La recerca, liderada pel Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), ha establert que quan es detecta incidentalment amiloïdosi a la pròstata gairebé sempre es tracta de la variant sistèmica de tipus TTR de la malaltia, associada a l’envelliment
Aquest tipus d’amiloïdosi té un tractament específic que, instaurat precoçment, millora la supervivència i la qualitat de vida
Les amiloïdosis són un grup de malalties en què diferents tipus de proteïnes es pleguen anormalment, es dipositen als teixits i n’acaben comprometent la funció. Aquests dipòsits poden ser locals o sistèmics.
Tot i ser poc coneguda fa només 25 anys, actualment es considera que l’amiloïdosi TTR (per dipòsit de la proteïna Transtiretina) és la forma més freqüent d’amiloïdosi sistèmica associada a l’envelliment. Abans coneguda com a amiloïdosi cardíaca senil, avui sabem que els dipòsits es poden trobar en diversos òrgans i teixits, anys abans que es manifestin símptomes cardíacs que poden arribar a ser greus.
El diagnòstic precoç d’aquesta forma d’amiloïdosi sistèmica és difícil, ja que els seus principals símptomes se superposen i es confonen sovint amb manifestacions habituals de l’envelliment.
Una recerca liderada per la Dra. Maria Pané i el Dr. Enric Condom, del Servei d’Anatomia Patològica de l’HUB i investigadors de l’IDIBELL, i en què també han participat els serveis de Radiologia, Urologia i Medicina Interna de l’hospital, ha comprovat que la pròstata és un dels teixits on es diposita amiloide en els casos d’amiloïdosi sistèmica (especialment de tipus TTR), un fet molt poc conegut fins ara.
Els autors varen trobar, de manera incidental, mínims dipòsits d’amiloide en biòpsies de pròstata de 40 pacients, d’entre milers de biòpsies practicades per sospita de càncer prostàtic entre 2001 i 2022. L’estudi immunohistoquímic va permetre confirmar la troballa i determinar el tipus d’amiloide en més d’un 80% dels casos. Molt majoritàriament corresponia a amiloide TTR. Només quatre dels pacients comptaven amb un diagnòstic previ d’amiloïdosi sistèmica (tots ells no TTR).
En revisar les històries clíniques dels pacients on s’havia detectat dipòsit d’amiloide, els autors de l’estudi, que ha publicat la revista Histopathology, van comprovar que tots tenien, com a mínim, un dels símptomes descrits com a característics de l’amiloïdosi sistèmica TTR: síndrome del canal carpià bilateral, pèrdua auditiva i problemes osteoarticulars (tendinopaties, estenosi de canal lumbar, artrosi), entre d’altres.
Es tracta de la sèrie més extensa publicada fins ara de pacients en què es diagnostica amiloïdosi a la pròstata. Tal com explica la Dra. Maria Pané, investigadora principal del treball, “l’impacte clínic potencial i el benefici que podem obtenir d’aquest diagnòstic incidental és important, perquè un percentatge indeterminat dels pacients amb amiloïdosi sistèmica TTR acaben desenvolupant una cardiopatia, que si es diagnostica i es tracta precoçment, permet una millora significativa en la qualitat de vida i la supervivència dels pacients”.
A més de fer palès que la pròstata és un teixit diana per als dipòsits d’amiloide, el treball de l’HUB també pretén contribuir a difondre entre els professionals el quadre clínic de l’amiloïdosi sistèmica TTR, que cursa sobretot amb simptomatologia musculoesquelètica i neurosensorial i remarcant que no tots els pacients amb aquesta forma d’amiloïdosi tenen afectació cardíaca.
Addicionalment, es recorda la utilitat de revisar qualsevol mostra de biòpsia en pacients amb símptomes sospitosos d’amiloïdosi sistèmica, per tal d’intentar detectar dipòsits d’amiloide que haguessin passat desapercebuts, explica la Dra. Pané.
Article de referència
Clinical relevance of amyloid in prostate samples: a report on 40 patients Histopathology, 5 de juliol 2022