Un estudi realitzat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l'IDIBELL ha caracteritzat genèticament les soques del gènere bacterià Haemophilus identificades en el Servei de Microbiologia de l’Hospital. Dues espècies d’aquest gènere, H. influenzae i H. parainfluenzae, són patògens oportunistes que colonitzen el tracte respiratori superior i l’aparell urogenital.
Tot i que les dues espècies estan estretament relacionades, H. influenzae predomina en pacients amb infeccions respiratòries cròniques, mentre que H. parainfluenzae s’associa cada vegada més a malalties de transmissió sexual i presenta una alta prevalença de soques multiresistents, el que suposa un important desafiament terapèutic. En aquest estudi publicat a la revista Journal of Antimicrobial Chemotherapy, es van analitzar les diferències en la resistència de H. influenzae i H. parainfluenzae a macròlids, un tipus d’antibiòtic usat com a profilàctic, a partir de 3.066 mostres recollides a l’Hospital de 2018 a 2021.
Aquest treball ha trobat nivells més elevats de resistència a H. parainfluenzae: 10.2% de les mostres analitzades vs 2,6% en H. influenzae. Els pacients colonitzats per soques resistents havien rebut tractament previ amb aquest antibiòtic, ja sigui per malalties respiratòries cròniques o per malalties de transmissió sexual. Això posa de manifest la importància de vigilar els nivells de resistència a aquest fàrmac tan utilitzat en aquestes patologies.
Tot i que les dues espècies pertanyen al mateix gènere, l’anàlisi genòmica va mostrar diferències significatives en l’adquisició de resistència, sent més freqüent l’adquisició de gens per transferència horitzontal – entre diferents espècies – en H. parainfluenzae. A H. influenzae també es van detectar elements genètics mòbils, per exemple ICEHpaHUB8, que confereix resistència a quatre famílies d’antibiòtics. Aquesta dada és rellevant per l’impacte clínic que té l’intercanvi de resistències entre bacteris en un mateix hàbitat.
En conclusió, aquest treball destaca la importància de vigilar els nivells de resistència i la presència d’elements genètics mòbils, especialment en H. parainfluenzae, un patogen cada vegada més reconegut com un important reservori de mecanismes de resistència.