Parkinson: què cal saber

És una malaltia no hereditària, resultat d’un envelliment prematur d’una part del tronc del cervell

És una malaltia no hereditària, resultat d’un envelliment prematur d’una part del tronc del cervell, denominat  substància negra, on es produeix la dopamina, una substància imprescindible per al control del moviment per part del sistema nerviós i per aconseguir uns moviments fluids i àgils.  El dèficit prematur de l’alliberació d’aquesta substància produeix la síndrome parkinsoniana.

S’estima que l’afectació clínica es manifesta quan s’ha produït una disminució per sota del 30% de la quantitat de reserva de dopamina d’aquesta part del cervell, que es diu substància negra.

Alentiment del moviment i bradicinèsia, tremolor de les mans sobretot en repòs quan no fan cap moviment i rigidesa, el que comporta un caminar lent i encorbat. A aquests se sumen altres símptomes no relacionats amb el moviment, com ara trastorns de la conducta en forma de control dels impulsos i obsessions, ludopatia, en forma de baix estat anímic, alteració de la sudoració, dolor, etc.

Tenim un diagnòstic en fase presimptomàtica en pacients amb trastorn de la son amb somnis molt viscuts amb agitació i agressivitat.

Alteració de l'olfacció en forma de falta d’olfacte (anòsmia o hipòsmia) o inclús una olor característica a causa de la secreció de glàndules sebàcies localitzades a l’esquena.

L’afectació clínica ben descrita d’una persona amb tremolor i marxa encorbada i amb lentitud junt amb les proves d'imatge descartant altres malalties i bona resposta a medicació reafirma  el diagnòstic de malaltia. Noves proves radiològiques poden ajudar en casos dubtosos a poder diagnosticar amb menys possibilitat d’error la malaltia de Parkinson.

Tenim un gran ventall de tractaments per al Parkinson, però que cal ajustar i combinar segons necessitat i que en retarden l'evolució inclús començant la prescripció en èpoques primerenques del diagnòstic. En casos complexos molt concrets i quan s’ha exhaurit l'efecte dels tractaments farmacològics orals ens podem beneficiar de tractaments quirúrgics mitjançant estimuladors profunds  o aportació de medicació per gastrostomia, que fa un efecte més ràpid. Tot i això, és cert que amb aquest tractament cal una valoració estrica i control previ per especialistes en la malaltia i amb valoracions multidisciplinàries amb neurocirurgia i altres especialitats, com digestius abans de procedir a qualsevol intervenció quirúrgica d’aquest tipus.

No és hereditària, encara que existeix una predisposició en cas de tenir algun familiar afectat. Si bé cal diferenciar-la en etapes primerenques de la malaltia d’altres malalties d'aparició en joves amb herència ben definida, com són la malaltia de Huntington, Wilson.

En principi no existeixen problemes a excepció que es presenti amb problemes cognitius o important afectació del moviment o de la fluïdesa del moviment.

Servei de Neurologia