Clemente García-Hidalgo rep l'ESNR Scientific Award 2026 com a primer autor d'un estudi dirigit per Albert Pons-Escoda, neuroradiòleg de l'IDI · Metropolitana Sud a l’Hospital de Bellvitge, que explora nous biomarcadors de ressonància per millorar el diagnòstic dels tumors cerebrals abans de la cirurgia.
La Societat Europea de Neuroradiologia (ESNR) atorga aquest premi al primer autor, menor de 40 anys, d’un treball científic destacat. L’estudi guardonat, publicat a l'European Journal of Radiology, és fruit de la col·laboració entre professionals de l'IDI · Metropolitana Sud a l'Hospital Universitari de Bellvitge i dues unitats de l'IDIBELL: la Unitat de Neuro-Oncologia i el Grup de Biomarcadors d'Imatge, i forma part d’una línia de recerca en neurooncologia que busca extreure cada vegada més informació biològica de les imatges de ressonància.
García-Hidalgo, resident de Radiologia a l’Hospital General Universitario Morales Meseguer de Múrcia, fa la tesi doctoral a l’IDIBELL sota la direcció de Pons-Escoda i d’Ignacio Martínez-Zalacaín, que n’han supervisat el desenvolupament. Pablo Naval-Baudin, neuroradiòleg de l’IDI · Metropolitana Sud, i la resta del Departament de Neuroradiologia, dirigit per la Dra. Mónica Cos, també hi han participat.
No és la primera vegada que aquesta línia de recerca obté el reconeixement de l’ESNR. El 2024, Pons-Escoda va rebre aquest premi pels seus treballs sobre l’anàlisi avançada de la perfusió per ressonància magnètica en el diagnòstic prequirúrgic dels tumors cerebrals, inclosa l’aplicació d’eines d’intel·ligència artificial. Dos anys després, el guardó recau en un investigador format sota la seva direcció. Així, treballs liderats per l’Àrea de Neuroradiologia de l’IDI a Bellvitge, una secció de caràcter eminentment assistencial, han estat premiats en dues de les tres últimes edicions, cosa que evidencia la consolidació d’aquesta línia de recerca.
Una mesura fiable encara que canviï l’equip
Les tècniques d'imatge quantitatives tenen una limitació coneguda: els valors poden variar segons l'equip, el protocol o l'hospital on es fa la prova, cosa que en dificulta l'ús generalitzat. L'estudi aborda aquest repte en la perfusió cerebral, una seqüència de ressonància disponible avui a molts centres. L’equip n’ha analitzat nous biomarcadors per comprovar, primer, si són robustos i, després, si permeten diferenciar els principals tipus de tumor cerebral de l’adult. “Abans de mirar només si un biomarcador classifica bé, ens preguntem si aquesta classificació es manté quan canvien les condicions d’adquisició”, explica Pons-Escoda.
Els resultats mostren un bon rendiment diagnòstic, molt estable entre adquisicions diferents, que en moltes de les comparacions estudiades supera el del paràmetre convencional de perfusió, l’rCBV. La principal novetat és el tipus d'informació que aporten aquests biomarcadors, obtinguts amb un programari de Cercare Medical que disposa de marcatge CE. Fins ara la perfusió indicava sobretot quanta sang rep el tumor; ara també permet conèixer com circula pels vasos petits, com d'heterogènia és aquesta microcirculació i com el teixit extreu i utilitza l'oxigen. Segons els autors, és un dels primers treballs a escala internacional que estudia de manera sistemàtica aquests biomarcadors microvasculars i metabòlics per diferenciar tipus tumorals abans de la cirurgia, i no en consta cap altre amb aquest enfocament a Espanya.
Decisions més ben orientades abans de la cirurgia
Aquesta informació té una aplicació clínica directa. Els tumors analitzats es poden assemblar molt a la ressonància, però el seu abordatge inicial és molt diferent: davant d'un glioblastoma se sol plantejar una resecció màxima segura, en un limfoma es prioritza la confirmació diagnòstica mitjançant biòpsia i, en una sospita de metàstasi, sovint cal completar abans l'estudi de la resta del cos. Una millor caracterització prèvia a la cirurgia ajuda a orientar el circuit diagnòstic i terapèutic i, en alguns casos, a evitar procediments innecessaris o accelerar altres proves. Per a un centre de referència com Bellvitge, que rep molts pacients estudiats prèviament en altres hospitals, la robustesa dels biomarcadors també permetria aprofitar millor les perfusions fetes fora i reduir la necessitat de repetir exploracions.
Els autors subratllen que aquests biomarcadors no substitueixen la valoració del neuroradiòleg, sinó que hi aporten informació quantitativa complementària, que s'ha d'integrar amb la ressonància convencional i el context clínic. Pons-Escoda hi veu, sobretot, una eina per reduir les diferències entre hospitals. “La idea és democratitzar una part de la capacitat de caracterització tumoral, fent-la menys dependent de l’experiència individual i més reproduïble entre centres”, assenyala.
De la recerca a la pràctica clínica
Bellvitge ja utilitza la perfusió en la pràctica clínica habitual, i el treball se situa en una fase de validació prèvia a la incorporació d'aquesta anàlisi avançada, de la qual es preveu disposar a l’hospital en un futur proper. El següent pas serà una validació multicèntrica, idealment prospectiva, per a la qual l'equip ja manté converses amb centres del nord d'Europa. En paral·lel, la línia de recerca continua avançant en altres aplicacions de la neurooncologia, com el pronòstic, el seguiment tumoral, la selecció de candidats a tractament i la detecció més precoç de recidives.
Article de referència
García-Hidalgo C, Naval-Baudin P, García-García J, et al. Dynamic susceptibility contrast perfusion-weighted imaging (DSC-PWI) vascular and metabolic biomarkers for presurgical diagnosis of adult brain tumors across different acquisition parameters. European Journal of Radiology, 2026; 205. DOI: 10.1016/j.ejrad.2026.113218