- Mite 1: després d'operar-me de càncer de mama tinc un alt risc de desenvolupar un limfedema al braç
- Mite 2: no haig de mobilitzar el braç de la mama intervinguda, podria causar limfedema, o, si ja el tinc, empitjorar-lo
- Mite 3: aixecar objectes de pes o realitzar exercici pot provocar limfedema o empitjorar-lo si ja el tinc
- Mite 4: les extraccions de sang o el mesurament de pressió sanguínia mai han de ser realitzades al braç de la mama intervinguda de càncer ja que pot ocasionar limfedema
- Mite 5: no puc viatjar en avió, ja que desenvoluparia limfedema o empitjoraria el que tinc
- Mite 6: no vaig a la platja a l'estiu perquè el sol és perjudicial per al limfedema o pot ajudar a desenvolupar-lo
- Autoria
No, en realitat, el més normal és que després d'una cirurgia de càncer de mama amb gangli sentinella, fins i tot amb limfadenectomia, és no desenvolupar limfedema. En un estudi de seguiment durant 3 anys després de la cirurgia de càncer de mama, realitzat amb les nostres pacients de l'Hospital Universitari de Bellvitge, el 91% de les pacients no van desenvolupar limfedema, és a dir: la major part d'elles no van tenir limfedema en aquest període de seguiment.
Després de la cirurgia, quan el cirurgià determini que no hi ha risc de dehiscència de sutura, s'ha d'incorporar el braç de la mama intervinguda en qualsevol activitat de la vida diària com, per exemple, neteja personal, activitats de lleure, exercici i treball.
La reincorporació a aquestes activitats és progressiva, s' ha de promoure conforme vagin remetent les molèsties postquirúrgiques.
Que el braç torni a mobilitzar-se el més aviat possible quan no hi hagi risc de dehiscència de sutura, no causa risc de desenvolupar limfedema ni empitjora el limfedema un cop instaurat.
Durant molt de temps, es va preveure les pacients amb càncer de mama perquè evitessin l'exercici amb l'extremitat afectada, sota el supòsit que l'exercici augmentaria el risc de presentar limfedema. No obstant això, els treballs científics de les últimes dècades han obligat a canviar aquesta premissa.
Actualment disposem de prou evidència sobre la seguretat de l'exercici en les pacients amb càncer de mama en risc de patir limfedema o que ja el presentin.
Tot i no conèixer-se del tot els mecanismes fisiològics que hi intervenen, sembla que els beneficis es deriven de l' activació del bombament musculoesquelètic, que afavoreix el retorn venós i limfàtic, així com de l' estimulació del sistema simpàtic que regula els vasos limfàtics.
L'exercici que ha demostrat millor la seva eficàcia, és l'exercici de resistència, amb càrrega progressiva, és a dir no es recomana començar a aixecar manques molt pesades amb els braços si la pacient no està acostumada, igual que una altra persona qualsevol que no hagi estat intervinguda de càncer de mama. Per la qual cosa es recomana començar amb poc pes, i anar-lo incrementant-lo de manera personalitzada i progressiva.
Qualsevol exercici que integri els braços mobilitzant-los, és beneficiós per ajudar al retorn limfàtic-venós.
Uns exemples d' aquests exercicis són, la marxa nòrdica, el rem, pilates, natació, el·líptica, qualsevol tipus de ball que inclogui les extremitats superiors, o realitzar peses progressives amb moviment de braços.
No hi ha evidència que les extraccions sanguínies siguin un factor de risc per desenvolupar limfedema.
L'únic problema de les extraccions és que al cap i a la fi són una porta d'entrada de patògens, per la qual cosa, si tenim la possibilitat de poder realitzar l'extracció a l'altre braç, seria una bona opció.
Amb un limfedema ja establert, qualsevol ferida ja sigui per picada de mosquit, per un rasclet en treball de jardineria, etc... pot ser un factor de risc per desenvolupar una limfangitis, però no per desenvolupar limfedema en un braç sa.
Fa anys, viatjar amb avió, igual que l'exercici físic o realitzar treball amb el braç de la mama intervinguda, estava denostat.
Tampoc hi ha evidència al respecte quant als canvis de pressions en viatges en avió, per la qual cosa es recomana a les pacients realitzar vida el més normal possible.
En realitat, estar tombat durant hores al sol del migdia al juliol o agost no és el més recomanat per a ningú, estiguis intervingut de càncer de mama o no ho estiguis.
El que es pretén és que el braç no assoleixi altes temperatures, i que evitem cremades, pel mateix principi d'evitar ferides a les extremitats superiors, perquè no hi hagi portes d'entrada a patògens que podrien causar limfangitis en una extremitat amb limfedema.
Tot i això, passejar al sol de la tarda o en les primeres hores del matí, evitant les hores de sol més malmeses (les del migdia) ja sigui a la muntanya o a la platja, és molt beneficiós, i no és factor de risc per desenvolupar limfedema ni empitjoraria un limfedema ja establert.
Servei de Rehabilitació