Primer assaig clínic d’un tractament que ataca el càncer de pulmó i la metàstasi al cervell a la vegada

-

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Hospital de Bellvitge duen a terme el primer assaig clínic dirigit a pacients amb càncer de pulmó amb metàstasi al cervell no tractades. L’estudi demostra que la combinació de quimioteràpia i atezolizumab, un anticòs que estimula la capacitat del sistema immunitari per atacar les cèl·lules canceroses, és un tractament eficaç.

Un equip d'investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l'Institut Català d'Oncologia i l’Hospital de Bellvitge duu a terme el primer assaig clínic dirigit a pacients amb càncer de pulmó amb metàstasi al cervell no tractades. L'assaig, publicat avui a la revista Journal of Clinical Oncology, demostra que la combinació de quimioteràpia i immunoteràpia aplicada des del moment del diagnòstic és eficaç tan al pulmó com al cervell. Això permet atacar els dos fronts des d’un inici, mantenint estables els tumors del cervell durant 7 mesos, moment en el que la radioteràpia cranial passarà a ser necessària.

El càncer de pulmó és el tumor sòlid que més habitualment fa metàstasi al cervell. De fet, gairebé un quart dels pacients diagnosticats en presenten en el moment del diagnòstic. Tradicionalment, abans d’administrar un tractament que actuï a tot el cos, es tracten les metàstasis del cervell amb radioteràpia cranial. Això pot endarrerir l’aplicació del tractament sistèmic i desafortunadament té un impacte negatiu en el funcionament neurològic, en especial quan la disseminació del tumor obliga a aplicar la radioteràpia a tot el cervell.

"La combinació de quimio-immunoteràpia que utilitzem en aquest estudi ha demostrat ser eficaç tant a nivell cerebral com a la resta del cos i ens permet posposar l'ús de la radioteràpia cerebral.  A més, podem seguir administrant la quimio-immunoteràpia inclús quan s’ha hagut d’administrar la radioteràpia, permetent-nos actuar sobre la malaltia de tot el cos en tot moment”, apunta el Dr. Ernest Nadal, cap del grup de recerca en Tumors Toràcics de l'IDIBELL i l'Institut Català d'Oncologia i líder del projecte.

Combinació de quimioteràpia i immunoteràpia sense afectació neurocognitiva

En aquest assaig en fase 2, promogut pel Grupo Español de Cáncer de Pulmón, s'han inclòs 40 pacients als quals se'ls ha administrat Carboplatí i Pemetrexed com a quimioteràpia, combinat amb Atezolizumab, un anticòs que estimula la capacitat del sistema immunitari per atacar les cèl·lules canceroses.

Els resultats de l'estudi mostren que amb la quimio-immunoteràpia gairebé tots els pacients que responen a nivell sistèmic també ho fan a nivell cerebral. De fet, més del 40% dels pacients redueixen parcialment o totalment la malaltia. A més, manté estables les metàstasis del cervell uns 7 mesos, més del doble que amb el tractament convencional.

"Fins ara als pacients amb metàstasi cerebral se'ls excloïa dels assajos clínics si no havien sigut tractats prèviament amb radioteràpia cerebral. Nosaltres volíem dissenyar una aproximació terapèutica específica per ells. Per aquest motiu hem posat gran atenció en els efectes que tenia en el cervell aplicar el tractament sistèmic des d’un inici i posposar la radioteràpia", explica el Dr. Jordi Bruna, autor de l'article, cap del grup de recerca en Neuro-Oncologia de l'IDIBELL i coordinador de la Unitat Funcional de Neuro-Oncologia de l'Institut Català d'Oncologia i l'Hospital Universitari de Bellvitge.

Per poder estandarditzar els resultats, es van utilitzar criteris internacionals per fer seguiment de l'evolució de les metàstasis cerebrals durant el tractament. A més, es va sotmetre els pacients a avaluacions neuropsicològiques per conèixer el seu estat cognitiu en tot moment.

Valentín Navarro, coautor de l'article i coordinador de la Unitat de Recerca Clínica de l'Institut Català d'Oncologia, explica que han utilitzat un mètode estadístic innovador que permet analitzar en temps real l'eficàcia i seguretat del tractament. "Així hem pogut assegurar que cap pacient ha traspassat el llindar de seguretat que havíem establert en un inici", comenta.