot el que està vivint i pensant el pacient.
- Quines sensacions vas tenir en veure el teu relat publicat al llibre?
- C.A.- Jo pensava que farien una selecció dels textos escrits i mai vaig pensar que el meu hi seria. Va ser una emoció molt gran. Recordo aquell dia de Sant Jordi quan ens van citar a la sala d’actes, ens van anomenar, ens van donar els llibres, ens van felicitar...i també recordo que van esmentar que alguns escriptors de relats ja no hi eren, fet que em va entristir. Vaig pensar en la immensa sort que tenia de poder-hi participar i vaig valorar la vida, la família i les amistats encara més!
- Creus que l’escriptura és una eina terapèutica important?
- C.A.- Sens dubte! Escriure és una eina terapèutica important. Et permet aprofundir en els teus pensaments més íntims i les teves preocupacions. Quan veus el text escrit és com si t’haguessis alliberat d’un pes i no et fes tan de mal. T’ajuda a posar les idees en ordre i aclarir els teus pensaments.
- ¿Recordes com arribes a escriure el teu relat (d’una tirada, a poc a poc en diferents dies…)
- C.A. Vaig escriure’l d'una tirada, sense pensar-hi gaire. No ho volia oblidar i ara m’agrada molt tenir-ho escrit. De tant en tant, ho rellegeixo i, a més a més, ho comparteixo amb familiars, amics o coneguts que passen situacions de patiment semblant. Després d’escriure-ho el vaig rellegir, hi vaig fer algun retoc de forma i el vaig deixar llegir a la meva filla. Li va semblar bé i el mateix dia el vaig entregar a les infermeres. De moment, no sabien gaire de què anava i no sabien què fer-ne ni a qui ho havien d’entregar. Aviat ho vam aclarir i va arribar a les mans de les promotores d’aquesta bona idea.
- Escrius habitualment?
- C.A.- No escric habitualment. Només quan em cal aclarir alguna situació, tinc algun problema, ....sembla que t’ajuda a veure-ho més clar perquè abans d’escriure has de seure i pensar. Tota la meva vida professional he ensenyat a escriure i llegir perquè sóc mestra i, tant de bo, alguns dels meus alumnes hagin descobert aquesta realitat, aquesta eina d’autoajuda tan important. Llegir sí que ho faig molt. És una de les meves aficions. No sé passar un dia sense llegir una mica.
- Per acabar, ens pots recomanar un llibre?
- C.A.- Us en recomanaré dos. El primer el vaig llegir fa molts anys i de tant en tant encara el trec: Vés on et porti el cor, de Susana Tamaro. És una obra molt intimista on una àvia escriu una carta a la seva néta. El segon és L'elegància de l'eriçó, de Muriel Barbery. És la història d'una portera molt culta que vol amagar als veïns la seva àmplia cultura. Segur que us agradaran!