L’Hospital de Bellvitge estudia en assaig clínic l’eficàcia d’Efavirenz, un antiretroviral contra el VIH per al tractament de Niemann Pick tipus C.
El descobriment dels bons resultats del fàrmac en ratolins obre l’esperança que l’Efavirenz pugui pal•liar el deteriorament cognitiu i problemes d’aprenentatge i comportament.
Un assaig clínic a l’Hospital Universitari de Bellvitge aportarà noves expectatives de tractament per als pacients de Niemann Pick tipus C, una malaltia minoritària d’origen genètic sense cura. L’estudi té com a objectiu determinar l’eficàcia i la seguretat de l’Efavirenz per ajudar a pal•liar el deteriorament cognitiu i problemes d’aprenentatge i comportament, millorant la qualitat de vida dels pacients. Es tracta d’un fàrmac antiretroviral que des de fa molts anys es fa servir contra el VIH i del qual ja es disposa de l’especialitat farmacèutica genèrica.
La nova activitat terapèutica d’Efavirenz va ser descoberta en el marc d’un projecte d’investigació bàsica en Neurobiologia, dirigit per la doctora María Dolores Ledesma, al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid entre 2014 i 2020. La bona resposta en els animals, en els que el fàrmac ha millorat la funció d’un enzim que regula la distribució del colesterol en la sinapsi, ha obert l’esperança que es pugui traslladar a humans.
Liderada pel neuròleg Jordi Gascón, cap de secció del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i investigador de l’IDIBELL, amb la col•laboració del farmacòleg clínic Sebastià Videla, responsable de la Unitat de Suport a la Recerca HUB-IDIBELL, ara s’ha iniciat la recerca translacional per validar l’ús de l’Efavirenz en pacients a l’Hospital Universitari de Bellvitge.
L’assaig reglat compta amb la participació de 14 dels 27 pacients majors de 14 anys diagnosticats de Niemann Pick tipus C a l’Estat. Fins al moment, no existeix cura capaç d’acabar amb la malaltia de Niemann Pick -que afecta 1 de cada 150.000 persones-, ja que es desconeix què l’origina. La previsió és que l’estudi duri 52 setmanes, és a dir, un any. L’assaig s’ha finançat íntegrament a partir de la beca d’investigació Juan Girón de la Fundació Niemann Pick Espanya, amb seu a Lleida, que compta amb el suport de famílies afectades, amics, voluntaris i altres col·laboradors. Organitzacions homònimes europees i internacionals han manifestat la voluntat de replicar el disseny d’aquest estudi per dur-lo a terme en l’àmbit mundial per avançar en molts camps de la malaltia. No obstant això, caldria aconseguir suport per comptar amb el finançament necessari per engegar-ho.
Una malaltia progressiva i fatal sense cura
Sota el paraigua de la malaltia de Niemann Pick s’engloba un grup heterogeni de malalties d’acumulació lipídica lisosomal, que s’han classificat en quatre subgrups, de la A a la D. Els tipus A i B (ASMD) no tenen tractament. Fins ara, l’únic tractament disponible a Europa és Miglustat, un fàrmac capaç d’inhibir l’enzim responsable del primer pas per a la síntesi de glucoesfingolípids, que es limita al tractament de les manifestacions neurològiques tant en pacients adults com pediàtrics en els tipus C i D, una variació del tipus C.
La malaltia de Niemann-Pick tipus C es transmet per herència autosòmica recessiva, és neurodegenerativa i provoca un problema en el transport de colesterol i esfingolípids en els lisosomes, unes vesícules de les cèl•lules encarregades del trànsit de substàncies. Així, doncs, es produeix una acumulació d’aquestes substàncies lipídiques que fan que la cèl•lula i, més concretament la sinapsi, no funcioni bé.
Els pacients poden començar a experimentar símptomes a diferents edats, des de nadons fins a adults. Presenten símptomes clínics molt diversos, normalment amb afectació del sistema nerviós i amb afectació visceral al fetge, la melsa i, en casos més greus, als pulmons i, en darrera instància, al cervell.
De fet, l’afectació en el sistema nerviós és molt variable: des de dificultats cognitives a problemes de conducta i psiquiàtrics, epilèpsia, limitació del moviment dels ulls, distonia, atàxia o esplenomegàlia, entre d’altres. “L’ús efectiu de l’Efavirenz en humans significarà una major esperança i qualitat de vida per als pacients i les seves famílies, ja que els ratolins han millorat cognitivament, tenen una millor conducta i viuen molt més”, ha apuntat el Dr. Jordi Gascón, coordinador de l’assaig clínic i membre del Grup de Malalties Minoritàries de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
“Gràcies al treball en xarxa d’una investigadora, un clínic i un farmacòleg expert en regulació es podria arribar a aconseguir un impacte significatiu en la vida de famílies i pacients d’una malaltia que és molt dura. Hem compartit la sensibilitat per ajudar de forma desinteressada i sense ànim de lucre aquestes famílies. Esperem disposar de resultats positius a escala local per poder compartir aquest coneixement amb la xarxa internacional de recerca en Niemann Pick i malalties minoritàries en un futur pròxim”, afirma el Dr. Videla, responsable de la Unitat de Suport a la Recerca HUB-IDIBELL.