- Com és el teu primer contacte amb RELAT-Hos? Com coneixes el projecte?
Doncs jo estava ingressada a l'Hospital de Bellvitge, cap el 2018, i portava alguns dies en una situació una mica difícil després d'una intervenció quirúrgica i ningú em podia col·locar la via. Crec que era de nit quan l’Antònia va venir a veure’m. Jo ja la coneixia, però no sabia que estava darrera del projecte, que fins aleshores no coneixia. Jo estava en un moment dur i va ser ella qui em va poder posar la via. Em va explicar que quan tingues ganes, si m’agradava escriure i em venia de gust podia participar en RELAT-Hos, que pot ser m’ajudaria. I tot va començar així.
- I a partir d’aquí vas tenir clar que hi participaries?
Aquella nit l’Antònia va marxar i mentre la meva cunyada s’acomiadava d’ella recordo que vaig començar a pensar que si que volia escriure. Tot i això tenia molts dubtes sobre si el que podia explicar era prou important com per a deixar-ho escrit , però la veritat és que sempre m'havia agradat escriure i aleshores ja va començar a funcionar aquell engranatge de com començaria aquella història i per on aniria.
- I aleshores el vas escriure mentre estaves ingressada?
Vaig escriure ingressada, però no el lliuro en aquell moment. Potser un mes després li vaig preguntar a l’Antònia si encara estàvem a temps, i em va dir que es clar que encara podia lliurar-lo. Després, la meva malaltia m’ha portat diferents vegades més a Bellvitge i ha fet que també escrigués als volums 3r i 4rt. I si hi ha un 5è volum segurament també i seré, perquè malauradament he estat més vegades ingressada i he seguit escrivint.
- Això et converteix en una veterana del projecte RELAT-Hos...
El primer relat es va dir Oportunidades perquè ho vaig tenir claríssim, només va marxar l'Antonia i el concepte ‘oportunitat’ se’m va instal•lar al cap. Més endavant, sempre que he hagut de fer un ingrés a Urgències, he pensat en aquella llavor com l'oportunitat i recordo que per a mi és una altra eina més. Estan les eines terapèutiques, del personal que s'acosta a tu, farmacològiques i d’expertesa, però escriure és una altra i a mi m’alleuja.
- Després has participat en dues edicions més del recull de RELAT-Hos...
Si, tinc el privilegi, i potser també la creu, d'haver publicat en tres dels altres llibres del projecte, perquè la meva malaltia és una malaltia crònica, hi ha ingressos, hi ha intervencions quirúrgiques, i bé, ha anat així.
- Què vas sentir en veure el teu relat publicat?
Era la primera vegada i va ser com una cosa màgica, perquè allò que havies escrit realment cobrava entitat. És alguna cosa teva que es materialitza, que té cos i que queda amb una permanència. Avui en dia tot succeeix ràpid i és efímer. Estem sobreinformats i sobrestimulats, i el llibre encara guarda aquella cosa: tu t'apropes si vols, ell no ve a tu, sinó que tu tries el moment en que l'obres. He fet les lectures dels quatre llibres de RELAT-Hos, de totes les històries dels meus companys, de forma aleatòria. De vegades m'he trobat amb el meu, de vegades m'he trobat amb un altre, de vegades m'ha passat que he obert moltes vegades el mateix i em feia sentir malament perquè aleshores no estava llegint el d’algu altre, i he anat al de darrere o al de davant... Al final tu estàs triant.
- Creus que l’escriptura té una capacitat terapèutica?
De vegades no saps ben bé què vols llegir, estàs malament i aquest és un llibre que també ens pot acompanyar. Llegir els relats d’altres companys m'ha fet veure que els hi passaven coses semblants. Són llibres amb agraïments molt profunds, i mira, és una cosa molt boja, però a Bola de drac els superguerrers de l'espai fan el kamehameha amb tota la força. Doncs aquests relats són com un kamehameha per mi. Són com una bola d'energia que va allà on tu necessites. M'he dedicat al creixement personal i coneixia tècniques on es fa servir també l'escriptura com a reforç, com a canvi de creences, com a moltes coses. Coneixia aquest potencial, però ara he pogut comprovar en persona que l’escriptura lliure té també beneficis terapèutics. No sé si hi ha alguna manera de quantificar això, perquè les qüestions emocionals o de l’ànima són difícils de testejar, però en el moment que tu t'hi sents millor, no hi ha res que pugui posar-ho en dubte, això és irrefutable. I aquest efectes terapèutics s’estenen a les persones, amics i família, que m’acompanyen. La capacitat d’escriure ens arrela a la nostra autonomia. Tot i l’impacte de la malaltia et permet retrobar-te amb tu més enllà de la situació. Recordo, per exemple també, gravar idees en el mòbil quan per estar connectada a tantes coses no podia escriure. Això em dona moltíssima capacitat sobre mi mateixa i també es autogestió, autocura, autoescolta, A mi m'ha alleugerit.
- I acabem l’entrevista amb alguna recomanació lectora que vulguis compartir...
M'agrada molt la novel•la negra, de suspens, nòrdica. Per exemple Camilla Läckberg. Llegeixo cada nou llibre seu, perquè m'encanta i m'enganxa molt. L’últim que he llegit i recomano és El niu del cucut. I també El poder de las palabras, del neurocientífic Mariano Sigman.