El nou model se sincronitza amb el ritme natural del cor, cosa que el fa menys agressiu i més eficient.
Aquests tipus de dispositius asseguren el ritme cardíac i la pressió arterial durant procediments percutanis d’alt risc, i es retiren un cop acabada la intervenció.
La Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, liderada pel Dr. Joan Antoni Gómez Hospital, ha estat la primera d’Espanya que ha utilitzat un nou model d’assistència ventricular mecànica d’implantació percutània. La principal novetat que presenta aquest nou model, anomenat iVAC 2L, és que bomba la sang del ventricle esquerre a l’artèria aorta sincronitzant-se amb el ritme natural del cicle cardíac del pacient, cosa que el fa menys agressiu i més eficient.
Els especialistes de la unitat, que van implantar el primer d’aquests dispositius el passat 2 de febrer i recentment han abordat el quart cas amb èxit, detallen que aquest sistema permet donar suport mecànic circulatori al cor durant intervencions coronàries percutànies d’alt risc.
Així, permet realitzar procediments percutanis per tractar l’estrenyiment de les artèries de cor (angioplàsties) amb la seguretat de mantenir el pacient hemodinàmicament estable (sense disminució important de la pressió arterial) durant la intervenció. En concret, està indicat en pacients amb disminució moderada o severa de la funció ventricular esquerra, amb malaltia coronària multivàs, o amb malaltia del tronc coronari esquerre.
El dispositiu s’introdueix per l’artèria femoral. La punta del catèter es posiciona en el ventricle esquerre (posició que constitueix el punt de succió), i la vàlvula mecànica bidireccional se situa a l’altura de l’aorta ascendent, just a l’alçada de les artèries coronàries (posició que constitueix el punt d’ejecció). A continuació s’activa la bomba externa, que se sincronitza amb l’electrocardiograma o la pressió aòrtica del pacient, i bomba la sang mentre dura tot el tractament, aspirant la sang durant la sístole i ejectant-la a l’aorta ascendent durant la diàstole. Un cop acabat el tractament d’alt risc, es retira el suport ventricular.
Aquesta tecnologia no exigeix un llarg aprenentatge als especialistes, ja que el seu muntatge i preparació no són complexos en comparació amb altres dispositius similars. A més, la tècnica d’implantació i la de reposicionament del catèter, si és necessària, són ràpides, senzilles i segures.